Fa unes setmanes el meu amic Toni em va citar al Mercat Dominical de Sant Antoni i em va proposar que triés un llibre de qualsevol del centenar de parades de llibres nous i de segona mà que s’hi ubiquen i que aquest seria el meu regal d’aniversari.
Em vaig decantar per una petita delícia anomenada "Los libros son tímidos" de Giulia Alberico. Es tracta de l'autobiografia d’una lectora a través dels llibres que li han fet companyia a la seva infantesa i joventut i que s’inicia a la Itàlia dels anys 50.
Com l'autora explica "Mientras tanto (…) empecé a tener mi propia biblioteca; algunos libros los forraba para no desgastarlos. Nunca los he prestado, me gusta poseerlos. Los libros son tímidos, pensaba, quieren estar sólo con quien los ha elegido, no les gustan lasmanos extrañas. Escribía al instante mi nombre, el mes y el año en la primera página, con una caligrafía un poco estudiada, redonda, femenina(...)" perquè com confessa més endavant "Sacarlos de la biblioteca pública no me gustaba, los quería míos".
Per cert, uns anys enrere el Toni em va obsequiar amb "Nadie acabará con los libros" d'Umberto Eco i Jean-Claude Carrière, un interessant assaig sobre el futur del llibre configurat a partir de les converses entre l’escriptor i filòsof italià i el dramaturg i guionista francès.
I parlant de llibres i lectures, el Josep, un altre conegut del bloc, em va regalar fa algun temps una magnífica obra titulada "Com parlar de llibres que no hem llegit" de Pierre Bayard, que reflexiona sobre la literatura i la societat actual d’una manera irònica i lúcida. Encara no me l’he llegit....
Em vaig decantar per una petita delícia anomenada "Los libros son tímidos" de Giulia Alberico. Es tracta de l'autobiografia d’una lectora a través dels llibres que li han fet companyia a la seva infantesa i joventut i que s’inicia a la Itàlia dels anys 50.
Com l'autora explica "Mientras tanto (…) empecé a tener mi propia biblioteca; algunos libros los forraba para no desgastarlos. Nunca los he prestado, me gusta poseerlos. Los libros son tímidos, pensaba, quieren estar sólo con quien los ha elegido, no les gustan lasmanos extrañas. Escribía al instante mi nombre, el mes y el año en la primera página, con una caligrafía un poco estudiada, redonda, femenina(...)" perquè com confessa més endavant "Sacarlos de la biblioteca pública no me gustaba, los quería míos".
Per cert, uns anys enrere el Toni em va obsequiar amb "Nadie acabará con los libros" d'Umberto Eco i Jean-Claude Carrière, un interessant assaig sobre el futur del llibre configurat a partir de les converses entre l’escriptor i filòsof italià i el dramaturg i guionista francès.
I parlant de llibres i lectures, el Josep, un altre conegut del bloc, em va regalar fa algun temps una magnífica obra titulada "Com parlar de llibres que no hem llegit" de Pierre Bayard, que reflexiona sobre la literatura i la societat actual d’una manera irònica i lúcida. Encara no me l’he llegit....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada