dimarts, 26 de novembre del 2013

BIBLIOTEQUES D'ALMERIA (1)

Els meus pares continuen amb els seus viatges arreu de la geografia espanyola i el darrer ha tingut com a protagonista la província d’Almeria. 

De les seves vacances m’han fet arribar tot un seguit d’imatges de biblioteques.

La primera que van fotografiar va ser la de la localitat costanera on van iniciar el viatge i on es van hostatjar dues setmanes, Mojácar.

La Biblioteca Municipal de Mojácar és una de les 685 que integren la xarxa de biblioteques públiques d'Andalusia:






Seguint la costa van arribar a la localitat de Garrucha on van  fotografiar lar Biblioteca Pública Municipal Poeta Antonio Cano Cervantes, que comparteix edifici amb el Centro Cultural Municipal. Fixeu-vos bé en el reflex de la porta de la biblioteca i veureu l'autor de les fotografies (Gracias, papá, por creer en mi proyecto).







Una altra de les biblioteques que van visitar va ser la Biblioteca Pública Municipal de Turre. El 2009 va rebre un donatiu de 1.000 llibres en anglès de part la comunitat britànica del municipi:









La biblioteca que més els va impressionar, però, va ser la de Carboneras, inaugurada un parell de setmanes abans de la seva visita. El seu nom, Biblioteca del Bicentenario, fa referència a la commemoració dels 200 anys del primer ajuntament de la localitat.

La sala de lectura d’aquesta biblioteca (que té un fons inicial de 13.000 exemplars) duu el nom d’una escriptora,  Ana María Romero Yebra.











dijous, 14 de novembre del 2013

ELS VIATGES DELS MEUS AMICS

A les Fires de Girona d’enguany he retrobat dos amics que m’han parlat dels viatges que fan fet recentment i m’han fet arribar fotografies de les biblioteques que han vist. 

En Xevi, que codirigeix la consultora de comunicació digital Playbrand, ha obert una nova seu de la seva empresa a Santiago de Xile. Encara que el viatge era principalment per negocis, no li va faltar temps per visitar la Biblioteca Municipal del barri de Providencia. 

Va ser creada el 1963 i és la principal d’una xarxa integrada per nou seus i més de 54.000 documents. La biblioteca té capacitat per a 240 persones i està entre les parades de metro Manuel de Montt i Pedro de Valdivia. 



Una de les altres coses que va fotografiar en Xevi va ser una llibreria molt popular, la Qué Leo (us remet a alguna pel·lícula la figura que apareix al seu logo?) 


L’altre amic que vaig veure per fires va ser el Damià, que treballa a la Biblioteca de la Universitat de Girona

Aquí el teniu fotografiat davant la Biblioteca Nacional d’Espanya, una institució de la qual ja us he parlat en alguna altra ocasió, en ple passeig de Recoletos de Madrid.  


dimarts, 12 de novembre del 2013

LA BIBLIOTECA DEL SANATORI

El Lluís, usuari habitual de la biblioteca on treballo al barri de Les Corts de Barcelona, m’ha fet descobrir una anècdota sobre biblioteques protagonitzada per Gesualdo Bufalino.


L’explica el propi autor a una entrevista que li va fer Leonardo Sciascia i que apareix a l’inici del seu llibre “Diceria dell’untore” (traduït com a “Perorata del apestado”), al qual vam dedicar la darrera sessió del club de lectura en italià.

El llibre té força elements autobiogràfics i està ambientat a la dècada dels 40 a un sanatori per a tuberculosos, on conviu un grup de personatges singulars.

L’autor va passar una llarga convalescència a un establiment d’aquest tipus a Scandiano i allà va fer una descoberta molt interessant:

“Ma anche i tanti libri che lessi. A Scandino, in ospedale, ebbi un colpo di fortuna: il primario, coltissimo uomo, aveva trasferito, a salvarla dalle bombe, la sua enorme biblioteca in un magazzino dell’ospedale. Me ne diede le chiavi. Fu il mio ingresso nell’Europa. Tra l’altro, lessi Proust in francese, braccadone i volumi senz’ordine, di sotto le pile gigantesche...”

La traducció d’aquesta cita seria més o menys aquesta (gràcies Lluís per la teva ajuda):

“(..) A Scandino, a l'hospital, vaig tenir un cop de sort: el doctor en cap, home cultíssim, havia traslladat, per salvar-la de les bombes, la seva enorme biblioteca a un magatzem de l'hospital. Ell me’n va donar les claus. Va ser la meva entrada a Europa. Entre altres coses, vaig llegir Proust en francès, estirant els volums sense ordre, de sota les piles gegantines...”