Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris biblioteca digital. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris biblioteca digital. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 de setembre del 2014

I ENCARA MÉS ESTIU I MÉS BIBLIOTEQUES

Durant aquest mes de setembre continuo rebent fotografies d'amics que han aprofitat les vacances per viatjar. Avui és el torn del Joan, el meu company de taulell a la Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras.

Gràcies a ell he conegut el Frontbuchhandlung, el bibliobús del front nazi. Aquest projecte de subministrament de llibres als soldats es va iniciar el 1939 amb una flota de 12 vehicles. A part de prestatgeries amb  llibres, cadascun dels bibliobusos anaven equipats amb llits plegables, aigua i una estufa de carbó.

El Joan va descobrir el Frontbuchhandlung al Muzeum Powstania Warszawskiego, és a dir, el Museu de l'Aixecament de Varsòvia.



També va fotografiar la Biblioteka Publiczna w Dzielnicy Srodmiescie m.st. Warszawy, una vella coneguda d'aquest blog, situada al centre històric de la capital polonesa.


I aquí el teniu davant la Biblioteka Narodowa (la Biblioteca Nacional de Polònia), que aquest estiu ha estat envoltada de pegassos. Es va establir el 1928 i recull l'esperit de la biblioteca creada pels germans Zaluski, que va obrir les seves portes al públic el 1747.





Justament va ser el Joan amb qui vaig anar a la molt recomanable exposicó Big Bang Data que fins el 26 d'octubre es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (recordeu que amb el carnet de la biblioteca hi teniu descompte). Allà vaig descobrir l'Internet Archive, un interessant projecte sense ànim de lucre creat el 1996 a San Francisco amb l'objectiu de construir una biblioteca digital global. De moment hi té emmagatzemades 426 bilions de pàgines web. 





I també l'Arxiu CCCB, un espai de lliure accès posa a l’abast de tothom el fons creat per aquest centre al llarg dels anys d'història. És obert de dimarts a diumenge.




De camí al CCCB, a la plaça Salvador Seguí, davant de l'edifici que acull la  Filmoteca i el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, vaig veure aquests arbres de ferro i llibres. Són obra de l'arquitecte bengalí Anupama Kundoo i formen part de les instal·lacions del projecte RE.SET (englobat dins dels actes del Tricentenari).




Aquests dies també he descobert el test "What kind of librarian are you" (gràcies a l'Eli Ramírez, autora del fanzine Bibliotecaris de Paper). El joc de preguntes i respostes ha estat creat per la Seattle Public Library i està disponible en aquesta pàgina

Com podeu veure, vaig obtenir el resultat de reader's advisory librarian. La Montse de la Biblioteca Salvador Allende de Girona, té més un perfil de cataloguer:



I per acabar dolçament us deixo amb aquests pastissos en forma de biblioteca. Una molt bona aportació de la Clàudia per al blog.


dilluns, 2 d’abril del 2012

IV JORNADES FOMENT DE LA LECTURA DEL PRAT

Dimecres 28 de març vaig tenir l’oportunitat d’assistir a algunes de les conferències de la IV Jornada de Foment de la Lectura al Prat de Llobregat. El tema d’enguany va ser “Llegir i escriure a la xarxa. Internet i el foment de la lectura” i l’espai on van transcorre les sessions, el Cèntric Espai Cultural, dins del qual es troba la Biblioteca Antonio Martín.

La primera de les conferències va anar a càrrec de Javier Celaya, soci fundador del portal cultural Dosdoce.com, qui sota el títol “Internet. Llegir i escriure” va explicar, entre d’altres coses, que la lectura a Internet provoca una transformació en les habilitats cognitives de les persones, que es tradueix, per exemple, en pèrdua de memòria i d’aprofundiment en la lectura i desenvolupament de capacitats com la  visual i la presa de decisions.

També va presentar els drets dels usuaris al núvol, un document que va elaborar amb el suport de Biblioteques de Barcelona i que és una adaptació dels models estatunidencs.

Després va intervenir  Aurora Toboso de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, que va parlar del nou portal web de les biblioteques de la Diputació de Barcelona, que va entrar en funcionament al desembre del 2011.

Al migdia va haver-hi una taula rodona que sota el títol “Projectes i recursos d’institucions a la xarxa” va aplegar diferents professionals dedicats a projectes relacionats amb la lectura: Carlota Torrents del fòrum sobre llibres Què llegeixes?, Carme Torrents d’Espais escrits (una eina amb tres objectius principals: visualitzar autors, crear comunitat i fomentar centres de patrimoni literari), Segimon Borràs del Gremi de Llibreters (que va presentar el portal Servicio de Orientación a la Lectura), Glòria Casas del Centre de Recursos Pedagògics i Cristina López, directora de la Biblioteca Antonio Martín, que van parlar de la col·laboració entre escola i biblioteca pública, així com de recursos de lectura orientats a professors i alumnes i Esperanza Baños de la la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona que va parlar del futur de la biblioteca virtual.

A la tarda va ser el torn de la conferència "Eines digitals de lectura, un entorn per conèixer" a càrrec de Jordi Sellas (a qui veieu a la fotografia següent).


Aquest periodista i director digital i de nous negocis de l'editorial RBA, va explicar que el llibre electrònic es troba en un estat de "Far West", amb multiplicitat de formats: "ePUB el més normal, PDF el més punk, PRC abans MOBI pels mòbils, KF8 d'Amazon, iBA d'Aple". Aquesta manca d'un estàndard, la poca maduresa del mercat i el fet que el llibre digital signifiqui una part molt petita del negoci per als editors explica que aquests no apostin encara amb força per la creació de plataformes des d'on els usuaris puguin descarregar-se llibres.

Segons Sellas qui busca llibres "de legal" va a Amazon, Apple, Cercle de lectors, Libranda i qui no a ePubgratis.

Des de el punt de vista dels escriptors, Internet ofereix una àmplia gamma de recursos que ajuden a la publicació dels llibres: KDP select, Ibooks Author, Vook, i Bubok (encàrrecs d'impremta en petit format).

Algunes dades a tenir en compte són que al nostre país el 50% dels llibres es ven per Sant Jordi i que la mitjana de lectura és de 1'5 llibres/any per habitant.

Pel que fa als editors de revistes digitals existeixen dos models: la tendència sueca, que pretén reproduir al màxim l'experiència de lectura d'una revista en suport paper i la tendència d'Estats Units que vol fer una cosa nova.

Sellas  també va recordar el potencial de la realitat augmentada, pel que representa com a transformació en el suport en el qual l'usuari rep la informació i va explicar que Google és a punt de llençar unes ulleres que fan servir aquesta tecnologia. D'aquesta manera, l'usuari podrà accedir als continguts de realitat augmentada vinculats als objectes que l'envolten.

La IV Jornada de Foment de la Lectura al Prat va concloure amb la taula rodona “Bloggers de lectura: Agents de foment de la lectura?”, on van participar diversos blocaires i que va ser presentada per Laia Lòpez, moderadora de clubs de lectura del Prat i qui també es dedica a la creació de blocs.

Hi va intervenir Jordi Ojeda, qui mitjançant els seus blocs Còmic Ciència Tecnologia i Robots en su tinta pretén apropar la tecnologia al públic i ajudar a augmentar les vocacions tecnològiques entre els joves.

Ojeda va explicar força anècdotes, entre elles, que a l'època de la Guerra Freda va haver-hi un canvi de paradigma i per tal d'influir en els joves perquè tinguessin una millor formació acadèmica, els còmics van començar ser protagonitzats per periodistes (Superman), estudiants de Química (Spiderman) o científics (Hulk o Mister Fantastic, el ĺider dels 4 fantàstics).

També va parlar Pepe Maiques autor de Sopa de poetes, qui al seu bloc busca difondre poesia que no està publicitada a través d'editorials o premis. Un dels concursos que aquest bloc va organitzar va ser un de poemes d'amor adolescent escrits en sms.

L'últim torn de paraula va ser per Antonio Rodríguez de Lost in Marienbad, qui va explicar que les entrades del seu bloc eren "una excusa per a la conversa" i estaven enfocades a la "poètica de la diferència", és a dir, potenciaven activitats artístiques fora de la norma, "que no tenen la visibilitat necessària".

Podeu trobar més informació sobre aquesta jornada al hashtag de Twitter #pflelprat.

dimarts, 14 de desembre del 2010

UNA BIBLIOTECA SENSE LLIBRES

Avui us parlaré d’una biblioteca sense llibres. Es tracta de l’AET Library (és a dir, la Biblioteca de Tecnologia i Enginyeria Aplicada) de la Universitat de Texas.

Es va inaugurar a principis del mes de setembre i el seu fons està format per 425.000 llibres digitals i 18.000 subscripcions a revistes electròniques. Tots aquests documents són accessibles des de dins i fora del campus.

L'espai físic de la biblioteca té una capacitat per a 80 persones, compta amb personal especialitzat en ciència i enginyeria i ofereix sales d'estudi, 10 ordinadors, 2 pantalles de LCD, impressora, escànner, etc.

Aquí us deixo un vídeo creat pels estudiants de l’AET Library on s’expliquen les característiques d’aquesta biblioteca:


dissabte, 9 d’octubre del 2010

MELBOURNE LIBRARY SERVICE

El meu amic australià Carlos m’ha fet arribar aquest interessant enllaç del Melbourne Library Service.

Des d’aquest lloc web de la xarxa de biblioteques de Melbourne l’usuari pot descarregar-se e-àudiollibres de diverses temàtiques, com ara novel•les, llibres d’autoajuda, de negocis, autobiografies... I també contes infantils per a nens i nenes.

Entre els títols que s’ofereixen actualment o que estan en previsió de ser servits hi ha els quatre volums de la popular saga Crespuscle d’Stephenie Meyer o Eat, Pray, Love d’Elizabeth Gilbert.

El site del Melbourne Library Service permet a més escolta música on-line. Es tracta d’una veritable gran aposta per les noves tecnologies duta a terme des de les biblioteques públiques.

dimarts, 18 de maig del 2010

DIGITALITZACIÓ DE FONS LOCALS


Dimarts passat vaig assistir a una interessant presentació de dos projectes de digitalització de fons local que es va realitzar a la Biblioteca Marta Mata de Cornellà. Es tracta de les iniciatives Fedàncius de la Biblioteca Municipal de Manlleu i Estela de la Biblioteca Frederica Montseny de Canovelles.

Els curiosos noms d'aquestes biblioteques digitals fan referència l'un, a un veguer que a principis de l'any 900 va donar els primers llibres que configurarien l'antiga biblioteca de Manlleu i l'altre, a un tipus de monòlit on s'escrivia informació (cal esmentar que un dels monuments megalítics més famosos de Catalunya és el de Ca l'Estrada a Canovelles).

La Núria Silvestre i el Justi Moral, provinents respectivament de les biblioteques de Manlleu i Canovelles, van explicar quin eren els seus punts de partida en el moment de plantejar-se la digitalització, ja que ambdues institucions partien de realitats de treball molt diferents.

Manlleu seguia una llarga tradició en el manteniment de la col·lecció local, integrada per llibres, publicacions periòdiques, retalls de diaris, fotografies, fulls volants i, fins i tot, recordatoris de mort.

En canvi, Canovelles posseïa una trajectòria més breu, tot i que des de sempre ha fet una forta aposta per a les noves tecnologies (té bloc, pàgina de facebook, subscripció per RSS...) i entenia que el tractament del seu fons local passava per la incorporació de tecnologies de la documentació.

En el que sí que han coincidit Manlleu i Canovelles, però, ha estat en la tria del gestor de continguts: les dues fan servir l'eina de programari lliure Greenstone, elaborada per la Universitat de Waikato (Nova Zelanda).

dissabte, 1 de maig del 2010

LES BIBLIOTEQUES DEL FUTUR

Joaquín Rodríguez és entre d'altres coses investigador del projecte "Territorio ebook" de la Fundació Germán Sánchez Ruipérez i consultor del Comissió Digital de l'Escuela de Organización Industrial.

