En els darrers dies he rebut forces contribucions al blog (gràcies a tots i totes pels vostres enllaços i fotografies).
Comencem amb aquest article publicat al portal de ressenyes literàries El Placer de la Lectura que recull les 20 biblioteques més boniques del cinema i que m'ha fet arribar la Marta Roset. La preferida de la meva companya de feina és la biblioteca de Hogwarts de la saga de Harry Potter. Per alguna cosa és una experta en literatura juvenil...
La Magda, que aquest curs forma part del Club de Lectura Obert de la biblioteca on treballo, m'ha enviat aquest vídeo sobre una biblioteca força particular (cadascun de nosaltres hi té una al cap):
Uns altres grans contribuïdors a l'entrada d'avui (i al blog en general) són els meus pares, que han tornat de Lanzarote amb un munt de fotografies sobre biblioteques. Les primeres són de la Biblioteca Municipal de Playa Blanca (una localitat que pertany al municipi de Yaiza). Va obrir les seves portes l'any 2012 i ocupa les instal·lacions de l'antiga escola del poble construïda el 1957. La biblioteca era una de les reivindicacions dels veïns, que fins i tot havien creat un grup de facebook anomenat Por una Biblioteca en Playa Blanca:
Aquí teniu la Biblioteca Municipal de San Bartolomé. Una de les curiositats d'aquesta localitat és que en el seu terme municipal es troba ubicat l'aeroport de Lanzarote.
I aquesta és la Biblioteca del Centro de Visitantes e Interpretación de Mancha Blanca de l'espectacular Parc Nacional de Timanfaya. Conté documents referents a les característiques geològiques, faunístiques i florístiques del parc, de l'illa de Lanzarote i de les Canàries en general. Disposa de fototeca, videoteca i hemeroteca.
La darrera de les biblioteques que els meus pares van fotografiar a Lanzarote és una biblioteca particular. Pertanyia al cèlebre escriptor José Saramago. I és que la casa de la localitat de Tías on el Nobel portuguès va passar bona part dels seus darrers 18 de vida, acompanyat de la seva dona Pilar del Río, està a oberta al públic.
La biblioteca, on l'escriptor acudia tots els matins per escriure, està ordenada d'una forma molt peculiar: "La organización de los libros responde a criterios personales. Así, y pese a que la Literatura sea universal, los libros están colocados por los países de procedencia de los autores. La filosofía, el ensayo y las memorias responden a un orden temático, como la historia o la política. Hay, no obstante, una excepción a todas las normas: los libros escritos por mujeres están juntos y por orden alfabético. Saramago nunca compartió este criterio, pero respetó la decisión de Pilar, que no quiso que autoras que no fueron consideradas por sus pares por el hecho de ser mujeres estuvieran condenadas a compartir estantes con quienes no las respetaron o valoraron".
A part d'aquest magnífic reportatge sobre A Casa, els meus progenitors em van dur un ventall de la Fundaçao José Saramago que m'ha fet molta il·lusió:
Aquests dies han estat també molt emotius per diverses raons. La primera d'elles és que he tingut la sort de visitar l'exposció Casagemas. L'artista sota el mite de la mà del seu comissari.
L'Eduard Vallès va ens explicar quin havia estat el procès per aconseguir exhibir la majoria de les obres del malaguanyat pintor barceloní (la trajectòria del qual ha estat sovint eclipsada per la figura de Picasso) al Museu Nacional d'Art de Catalunya i les seves visites a la Bibliothèque Nationale de France per trobar més informació sobre la mort de Carles Casagemas, que es va suïcidar a un restaurant de París amb només vint anys. Aquesta ha estat una bona oportunitat per descobrir peces com "El tocador", "Manola" o "Sortida del teatre".
Però el millor moment dels darrers dies ha estat sens dubte la festa sorpresa organitzada al Parc Audiovisual de Terrassa per celebrar la jubilació de qui fins fa poques setmanes ha estat la directora de la Biblioteca Central de Terrassa, la Montse Busquet.
Va ser un moment especial de retrobades, records compartits, emocions i alegria i fins i tot va tenir els seus minuts musicals.
La Montse, al costat de la qual em veieu a una de les fotografies, ens va regalar un punt de llibre amb un cita de l'escriptor francès Jules Renard: "Quan penso en tots els llibres que em queden per llegir, tinc la certesa de ser encara feliç".
I acabo amb una recomanació amb un còmic que m'ha agradat moltíssims i del qual vam parlar al curs "Coneixement del fons de còmic". Es tracta d'una obra sobre l'alzheimer signada per Paco Roca. Us deixo amb una escena que passa a la biblioteca:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada