Una de les meves lectures d’aquest estiu ha estat (juntament amb "Des del meu cel" d'Alice Sebold, "U de ultimátum" de Sue Grafon i un poemari de Luis Alberto Cuenca) “El fin de los buenos tiempos” d’Ignacio Martínez de Pisón, un autor de Saragossa que m’agrada molt. El llibre, està constituït per tres novel·les curtes amb denominador comú: totes parlen sobre la derrota.En la peça que dóna títol al llibre, apareix una biblioteca particular, la d’un farmacèutic anomenat Bandrés, que està ordenada de “forma pulcra y metòdica”. El narrador explica que Bandrés “de cada ejemplar que poseía rellenaba una ficha con la descripción del volumen y algún que otro comentario personal. Cuando se trataba de un libro antiguo, anotaba también la cantidad que había pagado por él y los distintos precios que había ido alcanzando en posteriores catálogos”.
El farmacèutic era una enamorat de la lectura i anava cada dijous a la ciutat a comprar llibres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada