BIBLIOTEQUES DEL CANADÀ

El meu amic i company Dani, que treballa a la Biblioteca Fort Pienc, m'ha fet arribar aquestes fotos de biblioteques de Canadà, país que va visitar fa alguns temps. Aquesta és la Grande Bibliothèque, situada al centre de Montreal (la fotografia està feta des d’un autobús).

Aquí teniu l’Alderney Gate Public Library de Dartmouth. El Dani explica que està dins d'un centre comercial “amb una catifa blava molt xula i acollidora”.

Aquesta és la central Halifax. El Dani la descriu així: "Molta llum, molta claror, i una col·lecció de llibre de butxaca notable. Sembla ser que té tirada".


I aquesta és la Banff Public Library, situada a la ciutat més gran de la província d'Alberta.

I aquí teniu la magnífica Vacouver Public Library, "un edifici gegant, amb escales mecàniques entre les plantes. Una planta només de xinès".

BIBLIOTECA CIVICA DE VERONA

Si mai aneu a Verona, a part de visitar la Casa de Julieta, també podeu fer una volta per la seva Biblioteca Civica. Està al centre de la ciutat, es va fundar el 1792 i s’hi poden trobar més de 750.000 documents, els més antics dels quals daten del segle IX. Té llibres en italià, anglès, francès, espanyol, àrab i romanès.

Compta amb diverses parts, com la Biblioteca Moderna, la Biblioteca Storica i la Promonoteca (on hi retrats dels més famosos prohoms de la ciutat).

BIBLIOTECA DE HARDBOROUGH

“La librería” és una lúcida novel·la escrita fa més de tres dècades per Penelope Fitzgerald. Narra els esforços d’una dona anomenada Florence Green per posar en marxa i mantenir viva una llibreria a un poble on no existeix un establiment d’aquest tipus, malgrat el poc suport que li ofereixen els veïns.

La protagonista també crea una petita biblioteca a la part de darrera de la botiga que en un principi “se abría los lunes de dos a tres” però que després “no abría hasta que se acababa el colegio”. Al càrrec de la biblioteca hi col·loca Christine, una nena de 10 anys que també treballa a la llibreria i que és potser l’única persona del poble que no sabotejar el negoci de Florence.

Malgrat totes les reticències: “El tiempo otoñal hizo que la corta expedición a la biblioteca constituyera la distancia justa para los jubilados, tanto para los que se acercaban a propósito a pie o en coche, como para los que simplemente salían a pasear”.

BIBLIOTHÈQUES IDÉALES

Fa pocs dies s'ha clausurat a Barcelona l'exposició "Voyages extraordinaires" de l'artista francès Jean-François Rauzier.

Aquest fotògraf és l'artífex de la "hiperfoto", on juxtaposa fotografies de gran definició i crea móns imaginaris.

Aquí us adjunto un enllaç a la seva pàgina web. Com podeu veure alguns dels seus treballs estan dedicats a la construcció de “Bibliothèques idéales”.

Estigueu molt atents a la primera de la sèrie on es poden trobar personatges famosos entre les innombrables prestatgeries, com per exemple, Marguerite Duras, Charles Baudelaire, Plató i Truman Capote (qui no pot faltar a cap biblioteca ideal).

UN BIBLIOTECARI AMB RITME

L’Agnès, la meva amiga i ex-companya de feina de les biblioteques de Terrassa, em va parlar l’altre dia al sopar de retrobament que vam fer després de les vacances, de la sèrie infantil “Phineas y Ferb”.

En aquesta seqüència que us enllaço (pertanyent a l'episodi "Sí, vamos a reunir a la banda", titulada "I Ain't Got Rhythm" i que el 2008 va ser nominada als premis Emmy) veure-ho com un bibliotecari, que temps enrera havia estat bateria d’un grup, encara conserva el ritme:

STEIERMÄRKISCHE LANDESBIBLIOTHEK

El viatge que vaig fer aquest estiu per Europa també em va dur a Graz, una preciosa ciutat d’Àustria, que és la capital de l’estat federal d’Estíria, situat al sud-est del país.

