La Mònica de la Biblioteca Francesc Candel ha vingut uns dies d'agost a treballar a la meva biblioteca. A més de la seva professionalitat i simpatia, m'ha regalat aquestes fotografies de la Bibliothèque de l'Alcazar de Marsella.
La que ha estat la meva companya de feina per unes setmanes explica: "La biblioteca es va construir en l'edifici de l'antic Théâtre Alcazar (que data del 1857). El seu fundador el va decorar amb tocs de fantasia mora: tenia per referent l'Alhambra de Granada. La sala podia allotjar 2000 persones, que seguien l'espectacle bevent i fumant. Comptava amb galeries, un galliner i uns jardins per espectacles a l'aire lliure i festes nocturnes. A partir del 1860 va agafar una gran reputació nacional i va començar a acollir les celebritats artístiques de tot el país, sobretot les parisenques. Va arribar a ser el gran indret de la pantomima francesa.
És un edifici amb una gran i apassionant història i va superar totes les vicissituds a què es va haver d'enfrontar (com un gran incendi i els estralls de la guerra i l'ocupació, per citar-ne dues de les més destacables). Durant anys va convertir-se en cinema i més endavant va reprendre les seves funcions com a music-hall.
És un edifici amb una gran i apassionant història i va superar totes les vicissituds a què es va haver d'enfrontar (com un gran incendi i els estralls de la guerra i l'ocupació, per citar-ne dues de les més destacables). Durant anys va convertir-se en cinema i més endavant va reprendre les seves funcions com a music-hall.
El 1964, a causa, en bona part, de la competència televisiva, en auge aleshores, i malgrat els esforços de personalitats del món de l'espectacle, com Georges Brassens, per mantenir-lo dempeus, l'Alcazar es va veure obligat a tancar portes.
Va fer fallida financera. Amb grans esforços, va reobrir portes durant un any: del 1965 al 1966, però va haver de tancar definitivament com a music-hall. Es va transformar en botiga de mobles durant un temps i, finalment, el 1969 un incendi va acabar amb l'Alcazar del passat i més de cent anys d'arxius.
Hi va haver diverses propostes per a l'edifici i, finalment, després d'anys de remodelació, el 2004 va obrir portes la BMVR (Bibliothèque de Marseille à Vocation Régionale ). És la biblioteca central de Marsella (n'hi ha 8, a la ciutat, una d'elles en una estació de metro, que no vaig poder visitar), situada al 58 Cours Belsunce, 13001 Marsella.
Té un milió de documents (350.000 de consulta lliure) i 11.000 mestres quadrats d'espai accessible al públic. És una biblioteca espaiosa i amb força llum natural. Amb un veloç ascensor intern (fiuuuuuuu) i un fons espectacular per als amants dels filòsofs francesos (com es pot apreciar a les fotos). També em va cridar molt l'atenció el fons musical: tota una sala enorme amb prestatges de ferro carregadets de música de tots els estils. Un luxe!
Vaig parlar amb una bibliotecària molt amable (no en recordo el nom, em sap greu) que em va explicar el funcionament de la biblioteca i em va dir que l'autopréstec, de moment, és més un maldecap que una ajuda. No funciona bé, vaja, i sempre hi ha una treballadora o treballador al costat de la màquina que s'espatlla constantment i que no fa bé ni els retorns ni els préstecs. Ai!
Si passes per Marsella, és de visita obligada".
Va fer fallida financera. Amb grans esforços, va reobrir portes durant un any: del 1965 al 1966, però va haver de tancar definitivament com a music-hall. Es va transformar en botiga de mobles durant un temps i, finalment, el 1969 un incendi va acabar amb l'Alcazar del passat i més de cent anys d'arxius.
Hi va haver diverses propostes per a l'edifici i, finalment, després d'anys de remodelació, el 2004 va obrir portes la BMVR (Bibliothèque de Marseille à Vocation Régionale ). És la biblioteca central de Marsella (n'hi ha 8, a la ciutat, una d'elles en una estació de metro, que no vaig poder visitar), situada al 58 Cours Belsunce, 13001 Marsella.
Té un milió de documents (350.000 de consulta lliure) i 11.000 mestres quadrats d'espai accessible al públic. És una biblioteca espaiosa i amb força llum natural. Amb un veloç ascensor intern (fiuuuuuuu) i un fons espectacular per als amants dels filòsofs francesos (com es pot apreciar a les fotos). També em va cridar molt l'atenció el fons musical: tota una sala enorme amb prestatges de ferro carregadets de música de tots els estils. Un luxe!
Vaig parlar amb una bibliotecària molt amable (no en recordo el nom, em sap greu) que em va explicar el funcionament de la biblioteca i em va dir que l'autopréstec, de moment, és més un maldecap que una ajuda. No funciona bé, vaja, i sempre hi ha una treballadora o treballador al costat de la màquina que s'espatlla constantment i que no fa bé ni els retorns ni els préstecs. Ai!
Si passes per Marsella, és de visita obligada".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada