“Desayuno en Tiffany's” de Truman Capote és la meva novel·la preferida. Va ser escrita el 1958 i duta (desencertadament) al cinema alguns anys després. De fet, Capote volia a Marylin Monroe en el paper principal i no a Audrey Hepburn.
L'altre dia vaig redescobrir que Holly Golightly, la seductora protagonista de la història, a més de somiar desperta davant l'aparador de la joieria Tiffany's de Nova York, és usuària de la biblioteca del carrer Quaranta-dos. Aquí us copio un petit fragment del llibre:
“Una tarde, mientras estaba esperando un autobús en la Quinta Avenida, me fijé en un taxi que aparcaba en la acera de enfrente. Se apeó una chica, que luego subió corriendo la escalera de la biblioteca pública de la calle Cuarenta y dos. Entró antes de que la reconociese, cosa disculpable dado que no era fácil relacionar a Holly con las bibliotecas. Dejé que la curiosidad me empujara a pasar entre los leones de la entrada, mientras discutía conmigo mismo sobre qué era más conveniente, si reconocer ante ella que la había seguido o fingir que era una coincidencia. Al final no hice ni una cosa ni la otra, me escondí a varias mesas de distancia en la sala de lectura, que es donde ella se había instalado, parapetada detrás de sus gafas oscuras y una fortaleza de libros que había amontonado en su pupitre...”
L'altre dia vaig descobrir a la segona planta de la Biblioteca Can Fabra-Ignasi Iglésias un interessant llibre que duu per títol “Escritos y dichos sobre el libro” i que, entre d'altres coses, explica que la biblioteca més antiga del món es va construir l'any 1700 abans de Crist.
“Desayuno en Tiffany's” de Truman Capote és la meva novel·la preferida. Va ser escrita el 1958 i duta (desencertadament) al cinema alguns anys després. De fet, Capote volia a Marylin Monroe en el paper principal i no a Audrey Hepburn.
La Biblioteca Nacional de España alberga més de 30.000 manuscrits, prop de 3.000 incunables, uns 500.000 impresos anteriors a 1831, més de 6.000.000 de monografies modernes, 110.000 títols de revistes i una col·lecció de premsa de gairebé 20.000 diaris. La seva seu està al mític Paseo de Recoletos.
Si un personatge de ficció té una relació ambivalent amb la seva biblioteca privada, aquest és en Pepe Carvalho, el detectiu barcelonès d'origen gallec creat per Manuel Vázquez Montalbán.
Vaig descobrir aquesta mediateca gràcies al meu amic Diego, a qui curiosament vaig conèixer treballant a una biblioteca a la que ell venia puntualment cada setmana per endur-se les pel·lícules en anglès que acompanyaven la revista Speak Up.
