ELS VIATGES DELS MEUS AMICS

A les Fires de Girona d’enguany he retrobat dos amics que m’han parlat dels viatges que fan fet recentment i m’han fet arribar fotografies de les biblioteques que han vist. 

En Xevi, que codirigeix la consultora de comunicació digital Playbrand, ha obert una nova seu de la seva empresa a Santiago de Xile. Encara que el viatge era principalment per negocis, no li va faltar temps per visitar la Biblioteca Municipal del barri de Providencia. 

Va ser creada el 1963 i és la principal d’una xarxa integrada per nou seus i més de 54.000 documents. La biblioteca té capacitat per a 240 persones i està entre les parades de metro Manuel de Montt i Pedro de Valdivia. 

Una de les altres coses que va fotografiar en Xevi va ser una llibreria molt popular, la Qué Leo (us remet a alguna pel·lícula la figura que apareix al seu logo?) 

L’altre amic que vaig veure per fires va ser el Damià, que treballa a la Biblioteca de la Universitat de Girona. 

Aquí el teniu fotografiat davant la Biblioteca Nacional d’Espanya, una institució de la qual ja us he parlat en alguna altra ocasió, en ple passeig de Recoletos de Madrid.  

LA BIBLIOTECA DEL SANATORI

El Lluís, usuari habitual de la biblioteca on treballo al barri de Les Corts de Barcelona, m’ha fet descobrir una anècdota sobre biblioteques protagonitzada per Gesualdo Bufalino.

L’explica el propi autor a una entrevista que li va fer Leonardo Sciascia i que apareix a l’inici del seu llibre “Diceria dell’untore” (traduït com a “Perorata del apestado”), al qual vam dedicar la darrera sessió del club de lectura en italià.

El llibre té força elements autobiogràfics i està ambientat a la dècada dels 40 a un sanatori per a tuberculosos, on conviu un grup de personatges singulars.

L’autor va passar una llarga convalescència a un establiment d’aquest tipus a Scandiano i allà va fer una descoberta molt interessant:

“Ma anche i tanti libri che lessi. A Scandino, in ospedale, ebbi un colpo di fortuna: il primario, coltissimo uomo, aveva trasferito, a salvarla dalle bombe, la sua enorme biblioteca in un magazzino dell’ospedale. Me ne diede le chiavi. Fu il mio ingresso nell’Europa. Tra l’altro, lessi Proust in francese, braccadone i volumi senz’ordine, di sotto le pile gigantesche...”

La traducció d’aquesta cita seria més o menys aquesta (gràcies Lluís per la teva ajuda):

“(..) A Scandino, a l'hospital, vaig tenir un cop de sort: el doctor en cap, home cultíssim, havia traslladat, per salvar-la de les bombes, la seva enorme biblioteca a un magatzem de l'hospital. Ell me’n va donar les claus. Va ser la meva entrada a Europa. Entre altres coses, vaig llegir Proust en francès, estirant els volums sense ordre, de sota les piles gegantines...”

BIBLIOTEQUES DE TAIWAN (2)

Avui us relato la segona part del fantàstic viatge per Taiwan que vaig fer al mes de setembre.

Aquestes fotografies que veieu aquí són de la biblioteca de Wulai, una petita localitat de l’àrea metropolitana de Taipei, coneguda per les seves fonts termals (de les quals també en vaig poder gaudir amb fruïció):

Una de les biblioteques que més ganes tenia de visitar és la de Beitou.

Aquesta biblioteca, que és força coneguda internacionalment, va ser la primera biblioteca ecològica del país. Situada enmig frondós Hot Spring Park, la Taipei Public Library Beitou Branch és un edifici de dues plantes inaugurat el 2006 i construït principalment amb fusta.

Entre d'altres elements, té planells solars per generar l’energia que es consumeix a la biblioteca i un sistema de recol·lecció de l’aigua de pluja per regar les plantes i omplir les cisternes dels lavabos. Aquesta preciosa biblioteca està al final de la línia de metro Xin Beitou:

Abans d’arribar-hi vaig decidir desviar-me una mica del meu camí i visitar la parada de metro de Nangang. El que fa especial a aquesta estació és que està plena de dibuixos del cèlebre il·lustrador taiwanès Jimmy Liao.

La meva darrera setmana a Taiwan vaig comptar amb una guia excepcional, la Sophie, que fa més de 10 anys que resideix a Taipei. A més de guiar-me pels carrers de la part vella de la ciutat i acompanyar-me a jugar amb les titelles del Lin Liu-Hsin Puppet Theatre Museum, em va portar a la biblioteca de la National Taiwan University, la universitat més prestigiosa del país.

La National Taiwan University Library es va crear el 1928 i el seu fons està constituït per gairebé 2 milions i mig de documents en diferents suports.

A una de les plantes hi havia una exposició retrospectiva sobre la professora i escriptora Lin Wenyue, dedicada a commemorar el seu vuitantè aniversari. En una de les fotografies de l’exposició podeu veure a la Sophie (Merci pour ta patience et ton amabilité).

La Sophie també em va acompanyar a la biblioteca pública més gran de la ciutat, la Taipei Public Library. És la principal d’una xarxa integrada per 43 biblioteques i 11 sales de lectura.

Ocupa el seu emplaçament actual, un impressionant edifici d’11 plantes, des del 1990. Té nombrosos contactes amb biblioteques d’arreu del món amb les quals fa intercanvi de fons en diferents idiomes.

El personal és amabilíssim, tant, que em va donar un dels carnets que donen a la gent que s'inscriu a la biblioteca.

Com heu vist a les fotografies, a l’entrada de la biblioteca hi ha un aparell de préstec 24 hores (el Fast Book) que també es pot trobat altres indrets de la ciutat com ara l’estació central de trens. Allà vaig captar aquesta instantània del moment en que l’omplien de llibres:

L’avió que ens duia de tornada (aquest cop sí que vaig volar amb el Josep) feia escala a Amsterdam. Teníem 6 hores d’espera a l’aeroport així és que vam decidir agafar un tren en direcció al centre de la ciutat i fer-nos fotos davant la façana de la mítica Centrale Bibliotheek de la qual ja us he parlat en alguna entrada d’aquest blog.