DE BARCELONA A LA TOSCANA

Aquest any estic passant un estiu molt feliç. Després d'haver acabat el Postgrau en Teatre i Educació de l'Institut del Teatre de Vic i el taller sobre dramatúrgia actoral que el gran José Sanchis Sinisterra impartia al Nuevo Teatro Fronterizo de Madrid i d'haver estrenat la comèdia "Tequila, secuestro, amor" vaig rebre la notícia que l'obra que he escrit i dirigit "El meu negoci es diu Gwenda" havia estat programada dins del cicle Por las birras de la sala Microteatre Barcelona.

I és allà on vaig passar el mes de juliol, al costat dels actors Xavi Soler, Josep De Font i Rubén Pérez i d'altres companyies teatrals amb interessants propostes escèniques.

I a més vaig fer una descoberta per al blog. La sala, que tot just acaba de celebrar el seu primer aniversari, s'ha proposat crear una petita biblioteca. I ofereix a tot aquell qui porti un llibre de teatre un 2x1 en entrades. No hi badeu i aprofiteu l'ocasió!

Un cop acabades les funcions de l'obra, vaig iniciar un viatge en cotxe cap a la Toscana, aturant-me de tant en tant per fotografiar biblioteques.

La primera va ser la Bibliothèque Municipale Jean Chapelle de Latour de France/La Tor de França a la Catalunya Nord. Aquell dia era tancada perquè durant l'estiu aquesta biblioteca només obre de dijous a dissabte. Em va sorprendre molt trobar-me col·leccions completes de llibres infantils al costat de la bústia. No sabia si es tractava de documents obsolets que s'havien posat a disposició de qui els necessités o bé era un donatiu que algun particular havia fet a la biblioteca.

Ja a terres italianes vaig descobrir la Biblioteca Civica Renzo Deaglio d'Alassio, una lluminosa localitat de la Riviera Italiana. La cambrera d'un dels bars que hi havia prop de la biblioteca, quan em va veure tan emocionada fent-me fotografies davant la façana de l'edifici, em va preguntar: "Sei Mariapia Veladiano?"

Passada la confusió inicial em vaig adonar que la identitat que m'atribuïen era la d'una autora que per aquelles dates presentava el seu llibre “Una storia quasi perfetta” a Alassio. A la porta de la biblioteca hi havia un cartell anunciant l'esdeveniment, al costat del qual jo m'havia fotografiat.

Ja a la Toscana vaig descobrir la Biblioteca Comunale Giorgio Calandra de San Vincenzo, que durant aquest agost duu a terme una original iniciativa horària: obre només als matins fins a l'hora de dinar i, pels noctàmbuls, els dijous de 21 a 23 hores.

A Volterra, una ciutat que conserva ruïnes etrusques i romanes, així com edificis medievals i renaixentistes, i que em va encantar, vaig visitar la Biblioteca Comunale, que comparteix edifici amb l'Archivio storico i la Biblioteca Guarnacci (una de les biblioteques històriques més importants de la Toscana).

La biblioteca compta amb sala di lettura, emeroteca i sezione ragazzi, està constituïda per uns 12.000 documents i forma part de la xarxa Bibliolandia de la província de Pisa.

A l'interior de la Catedral de Siena hi ha la preciosa Biblioteca Piccolomini, que malauradament no la vaig poder contemplar. De la visita a aquesta ciutat m'emporto però un parell de llibres de teatre en italià que vaig trobar a la interessant llibreria Cartazucchero. Un parla del teatre italià del segle XIV i l'altre és una obra que va tenir una certa polèmica quan es va publicar a Itàlia a mitjans dels anys 50: "I Giacobini" de Federico Zardi.

A Florència em vaig retrobar a una vella coneguda a la llum del crepuscle, la Biblioteca Nazionale Centrale, que havia visitat el 2008.

Aprofito el post per fer-vos un parell de recomanacions de llibres que m'han acompanyat aquest estiu: la novel·la "Gegants de gel" de Joan Benesiu i el llibre de poemes de Diego Álvarez Miguel, "Hidratante Olivia", que a la fotografia llegeixo sota la ombrel·la d'una platja de Diano Marina i que conté versos tan contundents com aquests:

El mar -no el faro-

con todos sus naufragios

muestra el camino.

ENRIQUINT LA MEVA BIBLIOTECA PARTICULAR

Dijous passat vaig anar a un recital de poesia a càrrec del poeta i pintor gironí Narcís Comadira, de qui sóc fan. L’autor va llegir poemes com “Llibres” (dedicat al propietari de la mítica Llibreria 22 del Barri Vell de Girona, Guillem Terribas), “Serra de cavalls” (un retrat esfereïdor de la Batalla de l’Ebre), “Visita del jerarca” i “A la ciutat perduda” (ambdós sobre la Girona de la postguerra), “Jo” (aquest a petició meva, tot i que el poeta diu que ja no li agrada gaire), “Matí feliç” (sobre el goig que produeixen les coses senzilles i quotidianes), “Falconeria”...

Aquest acte es va realitzar dins del cicle “De pensament, paraula i obra” organitzat per la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (que enguany celebra la seva vintena edició). El també poeta Jordi Virallonga va ser l’encarregat de dialogar amb Comadira. I Isabel Minguillón, la directora de la biblioteca, de presentar l’acte.

Hi vaig assistir amb la meva amiga Ana, que treballa a la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda i que és una enamorada de la poesia.

En acabar l’acte, Comadira em va signar un exemplar del llibre “L’art de la fuga”, que forma part de la meva biblioteca particular des de fa uns anys.

El títol del poemari és una clara referència a l’obra musical homònima de Johann Sebastian Bach (Comadira sempre parla de música, pintura i cinema a les seves obres). I parlant de pintura, una de les altres coses que he fet aquesta setmana ha estat escriure una presentació per una exposició que l'Àlex Monés farà a Barcelona.

Estic encantada d’haver aconseguit el meu primer autògraf literari!

BIBLIOTHÈQUE DROUOUT

Aquí em teniu a la porta de la Bibliothèque Drouot, situada al carrer del mateix nom de la ciutat de París. El seu fons, que està especialitzat en documents sobre el mercat de l'art, conté més de 17.000 llibres.

Com a tota la xarxa de biblioteques municipals parisenques el préstec de publicacions impreses (és a dir, llibres, revistes, tires còmiques...) i el de mètodes per aprendre idiomes és gratuït. Per poder agafar CD, els usuaris han de pagar una quota de 30,50 euros i pel préstec conjunt de CD i vídeos el preu és de 61 euros.

Al davant d'aquesta biblioteca (que van estrenar nous horaris el mes de desembre) hi ha el Cafè Le Centrale, on fan uns esmorzars magnífics. Assaborint un cafè amb llet i unes torrades amb mantega i melmelada de maduixa, vaig descobrir que aquest establiment abans es deia Le Cadran i era freqüentat, entre d'altres celebritats, pel poeta Paul Verlaine. Aquí us deixo un poema seu:

Tú crees en el ron del café, en los presagios,
y crees en el juego;
yo no creo más que en tus ojos azulados.
Tú crees en los cuentos de hadas, en los días
nefastos y en los sueños;
yo creo solamente en tus bellas mentiras.
Tú crees en un vago y quimérico Dios,
o en un santo especial,
y, para curar males, en alguna oración.
Mas yo creo en las horas azules y rosadas
que tú a mí me procuras
y en voluptuosidades de hermosas noches blancas.

Y tan profunda es mi fe
y tanto eres para mí,
que en todo lo que yo creo
sólo vivo para ti.

BIBLIOTECA DE BEARDSLEY

Domingo F. Faílde és una poeta andalús contemporani. Entre la seva extensa obra he descobert un poema que duu per títol “La Biblioteca de Beardsley”:

Si cierro la ventana, si la helada penumbra
enciendo de esta estancia, el otoño,
la quejumbre amarilla de la tarde, la dulce
llovizna con que acaso
trenza su vals la luz,
quedarán a la puerta, seguirán a la puerta,
aguardando
el discurrir monótono de la eternidad,
mientras aquí desfilan
mares, islas, ensueños,
huyendo de las doce campanadas
que saltan del reloj.
Mas dónde, sin embargo, la languidez del tiempo
esconde su pañuelo. Pues la niebla,
que ya empieza a espesarse, va invadiendo
también este aposento donde el silencio huele
a pergamino y moho (sobre la mesa,
se ha desmayado un libro, frío como ese búcaro
en cuyo vientre el sol palidecía).
Yo no sé dónde suena
el clavecín del viento
ni, en otro orden de cosas, si, a lo lejos,
Elgar,
fastuosamente,
enciende los faroles del crepúsculo,
es decir,
la tristeza,
que en su carroza alada
viene a cenar conmigo como todas las tardes.
Aunque a estas alturas,
no sé si este pendón me ama o tan sólo
quiere jugar al bridge.