Dissabte vaig assistir a la inauguració de la Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona.Es tracta d'un nou equipament cultural situat ben a prop de la parada de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya del mateix nom i que compta amb un fons inicial de 14.000 documents i 80 punts de lectura.
M'hi va dur el meu amic Damián, que com ja sabeu ara treballa a la Biblioteca del Campus del Barri Vell de la Universitat de Girona, tot i que també vam compartir taulell a la meva època d'itinerant del Consorci de Biblioteques de Barcelona.
Resulta que el Damián va ser company d'estudis de la nova directora, l'Anna Mael, al costat de la qual apareix en aquesta fotografia. Per cert, l'Anna ens va dir que el millor de la biblioteca són les postes de sol que es veuen des de la secció de revistes!
La inauguració, que va ser tot un èxit (la biblioteca era plena de gom a gom, en especial la secció infantil) va comptar amb actuacions musicals, teatrals i castelleres, lectura de poemes i l'elaboració d'un poema col·lectiu a partir de la peça "Coses que m'estimo" de Marta Pessarodona.El públic era convidat a escriure amb retolador negre sobre un tros de cartolina què era el que li agradava de la vida. Val a dir que el Damián i jo hi vam participar i que trobareu els nostres coses favorites en el llistat de versos col·lectiu.
També va ser un bon moment de retrobades i coneixences. Aquí em teniu al costat d'Assumpta Bailac, gerent de Biblioteques de Barcelona, i de Pepa Forn, directora de la Biblioteca de Sant Cugat Gabriel Ferrater (abans anomenada Biblioteca del Mil·lenari):
I aquest és Jordi Puigneró, regidor de Comunicació i Innovació de Sant Cugat i part de la meva flamant família política:
Després de tants retrats em va fer molta gràcia descobrir a la secció La Contra de "La Vanguardia" d'aquell mateix dia les paraules de Joe Buissink, fotògraf de casaments de les celebritats:
Us deixo amb l'esmentat poema de Marta Pessarrodona i una fotografia de la biblioteca al capvespre des de l'estació de tren:
Coses que m'estimo
Unes fotocòpies, potser esgrogueïdes,
d'uns poemes poc assequibles;
o la imatge d'escuma benigna
de la platja de quan era petita.
El so del piano un matí de diumenge
amb l’estrall del fred a la gespa;
o la tebior de la llum de maig
i la tendresa d’una primavera incerta.
El meu plor per la mort d'un estel,
anònim perquè la nit m'hi convida,
i les imatges de l'amor,
ni perdut ni finit, fent-me companyia.
La lluita per una causa,
sens dubte justa i digna,
i tot l’escalf de la mà sabuda,
perduda en mi i sense massa guia.
La mirada humida de la Nessa
la seva sobtada alegria;
i les coses que no sé
i tots els desigs que tindré un dia.
Unes fotocòpies, potser esgrogueïdes,
d'uns poemes poc assequibles;
o la imatge d'escuma benigna
de la platja de quan era petita.
El so del piano un matí de diumenge
amb l’estrall del fred a la gespa;
o la tebior de la llum de maig
i la tendresa d’una primavera incerta.
El meu plor per la mort d'un estel,
anònim perquè la nit m'hi convida,
i les imatges de l'amor,
ni perdut ni finit, fent-me companyia.
La lluita per una causa,
sens dubte justa i digna,
i tot l’escalf de la mà sabuda,
perduda en mi i sense massa guia.
La mirada humida de la Nessa
la seva sobtada alegria;
i les coses que no sé
i tots els desigs que tindré un dia.
Realment val la pena anar-hi. Per les postes de sol, per veure l'edifici per fora i per dintre, per veure i parlar amb la directora, l'Anna, que és una professional fantàstica i una persona d'una gran qualitat humana.
ResponEliminaEEeyyyy també va ser companya meva a la facultat!!! jejejeje moltes felicitats!!!!! Ja anirem tota la trope per a fer la visita com deu mana!!
ResponElimina