LA BIBLIOTECA DE FRANÇA I UN LLIBRE D'AGUSTÍ VEHÍ

Un dels escenaris on es desenvolupa la novel·la d'Agustí Vehí "Remor de Serps" publicada l'any 2013 per l'editorial Alrevés dins de la seva col·lecció Crims.cat. és la Bibliothèque Nationale de France. 

He conegut aquesta informació gràcies al Lluís, lector incansable de la biblioteca on treballo, que m'ha explicat en quin moment de l'acció apareix l'emblemàtic edifici: "Uns republicans catalans a l'exili al París de 1940, poc abans del'entrada de les tropes alemanyes, poden celebrar reunions clandestines amb tranquil·litat a... la Biblioteca de França". 

Aquesta és la descripció que l'autor en fa: "Eren a l'estació de Palais-Royal.

Un cop al carrer es varen dirigir a la Rue de Richelieu, agraint el sol que començava a afirmar-se al cel. Al quart d'hora d'estar caminant,en Met el va fer entrar per una gran portalada que, després d'un passadís empedrat, donava a un pati interior rectangular, elegant i ben cuidat. Davant seu, una segona entrada noble va fer exclamar en Met:

-Aquí la teniu: una de les grans meravelles de París i, per a nosaltres, un dels llocs més segurs que hi ha.

-Però on som?

-A la Biblioteca de França! Veniu sense por. És la Biblioteca de Richelieu, una de les seus de la institució. Entreu... - En Met,malgrat estar encara al pati, baixava instintivament la veu per respecte-. Cada vegada que vinc aquí tinc la sensació que vaig de visita a casa d'un fill, a saber com li va, a mirar com està... miri,la Sala Oval, el somni d'un pobre impressor com jo. Sempre he volgut pensar que entre tots aquests milers de volums n'hi ha un que he imprès jo, o més d'un. És el que us deia de venir a veure els fills a casa seva.

En Domènech Roig va aturar-se un moment. Allò era com entrar en un lloc sagrat: ample, alt, espaiós, amb la pedra d'un color elegant i amable, il·luminat... i la llum! La gran claraboia central del sostre i les situades a sota, a les parets, filtraven la claror justa, agradable, acollidora, de vellut, que convidava a llegir uns llibres que es veien per milers a les parets i que semblaven abrigar tota la sala, posats a les galeries enlairades i protegides per altes columnes que accentuaven la sensació d'estar en un temple dedicat a la lectura i la reflexió. Una suau però perceptible aroma a paper imprès, a enquadernacions en cuir, a pau de segles, a saviesa tranquil·la que esperava ser consultada, augmentava encara més l'extrema serenor que es respirava. Enmig de la gran sala, llargues taules de fusta,d'aquell color harmoniós que només és possible d'obtenir al cap de molts anys d'acollir milers de persones llegint, s'alternaven amb grups d'amples faristols també de fusta per consultar obres a peu dret. Alguna tos, soroll de pàgines passant-se, mirades il·lusionades amb el que es llegia, altres de concentrades, altres que gairebé deixaven veure la reflexió mental dels estudiosos... gent de totes les edats, el poble del llibre que, segurament, intuïa que estava gaudint dels darrers dies de pau i d'estudi abans que la guerra arribés."

UNA BIBLIOTECA A SRI LANKA

La setmana passada vaig tenir algunes trobades molt interessants, algunes de les quals amb amics que feia molt de temps que no veia com el Damià amb qui vaig fer un mos al bar Fidel, que disposa d'un petit racó de biblioteca i lectura.

La trobada que més em va impactar però va ser amb els membres de l'ONG "Una oportunidad como los demás" que es dedica a ajudar comunitats desfavorides d'Sri Lanka.  Van fer una sessió especial de l'hora del conte a la Biblioteca del Districte 2 de Terrassa (on jo vaig tenir l'increïble sort de treballar fa uns anys) amb motiu de la celebració del mes de la pau i com a activitat complementària a l'exposició de fotografies que exhibien al vestíbul de la biblioteca "La pau es pot construir després d'una guerra?".

El conte el va explicar la Montse Freixa i es titulava  "El primer viatge de Sasa".  Forma part de la col·lecció “Els nens de Sri Lanka” i és obra d'Isabel Dacosta, a qui també podeu veure a les imatges.

L'associació AUOP, que treballa des del 2009 en la construcció i rehabilitació d'escoles, es planteja ara la creació d'una petita biblioteca escolar i m'ha demanat assessorament. Ja us aniré informant de com avança el projecte. Em fa molta il·lusió formar-hi part!

ÖSTERREICHISCHE NATIONALBIBLIOTHEK

El meu company de feina Oriol és un viatger incansable. De la seva visita a Viena, m'ha portat aquests tríptics i aquest punt de llibre de l' Österreichische Nationalbibliothek, és a dir, la Biblioteca Nacional d'Aústria, que té un fons de gairebé 8 milions de documents i està constituïda per 9 departaments.

L'edifici, a més, alberga tres museus: un dedicat als papirs, un altre sobre globus terrestres i un tercer  destinat a difondre la història de l'esperanto.

EL NAIXEMENT DE LES BIBLIOTEQUES MODERNES

El Lluís, un usuari de la biblioteca on treballo i del qual us parlo força sovint, m'ha enviat aquest magnífic fragment de "La Civilización del Renacimiento en Europa, 1450-1620" de John Hale que parla de l'aparició de les biblioteques modernes i del dipòsit legal.  Feu-hi un cop d'ull perquè és força interessant:

"Si cualquier hombre (no un hombre cualquiera) podía ser un filósofo, entonces la cultura era un aspecto más esencial de la vida civilizada de lo que se suponía. La imprenta, y la mayor abundancia de los libros a buen precio contribuyeron a configurar su imagen. A partir de mediados del siglo XV, los ciudadanos italianos adinerados empezaron a hacerse construir su pequeño estudio dentro de sus casas, o a hacer que los incluyeran en los proyectos de las nuevas. Estos despachos estaban pensados en parte para guardar los papeles de la familia, pero sobre todo, para servir de refugio adonde el cabeza de una atareada familia podía retirarse a leer sus libros preferidos, generalmente de noche, cuando los demás dormían. Con sus escritorios, atriles, lámparas, braseros y estanterís, estos eran los modelos que utilizaban los artistas -Gozzoli, Botticelli, Colantonio, Carpaccio, Durero y otros- para representar los retiros librescos de los santos filósofos y santos eruditos, san Jerónimo, san gustín y san Gregorio. El hábito se difundió, y a mediados del decenio de 1530, el erudito John Leland, que viajaba por las tierras políticamente inestables del norte de Inglaterra, se alegró de encontrar en la torre de un castillo propiedad de henry Percy, conde de Northumberland, un estudio, con sus escritorios y sus atriles, que se llamaba "el Paraíso". A partir del siglo XV, a los estudiantes formales se les permitió tomar prestados libros de las colecciones de los Médicis en Florencia y de la Biblioteca Vaticana en Roma. En el siglo XVI se fundó en Nuremberg una biblioteca municipal que, al llegar al decenio de 1550, contenía ya unos cuatro mil volúmenes, manuscritos e impresos. En 1537 se creó por ley en Francia el primer depósito legal, al que todos los impresores estaban obligados a entregar cierto número de copias. Aunque esta obligación sólo se cumpliese en parte, la idea de que una clase ciudadana debidamente instruida fuese para los gobiernos un instrumento preciado fue cobrando fuerza." 

BIBLIOTECA POPULAR LLIBRE I MARTELL

Fa uns dies que el Libraries of the World acaba de fer 5 anys. Darrerament l'he tingut una mica abandonat per raons diverses però en reprenc de nou l'activitat amb molt d'entusiasme.

Una de les coses que he fet en aquestes setmanes de silenci digital ha estat mudar-me a la Vil·la Olímpica. I una de les descobertes que he fet pel barri (on fins i tot he tingut ocasió d'apuntar-me a una excursió en veler) ha estat la Biblioteca Popular Llibre i Martell de l'Ateneu Popular Octubre de Poblenou. 

El Bernat, que és qui em va assessorar durant la visita, em va explicar que la història d'aquest projecte es remunta al 2008, quan al barri no existia encara la Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz i que està especialitzada, entre d'altres, en obres sobre marxisme, feminisme, història de Catalunya, anarquisme, etc.

El nom de la biblioteca fa referència a la xarxa d'escoles públiques catalanes establertes durant la guerra civil.

La biblioteca, que està oberta a tothom, es troba actualment en procés de remodelació. 

