LA BIBLIOTECA DEL INSTITUTO CERVANTES DE BEIRUT

Hoy os hablaré de la que ha sido mi biblioteca de adopción durante el mes de julio, la Biblioteca del Instituto Cervantes de Beirut, entidad donde he realizado mis prácticas del "Máster en Gestión de Contenidos Digitales" de la Universitat de Barcelona.

Está en el centro de la ciudad, en el número 287 de la calle Maraad y tiene un fondo de 12.000 documentos.

Abre de lunes a viernes de 10’30h a 18’30h de y los viernes de 10’30h a 14’30h.

El objetivo de mis prácticas era implementar la nueva aplicación de préstamo interbibliotecario, aunque también he realizado tareas de gestión bibliotecaria tales como elaboración de listas de documentos para su adquisición por parte de la biblioteca, tratamiento del fondo, etc.

Aquí tenéis más imágenes de esta biblioteca que he contribuido a poner al día:

Y ésta es Mireia Moreno Maillo, la flamante directora de la biblioteca, que ha sido mi guía y compañera por la ciudad durante este mes. Con ella he aprendido desde cómo funciona el gestor de contenidos de la red de bibliotecas del Instituto Cervantes hasta cuáles son los bares de moda, pasando por cómo regatear con los taxistas:

También existe una pequeña biblioteca en el aulario que el Instituto Cervantes tiene en Kaslik, una localidad del distrito de Keserwan. No tiene asignado personal de gestión propio y funciona gracias a la colaboración de dos administrativas del centro, pero sobretodo gracias a la inestimable ayuda de Luis, un profesor gallego que da clases en el instituto y quien, por cierto, ¡tiene la mejor cafetera de todo el Líbano!

Éstas son algunas fotografías de la biblioteca:

Si queréis conocer más cosas sobre Beirut os recomiendo el cómic "Me acuerdo. Beirut" de Zeina Abirached, las películas "Caramel" y "Vals con Bashir" y (¡cómo no!) las novelas de Maruja Torres.

PUNT DE LLIBRE DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA DE NOVA YORK

Per acomiadar el 2010, us faig partícips d'uns dels regals que més m'ha agradat rebre aquest Nadal (a part d'un preciós vestit verd que ja vaig estrenar el dia 25).

És un punt de llibre que reprodueix l’emblemàtica façana de l'edifici Stephen A. Schwarzman de la New York Public Library.

Si mai teniu l’ocasió de visitar Nova York, el trobareu a la cantonada de la Cinquena avinguda amb el carrer 42.

Per cert, l'amic que em va portar el punt de llibre és el Carlos, que va anar a Nova York a presentar el seu curtmetratge "Jyoti" a un festival que s'hi celebrava.

A "Jyoti", que es va enregistrar a Mumbai a finals del 2008, hi vaig col·laborar com a co-guionista.

LES BIBLIOTEQUES COM A REFUGI

El (recentment aparegut) diari "Ara" dedica avui a la seva edició en paper un reportatge a les biblioteques de la ciutat de Barcelona. El signa Òscar Guayabero que fa un retrat de la realitat de diferents equipaments, com ara la Biblioteca Zona Nord, la Biblioteca Fort Pienc, la Biblioteca Nou Barris, la Biblioteca Bon Pastor o la Biblioteca Gòtic-Andreu Nin.

Sota el títol "Busco refugi a la biblioteca" i el subtítol "Son més que la sala d'estudi que ho hi ha casa, a molts barris tenen una funció social" el periodista explica la tasca que fan les biblioteques i afirma coses com: "No puc deixar de pensar com seria la nostra ciutat si els edificis icònics fossin biblioteques i no torres per demostrar el poder de les corporacions o hotels de luxe per enlluernar els turistes".

Gràcies a aquest article, a més, he descobert una biblioteca cinematogràfica, la que apareix a "El cel sobre Berlín" de Win Wenders, on els àngels van a descansar a la Biblioteca Nacional d'aquesta ciutat.

No us puc enllaçar la notícia, però almenys sí l'editorial que en parla.

THE LIBRARIAN

Els bibliotecaris també poden ser en ocasions atrevits herois. Aquest és el cas de Flynn Carsen (paper interpretat per l'actor Noah Wyle), protagonista de la saga The Librarian, constituïda de moment per tres pel·lícules: "Quest for the Spear" (2004),"Return to King Solomon's Mines" (2006) i "Curse of the Judas Chalice" (2008).

Carsen, que treballa a la Metropolitan Public Library, és un autèntic ratolí de biblioteca, que compta amb 22 títols acadèmics (12 llicenciatures, 6 màsters i 4 doctorats) i parla tots els idiomes que un pugui imaginar. Odia que el corregeixin i està massa ocupat salvant el món i protegint una col·lecció d'artefactes secrets com per dedicar-se a trobar parella. La seva mare, això sí, tracta contínuament d'aconseguir-li cites.