Ha elaborat un decàleg per a les noves biblioteques en l'era del llibre electrònic amb punts força interessants.

Les biblioteques del segle XXI han de:

1. Estendre les seves funcions a l'àmbit digital: préstec digital, centres de comunicació...
2. Conservar les seves funcions tradicionals de patrimoni i arxiu.
3. Reconceptualitzar la ubicació de les unitats dedicades a la comunicació digital.
4. Cogestió i participació ciutadana.
5. Crear nous espais d'accés a la informació.
6. Gestionar nous models de propietat intel·lectual: copyleft, Creative Commons, etc.
7. Desconfiar dels intermediaris digitals i els formats propietaris.
8. Reforçar l'essència de la professió bibliotecària.
9. Peregrinar a Alexandria per comprendre la seva fama.
10. Emetre les reunions importants per streaming.

diumenge, 7 de març del 2010

BIBLIOTECA DIGITAL DE LES ILLES BALEARS

Fa un parell de dies es va presentar la Biblioteca Digital de les Illes Balears, que conté més de 17.000 documents relacionats amb la investigació, la ciència, la cultura i la memòria històrica de Ses Illes.

La biblioteca s'organitza en diversos blocs de contingut: producció científica de la Universitat de les Illes Balears (revistes, tesis doctorals, projectes de final de carrera, articles...), publicacions científiques i erudites, llibres i manuscrits (entre els que destaquen la sèrie de llibres sobre la Guerra del Francès, els manuscrits de la Universitat de Campos i els plànols cadastrals del segle XIX de Manacor i Capdepera), revistes locals i documents sobre serveis socials i cooperació al desenvolupament.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

BIBLIOTECA MUNDIAL DE GOOGLE

Fa poc més d'una setmana que s'ha clausurat la edició número 61 de la Fira del Llibre de Frankfurt. Ha estat una celebració polèmica perquè la convidada era la Xina, país on no existeix la llibertat d'expressió, i també pel debat entorn al llibre digital, i concretament pel projecte de Biblioteca Mundial de Google, que ha rebut força crítiques, fins i tot d'Angela Merkel.

El sector està preocupat per la intenció d'aquest motor de recerca de digitalitzar llibres esgotats o difícils de trobar i posar-los a disposició dels internautes. El Google Books compta amb nombrosos adversaris pel tema dels drets d'autor. A Estats Units, Google està a l'espera de l'aprovació d'un acord amb escriptors i editors.

El catàleg de llibres de la Biblioteca Mundial de Google representa pels editors una amenaça més gran que l'Amazon perquè pot ser descarregat en qualsevol aparell electrònic dotat d'un navegador (des d'un smartphone a un ordinador de sobretaula) i no és tan restrictiu com Kindle.

Segons Google, unes 500.000 obres estaran disponibles a Europa a principis de l'any 2010.

diumenge, 3 de maig del 2009

BIBLIOTECA DIGITAL MUNDIAL

Fa pocs dies es va presentar a París la Biblioteca Digital Mundial de la UNESCO, un impressionant portal que permet consultar els documents conservats a prestigioses biblioteques i institucions culturals d'arreu del món. Els principals contribuents a aquest projecte són Aràbia Saudita, Brasil, Xina, Egipte, Estats Units, França, Japó, Regne Unit i Rússia.

Les biblioteques virtuals han adquirit força protagonisme en els darrers anys. A l'Estat espanyol, el 27 de juliol del 1999 es va inaugurar a la Universitat d'Alacant, la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, el primer fons bibliogràfic espanyol d'Internet.

Aquest llançament va ser paral·lel a l'aparició de la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, constituïda per obres de la cultura catalana, valenciana i balear (sobre aquesta biblioteca podeu aprofundir informació a un article publicat a la revista “Serra d'Or” al número 568 del mes d'abril del 2007).