Per cert, si voleu saber com era el veler del qual us parlava uns paràgrafs abans aquí teniu una fotografia: 

Durant el mes de gener també vaig fer una visita a la Biblioteca de Catalunya, no exactament a la biblioteca sinó a la seva impressionant Sala d'Arts i Oficis, per veure l'obra "Translations/traduccions" del dramaturg irlandès Brian Friel. La dirigeix en Ferran Utzet, ex alumne de l'escola de teatre on estudio, La Casona.

L'obra s'ambienta a mitjans del segle XIX a Irlanda, a una comunitat rural, en temps de la invasió dels anglesos.

Una altra de les biblioteques he fotografiat ha estat la Biblioteca Mèdica de l'Hospital Delfos de Vallcarca.

Al gener he començat també una col·laboració amb el blog Les Corts Som Poble de la Xarxa Ciutadana de Les Corts, on recomano llibres de la col·lecció local de la biblioteca on treballo.

Ja he publicat el meu primer article, on faig una ressenya d'un llibre sobre de la Presó de Dones de Barcelona que estava situada on ara hi ha el Corte Inglés de la Diagonal.

En breu publicaré un altre que tracta d'un llibre d'històries de dones anònimes creat a partir dels testimonis del blog Dedicatòries. Les dones que no has conegut.

BIBLIOTECA DE L'HOSPITAL DE SANT PAU

La primera biblioteca d'aquest any és un regal del meu amic Damià i té la particularitat que només la fan servir pacients.

Es tracta de la Biblioteca de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Entre els seus fons destaquen els llibres religiosos i les novel·les de gènere negre. El Damià diu que la senyal de direcció prohibida que hi ha al davant "sembla que sigui per a no permetre l'entrada a la biblio".

LA BIBLIOTECA PARTICULAR DEL DOCTOR PESEK

La darrera biblioteca de l'any és una biblioteca de ficció recomanada pel Lluís, autor de Lecturas errantes. Apareix al llibre "La promesa de Kamil Modráček: Réquiem por los cincuenta" de Jiří Kratochvil.

Aquesta biblioteca pertany al doctor Pesek que està molt feliç amb els seus llibres però quan s’anuncia la visita del doctor Venhoda...

"Y tal como estoy, todavía descalzo, recorro el apartamento y paso por delante de la librería acristalada y mi ángel de la guarda me hace volver la cabeza en ese justo momento, y qué veo, horror de los horrores: "La Revolución Mundial", de Masaryk, "La Negra Horda", de Hovstovský, las "Memorias", de Benes ¡y todos esos libros angloamericanos! Como si no supiera que Venhoda es de los que están entrenados para rastrear con los ojos y uno solo de esos libros podría poner patas arriba mi vida entera. Después de la visita de Venhoda podría aparecer aquí la policía un día como en casa de los Kratochvil. No, no puedo jugar con algo así. Así que inmediatamente me pongo manos a la obra.

Expurgo de mi librería algunas joyas literarias subversivas, como "Retirada de la Gloria", de Lockhart, "El Camino a la Libertad", de Sartre, "El Extranjero", de Camus, "Contrapunto", de Huxley, "Por Quién Doblan las Campanas", de Hemingway, "Cass Timberlane", de Sinclair Lewis, y los relatos de James Thurber y otros crímenes literarios burgueses. Por si acaso guardo también "Asesinato por Cortesía", "El Caso del Profesor Roch" y "Alma de Asesino", tres novelas negras del doctor Stefl, porque hace un tiempo, Venhoda me comentó que su modo de escribir le dejaba indiferente, y que consideraba que sus novelas eran literatura decrépita y decadente.

Mañana tengo que comprar algunos libros de Pavel Kohout y compañía para rellenar los huecos que han dejado los subversivos. Pero ¿dónde voy a meter esos libros tan peligrosos? No puedo arriesgarme a venderlos a un anticuario, allí también hay delatores. Intentaré meterlos debajo de la cama y del armario, aunque si uno se aleja de la cama y del armario se verán seguro. También podría no llevar al camarada Venhoda a mi dormitorio, pero como ya he dicho, es un curioso. Si no lo llevara allí, entraría él solo. Perdone, diría, pensaba que aquí estaba el baño. Y se agacharía, vaya, si este tiene libros debajo de la cama. No, no, tengo que sacar los libros de casa. Al sótano, dónde si no. Allí no tengo porqué llevar al camarada. Después ato los libros en dos paquetes y con una cuerda hago uno lazos para poder llevarlos cómodamente."