Allà vaig descobrir que la Steiermärkische Landesbibliothek, és a dir, la Biblioteca de l'Estat d’Estíria està en obres i que ha estat traslladada provisionalment al Landesarchivs de la ciutat.

Aquest biblioteca té gairebé 700.000 volums i els seus orígens es remunten a la primera dècada del segle XIX.

BIBLIOTECA CIVICA FALCO MARIN

Falco Marin va ser un poeta i assagista italià, que va morir durant la Segona Guerra Mundial lluitant contra els partisans a Eslovènia. La Biblioteca Civica de Grado (una localitat costanera italiana situada a prop de Trieste) duu el seu nom en record.

El seu pare era el conegut poeta Biagio Marin, amic de Pier Paolo Pasolini i Claudio Magris, que deixar en llegat la seva biblioteca privada a l’esmentada Biblioteca Civica. Aquest autor, que escrivia els seus poemes en gradese, un dialecte de la llengua veneta, dóna nom a un guardó, el Premio Nazionale di Poesia in Dialetto.

Algunes d’aquestes coses i moltes d’altres les vaig descobrir a la meva visita a la Biblioteca Civica Falco Marin de Grado, on el personal em va atendre amb molta amabilitat, tot i que va preferir no sortir a les fotos.

De fet, em va costar una mica arribar a la biblioteca, doncs diferents senyals de trànsit em van guiar fins a la via Leonardo Da Vinci (emplaçament que veieu a les imatges) però la biblioteca ha estat traslladada temporalment a la via Orseolo.


La biblioteca va ser creada el 1963 i té prop de 20.000 volums. Allà hi vaig conèixer la Serra Edda, que em va recitar un fragment d”I canti de l'isola”, una de les seves obres més cèlebres de Biagio Marin i l’Angiola Cavallari, que em va ensenyar el fons infantil en castellà de la biblioteca i em va explicar que els gats negres que decoren la façana i les parets de l’interior de l’edifici tenen molt a veure amb el festival de novel·la negra Grado Giallo (que enguany se celebrarà del 30 de setembre al 2 d’octubre).


A més la Serra em va dir que havia estat la responsable de l’enviament de llibres per a l’exposició “La Trieste de Magris” que va tenir lloc aquest estiu al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

En acomiadar-nos em van regalar aquest pin de la biblioteca. El dibuix és obra de la il·lustradora de contes infantils Nicoletta Costa. Realment, la Biblioteca Civica Falco Marin de Grado és un dels llocs on millor m’han tractat des que vaig començar aquest bloc fa prop de tres anys!

BIBLIOTEQUES DE TRIESTE

Aquí teniu la Biblioteca Civica Attilio Hortis de Trieste, que vaig fotografiar fa un parell de setmanes. No la vaig poder visitar, però, perquè durant el mes d’agost era tancada per dur a terme la revisió anual del seu patrimoni documental.

La biblioteca, fundada el 1793, comparteix actualment edifici amb el Museo Sveviano, el Museo Joyceano, el Museo Petrarchesco Piccolomineo i l’Archivio Diplomatico.

Voltant pels carrers de Trieste, vaig trobar també aquest cartell que anunciava les activitats que durant l’estiu organitzaven altres dues biblioteques de la ciutat: la Biblioteca Comunale del Popolo Pier Antonio Quaranotti Gambini (que duu el nom de l’escriptor que va dirigir la Biblioteca Civica des del 1943 al 1945) i la Biblioteca Comunale Stelio Mattioni (que va obrir les seves portes el 2007 i és la més nova de la ciutat).

UNIVERSITÄTSBIBLIOTHEK SALZBURG

La Biblioteca de la Universitat de Salzburg o Universitätsbibliothek Salzburg, com es diu en alemany, està ben a prop del centre històric d’aquesta famosa ciutat austríaca, on el 1756 va néixer el geni de la música Wolfgang Amadeus Mozart.

La va fundar el 1652 un monjo benedictí anomenat Stadelmayer Alphons i a l’actualitat conté un milió de volums, entre els quals hi ha 1.100 manuscrits.

Una de les particularitats de les biblioteques universitàries d’Àustria és que estan obertes a l'ús del públic en general i són gratuïtes.