
El 1981, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, dos artefactes explosius col·locats al seu domicili van malmetre'n greument la biblioteca i l'arxiu. No va haver detinguts.
Us deixo amb uns versos del seu poema "Criatura dolcíssima":
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou, i els dies
obraven per a mi racons tendríssims.
T'estimava amb les hores i amb el somni,
i et cantava, i passaves, i abril queia,
i et sabia ma carn meravellada.
Sí, t'estimava lentament i sorda.
Com s'estimen les coses marcescibles.
Com s'aprèn l'idioma de l'absència.
Gràcies Rosa ! Ha sigut un plaer començar el dia llegint aquest versos de Joan Fuster ! Un gran plaer ! Una abraçada i fins després (quin remei !) Muriel
ResponElimina