He descobert l'existència d'aquest curiós personatge gràcies a la Patrícia, la meva companya de feina de la Biblioteca Miquel Llongueras, a qui podeu seguir al seu bloc Páginas Frenéticas. Aquí la teniu entre les prestatgeries de la secció de revistes:

BIBLIOTECARIS A L'ACCIÓ

Avui és el Dia Internacional de la Biblioteca i per celebrar-ho us remeto a la pàgina web de la institució cultural sense ànim de lucre Fundación Germán Sánchez Ruipérez, on es pot trobar un acurat treball de José Antonio Gómez Hernández i Tomás Saorín Pérez que sota el títol “ La imagen actual de las bibliotecas públicas en la cultura de masas”
aporta nombrosos exemples del tractament que es fa del paper de les biblioteques als mitjans de comunicació, la literatura, el cinema...

M'ha semblat divertit citar aquí una frase que els autors d'aquest escrit recullen i que John McClane, paper interpretat per Bruce Willis, pronuncia a “La jungla de cristal III. La venganza” (1995).

En un moment d'autèntic pànic a la ciutat crida: “Tenemos que llamar a los bomberos, a la policía, al FBI, al ejército... hasta a los putos bibliotecarios”. Tots som herois, no?

BIBLIOTECARIS I BIBLIOTECÀRIES DE PEL·LÍCULA

A continuació us presento un llistat d'alguns dels actors i actrius que han interpretat el paper de bibliotecari o bibliotecària al llarg de la seva carrera cinematogràfica. I us detallo una mica la trama de la pel·lícula on han intervingut per si us encurioseix visionar-la. He intentat que la llista sigui el més variada possible i abasti diferent gèneres i nacionalitats:

Carole Lombard a “Casada por azar” (“No man of her own”, 1932). L'argument és el següent: un jugador de cartes trampós i força cràpula fuig de Nova York i arriba a un petit poble on s'enamora d'una humil i ingènua bibliotecària. En aquesta pel·lícula es van conèixer Carole Lombard i Clark Gable i van acabar casant-se a de veritat!




Jewgenija Gluschenko a “Vlyublyon po sobstvennomu zhelaniyu” (“Влюблён по собственному желанию”, 1983). Es tracta d'una divertida història d'amor i psicologia conductiva entre un ex-atleta en hores baixes i una bibliotecària no gaire guapa que es diu Vera. L'actriu protagonista va guanyar l'ós de plata al festival de Berlín per la seva interpretació a aquesta pel·lícula.



Hervé Furic a “Cuento de Invierno” (“Conte d'hiver”, 1992). Aquest drama d'Éric Rohmer presenta a una jove els afectes de la qual oscil·len entre un perruquer i un bibliotecari, però que no es pot comprometre perquè al cap hi té un antic amor d'estiu. Aquesta és una de les poques pel·lícules on surt un bibliotecari (en masculí). Al cinema són també malauradament minoria.



Goldie Hawn a “Juego Peligroso” (“Foul play”, 1978). En aquesta comèdia, una bibliotecària de San Francisco, acabada de divorciar, es veu implicada en una trama d'espionatge amb microfilm amagat inclòs. L'agent encarregat de protegir la Goldie Hawn és el Chevy Chase, o sigui que us podeu fer a la idea.





Bette Davis a “Storm Center “(“Storm center”, 1956). La pel·lícula narra la història d'Alicia Hull, una bibliotecària vídua, que treballa a la Biblioteca Pública de Kenport i que es nega a seguir l'ordre del consell municipal que li demana retirar un llibre de tendència marxista. Sabíeu que a vegades m'han dit que m'assemblo físicament a la Bette Davis? Curiosament, ella interpreta un personatge a “Beyond the forest” que es diu Rose Moline.


Kaoru Yachigusa a “Gasu Ningen dai Ichigo” ("ガス人間第一号”, 1960). Es tracta d'un llargmetratge protagonitzat per un bibliotecari amb superpoders que pot convertir-se en gas. Utilitza el seu do per cometre crims i convertir-se en l'”enemic públic número 1” de Tòquio. La pel·lícula és un barreja de terror i ciència-ficció.

Romy Schneider a “¿Qué tal, Pussycat?” (What's up, Pussycat?”, 1965). Aquest és el primer film de Woody Allen com a actor i està ple d'embolics, intrigues amoroses i psicoanàlisi, és clar. Algunes de les escenes més divertides passen a la biblioteca de l'Escola Berlitz de Paris, on el personatge interpretat per l'Schneider hi treballa.

Un enllaç interessant per obtenir més informació sobre aquest tema és la pàgina web http://www.libcinema.com. Es tracta d'una base de dades sobre films on apareixen biblioteques i/o bibliotecaris. Està especialitzada en cinema japonès.

LA BIBLIOTECA ET FA UNA PERSONA DE DEBÓ

Us adjunto una de les meves escenes preferides d'una pel·lícula que es diu "El indomable Will Hunting" que va ser dirigida el 1997 per Gus Van Sant i que té un Òscar al millor guió.

Està ambientada a Boston i narra la història de Will Hunting (paper interpretat per Matt Damon), un prodigi de les matemàtiques que treballa com a netejador al Massachussets Institute of Technology.

El Will és autodidacta, rebel i carismàtic i passa el seu temps lliure al bar amb els amics. Això és el que opina de l'educació i de les biblioteques públiques:

LA BIBLIOTECA DE MR. BEAN

Un personatge tan carismàtic i propens a noves descobertes com Mr. Bean (a qui dóna vida l'actor anglès Rowan Atkinson) no es podia estar de fer una visita a una biblioteca. Allà, irremissiblement, farà de les seves i provocarà alguns terrabastalls i molts somriures: