Ahir a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona es va fer la darrera lliçó del curs 2010-2011. Hi van intervenir Cristóbal Urbano, degà de la facultat, Misericordia García, comissionada de la Universitat de Barcelona per a la Societat i Envelliment, Glòria Pérez Salmerón, directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya i Miquel Centelles, professor de la facultat.
Un dels temes que es va tractar va ser el lliurament de les destinacions de les pràctiques d'estiu a l'estranger per a alumnes del Màster en Gestió de Continguts Digitals. A mi, aquest juliol m'espera la Biblioteca de l'Instituto Cervantes de Beirut, al Líban! O sigui que d'aquí a un mes els posts els escriuré des d'allà!
Aquest és l'aspecte que ofereix la nova biblioteca d'Acampadabcn després que divendres la intervenció dels Mossos d'Esquadra i els serveis de neteja de l'ajuntament de Barcelona acabés amb l'anterior. Com podeu veure el volum d'exemplars és considerable:
Ahir nit vaig anar a un concert que els Antònia Font van fer al Pavelló Polivalent de Quart (estava programat per al 7 de maig dins del festival In-somni de Girona però es va haver d’ajornar pel naixement del segon fill del Joan Miquel Oliver).
El grup va presentar les cançons del seu nou disc “Lamparetes”, tot i que també va tocar els temes de sempre. En acabar l’actuació, vaig demanar al Pau Debon, el cantant, que en signés un autògraf per a la biblioteca on treballo (si vaig poder assistir el concert va ser, de fet, perquè una de les meves companyes em va canviar el torn). Va ser una nit fantàstica amb un acabament rodó!
La meva lectura d’aquesta Setmana Santa ha estat la magnífica novel·la “El tiempo de las mujeres” d’Ignacio Martínez de Pisón. De fet, m’agrada força aquest autor i també n’he llegit dues obres més seves: “Carreteras secundarias” i “Foto de familia”.
El llibre explica la història de tres germanes la María, la Carlota i la Paloma, força diferents entre sí i totes elles propietàries d’un secret que les altres ignoren.
La petita, la Paloma, és la més atractiva, esbojarrada i conflictiva de la família , però també, una gran aficionada a la lectura: “La biblioteca la había descubierto gracias a Antonia. En la biblioteca todos esos tesoros estaban expuestos como cofres abiertos. Podía pedir hasta tres libros a la vez pero sólo podía llevarme uno a casa, de modo que me sentaba allí a leer y decidía cuál de los tres sería el elegido. Lo que más me extrañaba de aquel sitio era que, salvo unas cuantas enciclopedias y obras de consulta, no había libros a la vista. Tenías que rellenar con letra clara unas fichas, entregarlas en el mostrador de préstamos a una mujeruca pálida y con cara de perro pachón. Pulsaba ésta la tecla del interfono y leía las signaturas con voz de cajera de supermercado (…). Poco después aparecían los libros, y digo aparecían porque aquello tenía algo de truco de magia”.
Com ja sabeu aquesta darrera setmana és notícia l'acampada reivindicativa que des de fa uns dies té lloc a la Plaça de Catalunya de Barcelona i a altres ciutats de l'Estat espanyol.
A la plaça s'organitzen tot tipus d'activitats i l'espai està dividit en diferents zones: Espai Negre, Islàndia, Palestina, cuina... Encara que el més ens va sorprendre (i emocionar) trobar-nos a la meva amiga i companya de la Biblioteca Mercè Rodoreda, Ana, i a mi va ser aquesta petita biblioteca on s'intercanvien llibres:
La setmana passada, el Josep va fer un viatge per Bèlgica i Alemanya. A Düsseldorf va veure una exposició del fotògraf Thomas Struth (que el va inspirar força) a la Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen, és a dir, la Galeria d'Art Rin del Nord-Westfàlia.
La biblioteca d'aquesta centre és la Werner Schmalenbach Bibliothek i està especialitzada en art del segle XX i XXI.
Conté 130.000 volums entre monografies, catàlegs d'exposicions, publicacions, revistes, documents audiovisuals, etc. i duu el nom de qui va ser director de la institució durant molt anys.
Per cert, a la llibreria del centre el Josep em va comprar “Bibliotheken” d'Umberto Eco i Candida Höfer (la veritat és que ja el tenia en edició anglesa però igualment em va fer molta il·lusió el regal!).
Aquí teniu algunes fotografies més que el Josep m'ha fet arribar de la biblioteca i del centre d'art:
El personal de la Central Rappahannock Regional Library de Virginia (Estats Units) ha versionat el mític hit de les discoteques "I will survive" i l’ha convertit en “Libraries will survive”.
La cançó vol donar suport a les biblioteques, especialment en aquests moments de retallades als pressupostos. Aquí us adjunto la lletra. No us perdeu el vídeo, que hi ha enllaçat al final (hi ha fantàstiques coreografies!).
El llibre que m’han regalat per Sant Jordi es diu “Biblioburro” i explica una història real, la del professor colombià Luis Humberto Soriano que recorre els pobles acompanyat dels seus dos burros, Alfa i Beto, i un munt de caixes plenes de llibres perquè els nens amb menys recursos puguin gaudir de la literatura. En aquest vídeo podeu veure com va néixer aquesta magnífica iniciativa
Per cert, l’autora d’aquest relat és Jeanette Winter, qui també va il·lustrar la vida d’Alia Muhammad Baker, bibliotecària de Bàssora, durant els inicis de la Guerra d’Iraq.
La biblioteca d’avui és una biblioteca escolar literària que el protagonista de llibre “Los príncipes valientes”, descobreix gràcies al seu amic Ruiz de Hita, “un niño pecoso y moreno, al que le han salido muchas pecas alrededor de los ojos de tanto leer”.
Allà veu que els llibres“son la mayoría ilustrados, y traen una página de viñetas cada dos páginas de letras en una imparcialidad y una tolerancia pedagógicas, que van a hacer de mí un lector de trazos antes que un lector de alfabetos. Estos libros son joyas de la literatura juvenil, resumidas por un guionista, por una adaptador, por la más sujetada mano de obra editorial, que teclea a tanto la holandesa”.
Tot i que aviat pren consciència que també: “Hay en la biblioteca otros libros que no traen dibujos, que son unicamente de letras, y pronto entidendo que tienen más prestigio los niños que sólo leen esos libros densos, macizos de abecedario”.
La novel·la explica la història d’una infantesa a una ciutat del cinturó industrial de Barcelona l’any 1974 en el sí d’una familia d’immigrats, un món i una època que han estat molt evocadores pel lector (i prescriptor) d’aquest llibre, el Lluís, un usuari habitual de la biblioteca on treballo.
Les fotografies d’avui me les ha fet arribar una companya de la Biblioteca Central de Terrassa, amb qui (a més de compartir vivències sobre Irlanda i alguna que altra cervesa) he tingut la sort de treballar amb temes de noves tecnologies.
Això és el que l’Agnès explica: “Et passo les fotos de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa que vaig fer sobretot pensant en tu en veure biblioteca en diferents idiomes en una de les seves façanes. Vam estar-hi una estona, la dosi familiar de biblioteca de les vacances de la setmana blanca. Molt bones vibracions! Les persones que hi treballen estàvem super amatents amb les nostres necessitats i alhora et senties lliure de voltar per tot arreu i fer la teva amb tranquil·litat. L'oasi biblioteca que des des del costat de currele no solc captar a la BCT i que tan debó els nostres usuaris sí que el gaudeixin.
Vam anar a fer un cafetó a un bar molt coquetó i vam trobar-nos amb aquest prestatge de lectures cedides per la biblioteca. Ho vaig trobar encantador! Ah i veuràs que una de les fotos és d’un carro amb llibres exposats a l'espai infantil de la biblioteca, on em va fer molta gràcia veure el "Pet de llop" del Pep que era una de les lectures que portàvem entre mans aquells dies amb la Joana”.
L’Agnès parla del Pep Molist (la primera persona al costat de la qual jo vaig treballar a una biblioteca) que a part d’un magnífic company és un excel·lent escriptor infantil. Fa us anys va canviar la Biblioteca Central de Terrassa per la Biblioteca del Casino de Manresa.
I la Joana, com ja deveu haver endevinar, és la filla de l’Agnès.
Aquesta és la Biblioteca del TPK (Taller Pubilla Kasas), un col·lectiu de creació artística de L'Hospitalet de Llobregat que s'ubica molt a prop de la Biblioteca Tecla Sala. Els llibres que la constitueixen són un donatiu d'Agustín Fructuoso i Xaro Castillo.
Per cert, en aquest enllaç us podreu descarregar la revista que l'entitat ha editat enguany, on he publicat un llibre sobre fanfiction.
Un dels temes que es va tractar va ser el lliurament de les destinacions de les pràctiques d'estiu a l'estranger per a alumnes del Màster en Gestió de Continguts Digitals. A mi, aquest juliol m'espera la Biblioteca de l'Instituto Cervantes de Beirut, al Líban! O sigui que d'aquí a un mes els posts els escriuré des d'allà!
