Encara que la situació política a Síria és complicada, fa un parell de setmanes vaig fer una visita a Damasc. Es tracta d’una ciutat bellíssima i és considerada la més antiga del món. Ha estat aramea, asíria, grega, romana, persa, àrab, mongol, mameluca, otomana... En aquesta imatge podeu veure el seu soc, anomenat Al-Hamidiyya, que és un dels més grans d’Àsia.
A Damasc vaig visitar la Biblioteca Álvaro Cunqueiro, pertanyent a la xarxa de l’Instituto Cervantes. Obre de dissabte a dijous de 9.00 a 20.00 hores i rep el seu nom d’un dels més famosos novel·listes, poetes i gastrònoms gallecs. Aquí teniu un poema estret del seu llibre "Mar ao norde" de l’any 1932:Luz mojada le llegaba del mar.
¡Qué claro el tiempo
para verla en la playa
con presencia de cosa!
¡Qué sencilla la tarde
para besarla en el pelo
con caricia animal y pura!
¡Luz mojada de sus ojos
llevaba el mar!
Actualment la Biblioteca de l’Instituto Cervantes roman tancada amb motiu de la celebració del mes Ramadà, tot i que amb tota probabilitat no tornarà a obrir les seves portes fins que el país s’estabilitzi políticament:
Estic d'acord amb tu sobre la valoració de Damasc. Una de les ciutats més espectaculars i vives del món.
ResponEliminaSobre que és la més antiga... guanya Jericó!
Sí, de fet per ser rigorosos caldria dir que Damasc és la ciutat més antiga del món "permanentment habitada". Gràcies pel comentari!
ResponElimina