UNA BIBLIOTECA A SRI LANKA

La setmana passada vaig tenir algunes trobades molt interessants, algunes de les quals amb amics que feia molt de temps que no veia com el Damià amb qui vaig fer un mos al bar Fidel, que disposa d'un petit racó de biblioteca i lectura.

La trobada que més em va impactar però va ser amb els membres de l'ONG "Una oportunidad como los demás" que es dedica a ajudar comunitats desfavorides d'Sri Lanka.  Van fer una sessió especial de l'hora del conte a la Biblioteca del Districte 2 de Terrassa (on jo vaig tenir l'increïble sort de treballar fa uns anys) amb motiu de la celebració del mes de la pau i com a activitat complementària a l'exposició de fotografies que exhibien al vestíbul de la biblioteca "La pau es pot construir després d'una guerra?".

El conte el va explicar la Montse Freixa i es titulava  "El primer viatge de Sasa".  Forma part de la col·lecció “Els nens de Sri Lanka” i és obra d'Isabel Dacosta, a qui també podeu veure a les imatges.

L'associació AUOP, que treballa des del 2009 en la construcció i rehabilitació d'escoles, es planteja ara la creació d'una petita biblioteca escolar i m'ha demanat assessorament. Ja us aniré informant de com avança el projecte. Em fa molta il·lusió formar-hi part!

ÖSTERREICHISCHE NATIONALBIBLIOTHEK

El meu company de feina Oriol és un viatger incansable. De la seva visita a Viena, m'ha portat aquests tríptics i aquest punt de llibre de l' Österreichische Nationalbibliothek, és a dir, la Biblioteca Nacional d'Aústria, que té un fons de gairebé 8 milions de documents i està constituïda per 9 departaments.

L'edifici, a més, alberga tres museus: un dedicat als papirs, un altre sobre globus terrestres i un tercer  destinat a difondre la història de l'esperanto.

EL NAIXEMENT DE LES BIBLIOTEQUES MODERNES

El Lluís, un usuari de la biblioteca on treballo i del qual us parlo força sovint, m'ha enviat aquest magnífic fragment de "La Civilización del Renacimiento en Europa, 1450-1620" de John Hale que parla de l'aparició de les biblioteques modernes i del dipòsit legal.  Feu-hi un cop d'ull perquè és força interessant:

"Si cualquier hombre (no un hombre cualquiera) podía ser un filósofo, entonces la cultura era un aspecto más esencial de la vida civilizada de lo que se suponía. La imprenta, y la mayor abundancia de los libros a buen precio contribuyeron a configurar su imagen. A partir de mediados del siglo XV, los ciudadanos italianos adinerados empezaron a hacerse construir su pequeño estudio dentro de sus casas, o a hacer que los incluyeran en los proyectos de las nuevas. Estos despachos estaban pensados en parte para guardar los papeles de la familia, pero sobre todo, para servir de refugio adonde el cabeza de una atareada familia podía retirarse a leer sus libros preferidos, generalmente de noche, cuando los demás dormían. Con sus escritorios, atriles, lámparas, braseros y estanterís, estos eran los modelos que utilizaban los artistas -Gozzoli, Botticelli, Colantonio, Carpaccio, Durero y otros- para representar los retiros librescos de los santos filósofos y santos eruditos, san Jerónimo, san gustín y san Gregorio. El hábito se difundió, y a mediados del decenio de 1530, el erudito John Leland, que viajaba por las tierras políticamente inestables del norte de Inglaterra, se alegró de encontrar en la torre de un castillo propiedad de henry Percy, conde de Northumberland, un estudio, con sus escritorios y sus atriles, que se llamaba "el Paraíso". A partir del siglo XV, a los estudiantes formales se les permitió tomar prestados libros de las colecciones de los Médicis en Florencia y de la Biblioteca Vaticana en Roma. En el siglo XVI se fundó en Nuremberg una biblioteca municipal que, al llegar al decenio de 1550, contenía ya unos cuatro mil volúmenes, manuscritos e impresos. En 1537 se creó por ley en Francia el primer depósito legal, al que todos los impresores estaban obligados a entregar cierto número de copias. Aunque esta obligación sólo se cumpliese en parte, la idea de que una clase ciudadana debidamente instruida fuese para los gobiernos un instrumento preciado fue cobrando fuerza." 

BIBLIOTECA POPULAR LLIBRE I MARTELL

Fa uns dies que el Libraries of the World acaba de fer 5 anys. Darrerament l'he tingut una mica abandonat per raons diverses però en reprenc de nou l'activitat amb molt d'entusiasme.

Una de les coses que he fet en aquestes setmanes de silenci digital ha estat mudar-me a la Vil·la Olímpica. I una de les descobertes que he fet pel barri (on fins i tot he tingut ocasió d'apuntar-me a una excursió en veler) ha estat la Biblioteca Popular Llibre i Martell de l'Ateneu Popular Octubre de Poblenou. 

El Bernat, que és qui em va assessorar durant la visita, em va explicar que la història d'aquest projecte es remunta al 2008, quan al barri no existia encara la Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz i que està especialitzada, entre d'altres, en obres sobre marxisme, feminisme, història de Catalunya, anarquisme, etc.

El nom de la biblioteca fa referència a la xarxa d'escoles públiques catalanes establertes durant la guerra civil.

La biblioteca, que està oberta a tothom, es troba actualment en procés de remodelació. 

Per cert, si voleu saber com era el veler del qual us parlava uns paràgrafs abans aquí teniu una fotografia: 

Durant el mes de gener també vaig fer una visita a la Biblioteca de Catalunya, no exactament a la biblioteca sinó a la seva impressionant Sala d'Arts i Oficis, per veure l'obra "Translations/traduccions" del dramaturg irlandès Brian Friel. La dirigeix en Ferran Utzet, ex alumne de l'escola de teatre on estudio, La Casona.

L'obra s'ambienta a mitjans del segle XIX a Irlanda, a una comunitat rural, en temps de la invasió dels anglesos.

Una altra de les biblioteques he fotografiat ha estat la Biblioteca Mèdica de l'Hospital Delfos de Vallcarca.

Al gener he començat també una col·laboració amb el blog Les Corts Som Poble de la Xarxa Ciutadana de Les Corts, on recomano llibres de la col·lecció local de la biblioteca on treballo.

Ja he publicat el meu primer article, on faig una ressenya d'un llibre sobre de la Presó de Dones de Barcelona que estava situada on ara hi ha el Corte Inglés de la Diagonal.

En breu publicaré un altre que tracta d'un llibre d'històries de dones anònimes creat a partir dels testimonis del blog Dedicatòries. Les dones que no has conegut.