CARNET DE LA BIBLIOTECA DE LA MAISY

Tot preparant les activitats que organitza la biblioteca on treballo el 23 d'abril amb motiu de la diada de Sant Jordi a l'avinguda Sant Ramon Nonat, juntament amb d'altres entitats del barri, he trobat aquest carnet de biblioteca. Apareix al llibre "La Maisy va a la biblioteca" de Lucy Cousins i és una bona manera d'animar els més petits a que s'acostin a les biblioteques.

Des d'aquí us convido a fer una visita a la paradeta que tindrà la Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras per Sant Jordi. Al llarg de l'avinguda trobareu també tallers, jocs, un conte per a nens i nenes de 4 a 10 anys titulat "La llegenda de Sant Jordi i altres contes" a càrrec de Joan Boher i moltes sorpreses més.

IV JORNADES FOMENT DE LA LECTURA DEL PRAT

Dimecres 28 de març vaig tenir l’oportunitat d’assistir a algunes de les conferències de la IV Jornada de Foment de la Lectura al Prat de Llobregat. El tema d’enguany va ser “Llegir i escriure a la xarxa. Internet i el foment de la lectura” i l’espai on van transcorre les sessions, el Cèntric Espai Cultural, dins del qual es troba la Biblioteca Antonio Martín.

La primera de les conferències va anar a càrrec de Javier Celaya, soci fundador del portal cultural Dosdoce.com, qui sota el títol “Internet. Llegir i escriure” va explicar, entre d’altres coses, que la lectura a Internet provoca una transformació en les habilitats cognitives de les persones, que es tradueix, per exemple, en pèrdua de memòria i d’aprofundiment en la lectura i desenvolupament de capacitats com la  visual i la presa de decisions.

També va presentar els drets dels usuaris al núvol, un document que va elaborar amb el suport de Biblioteques de Barcelona i que és una adaptació dels models estatunidencs.

Després va intervenir  Aurora Toboso de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, que va parlar del nou portal web de les biblioteques de la Diputació de Barcelona, que va entrar en funcionament al desembre del 2011.

Al migdia va haver-hi una taula rodona que sota el títol “Projectes i recursos d’institucions a la xarxa” va aplegar diferents professionals dedicats a projectes relacionats amb la lectura: Carlota Torrents del fòrum sobre llibres Què llegeixes?, Carme Torrents d’Espais escrits (una eina amb tres objectius principals: visualitzar autors, crear comunitat i fomentar centres de patrimoni literari), Segimon Borràs del Gremi de Llibreters (que va presentar el portal Servicio de Orientación a la Lectura), Glòria Casas del Centre de Recursos Pedagògics i Cristina López, directora de la Biblioteca Antonio Martín, que van parlar de la col·laboració entre escola i biblioteca pública, així com de recursos de lectura orientats a professors i alumnes i Esperanza Baños de la la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona que va parlar del futur de la biblioteca virtual.

A la tarda va ser el torn de la conferència "Eines digitals de lectura, un entorn per conèixer" a càrrec de Jordi Sellas (a qui veieu a la fotografia següent).

Aquest periodista i director digital i de nous negocis de l'editorial RBA, va explicar que el llibre electrònic es troba en un estat de "Far West", amb multiplicitat de formats: "ePUB el més normal, PDF el més punk, PRC abans MOBI pels mòbils, KF8 d'Amazon, iBA d'Aple". Aquesta manca d'un estàndard, la poca maduresa del mercat i el fet que el llibre digital signifiqui una part molt petita del negoci per als editors explica que aquests no apostin encara amb força per la creació de plataformes des d'on els usuaris puguin descarregar-se llibres.

Segons Sellas qui busca llibres "de legal" va a Amazon, Apple, Cercle de lectors, Libranda i qui no a ePubgratis.

Des de el punt de vista dels escriptors, Internet ofereix una àmplia gamma de recursos que ajuden a la publicació dels llibres: KDP select, Ibooks Author, Vook, i Bubok (encàrrecs d'impremta en petit format).

Algunes dades a tenir en compte són que al nostre país el 50% dels llibres es ven per Sant Jordi i que la mitjana de lectura és de 1'5 llibres/any per habitant.

Pel que fa als editors de revistes digitals existeixen dos models: la tendència sueca, que pretén reproduir al màxim l'experiència de lectura d'una revista en suport paper i la tendència d'Estats Units que vol fer una cosa nova.

Sellas  també va recordar el potencial de la realitat augmentada, pel que representa com a transformació en el suport en el qual l'usuari rep la informació i va explicar que Google és a punt de llençar unes ulleres que fan servir aquesta tecnologia. D'aquesta manera, l'usuari podrà accedir als continguts de realitat augmentada vinculats als objectes que l'envolten.

La IV Jornada de Foment de la Lectura al Prat va concloure amb la taula rodona “Bloggers de lectura: Agents de foment de la lectura?”, on van participar diversos blocaires i que va ser presentada per Laia Lòpez, moderadora de clubs de lectura del Prat i qui també es dedica a la creació de blocs.

Hi va intervenir Jordi Ojeda, qui mitjançant els seus blocs Còmic Ciència Tecnologia i Robots en su tinta pretén apropar la tecnologia al públic i ajudar a augmentar les vocacions tecnològiques entre els joves.

Ojeda va explicar força anècdotes, entre elles, que a l'època de la Guerra Freda va haver-hi un canvi de paradigma i per tal d'influir en els joves perquè tinguessin una millor formació acadèmica, els còmics van començar ser protagonitzats per periodistes (Superman), estudiants de Química (Spiderman) o científics (Hulk o Mister Fantastic, el ĺider dels 4 fantàstics).

També va parlar Pepe Maiques autor de Sopa de poetes, qui al seu bloc busca difondre poesia que no està publicitada a través d'editorials o premis. Un dels concursos que aquest bloc va organitzar va ser un de poemes d'amor adolescent escrits en sms.

L'últim torn de paraula va ser per Antonio Rodríguez de Lost in Marienbad, qui va explicar que les entrades del seu bloc eren "una excusa per a la conversa" i estaven enfocades a la "poètica de la diferència", és a dir, potenciaven activitats artístiques fora de la norma, "que no tenen la visibilitat necessària".

Podeu trobar més informació sobre aquesta jornada al hashtag de Twitter #pflelprat.

GAUDINT DE LA BIBLIOTECA

La meva amiga Clàudia, que des de fa força temps s’està a la localitat tailandesa de Mae Sot situada a 4 quilòmetres de la frontera a Birmània, treballant a una de les escoles de l’ONG Colabora Birmania, m’he enviat l’enllaç que veureu al final d’aquest post.

Es tracta d’un divertit vídeo de Youtube filmat a una biblioteca pública (possiblement d’Estats Units) fa alguns anys on una usuària sembla gaudir-ne apassionadament de l’oferta musical. I és que com diu un dels comentaris del vídeo: "Having fun isn't hard, when you've got a library card!".

BIBLIOTEQUES DE CAMBOTJA

Avui protagonitzen el Libraries of the World dues biblioteques de Phnom Penh, la capital de Cambotja. Les fotografies les va fer el meu company de feina Oriol, que és un viatger imparable.

Aquestes primeres imatges pertanyen a la Bibliothèque Nationale du Cambodge, que conserva documents de diferents èpoques publicats a Cambotja, sobre Cambotja, o per autors cambotjans, sobretot en anglès, francès i khmer, la llengua oficial del país.

Degut a que no existeix cap biblioteca pública a la ciutat, però, la Biblioteca Nacional va més enllà de la seva funció patrimonial i també disposa d’una petita col·lecció de llibres que es deixen en préstec.

Com veieu l’edifici és impressionant, amb els seus pilars a l’entrada d’inspiració grega. A la paret, a la dreta en francès i l'esquerra en khmer, una frase evoca el poder de les idees: 

I aquesta és la Biblioteca del Palau Reial (és a dir, el Preah Barum Reachea Veang Chaktomuk, un conjunt d'edificis de gran bellesa que constitueixen les dependència reials):

BIBLIOTECA DEL CAP PARE CLARET

L'altre dia vaig anar al CAP Pare Claret, lloc que visito esporàdicament des de fa 11 anys, és a dir, des que sóc veïna de Gràcia i per primera vegada em vaig adonar que aquest centre d'atenció primària disposa d'una petita biblioteca per a ús del personal sanitari. 

Així és que un cop finalitzada la gestió que m'havia dut allà, vaig aprofitar per preguntar-li a la metgessa sobre la biblioteca. 

Em va explicar que el fons és poc nombrós i que es limita gairebé exclusivament a revistes especialitzades i alguns llibres, com vademècums. Doncs això: mens sana in corpore sano.

LA BIBLIOTECA ON TREBALLA LA MARIA

"Girls don’t cry" és un còmic de la il·lustradora francesa Nine Antico que, amb un estil fresc i irònic, parla del prototip de noia adolescent a qui només l'interessen els nois i la moda. El protagonitzen la Paloma (la rossa que sovint apareix amb unes ulleres de sol roses en forma de cor), la Maria (la pèl-roja) i la Julia (la morena dels cabells curts).

Aquest llibre, que va néixer originalment com a tira còmica per a la revista femenina juvenil Muteen, va ser una de les obres destacades del Festival de Còmic d'Angoulême 2011.

Aquí teniu una escena del còmic que passa a una biblioteca i que us ajudarà a fer-vos una idea de la psicologia dels personatges:

Per cert, la Maria, que treballa a la biblioteca, explica a les seves amigues i confidents perquè ha deixat de perdre l'interès per un dels usuaris habituals:

CRÒNICA DEL MOBILE WORLD CONGRESS 2012

La setmana passada vaig tenir l'oportunitat de visitar el Mobile World Congress 2012 i vaig poder conèixer iniciatives força interessants al voltant de la realitat augmentada i també dels llibres en paper i en suport digital.

La primera descoberta la vaig fer recorrent el Japan Pavilion. Es tractava de la companyia Arara, que es dedica a fer aplicacions amb realitat augmentada per a mòbils. Els usuaris han de descarregar-se primer el seu Arappli per accedir als continguts. Treballa amb iPhone i Android.

També vaig poder jugar a un joc de realitat augmentada creat per Metaio. Es desenvolupava sobre la maqueta real d’una ciutat on un helicòpter virtual havia d’apagar els incendis que sorgien dels edificis. La veritat és que no donava a l'abast! La principal novetat d’aquesta aplicació és que els marcadors que es fan servir són tridimensionals. El Mobile SDK 3.1 està disponible a partir del 14 de març.

I veure de ben a prop els creadors de la plataforma per a smartphones de reconeixement d'imatge i realitat augmentada, Blippar. Aquest grup anglès que va sorgir a l’estiu de l’any passat es dedica a enriquir productes, com tanques publicitàries, envasos, embolcalls, capses de CD amb continguts interactius.

Després de tant voltar, em calia fer una pausa i em vaig adreçar a un dels espais del congrés destinat a aquest finalitat, amb revistes i sofàs a disposició del públic, on vaig descobrir un interessant article aparegut al número de març de la publicació MobileMarketing sobre realitat augmentada i màrqueting. Aquí en teniu la versió digital.

Quan vaig reprendre la marxa vaig fer una visita als estands de dues petites empreses catalanes Itinerarium i Wöwbile, on vaig estar parlant de llibres enriquits amb continguts de realitat augmentada, bé mitjançant codis QR o a través del reconeixement de les il·lustracions (com en el cas de la fotografia):

Al fabulós estand d’Android, a més de fotografiar-me al costa del seu logo i prendre'm una magnífica beguda a base de gingebre, poma i api, vaig descobrir el Readers Hub de Samsung.

És una mena de prestatgeria virtual on l'usuari té col·locats diaris, revistes i llibres digitals que pot llegir des del seu mòbil. La interfície és realment atractiva.

A més vaig participar en la cacera de pins que estaven distribuïts per tota la fira als estands dels fabricants que habitualment col·laboren amb Android, com HTC, LG, Samsung... Hi havia 86 models diferents, encara que només en vaig aconseguir uns quants.

 

El pin que més il·lusió em va fer trobar és aquest: el del lector (de llibre tradicional, això sí!).