EL VIATGE A AMSTERDAM

Com molts de vosaltres ja sabeu, la setmana passada vaig fer un viatge a Amsterdam per a participar en el congrés internacional Bobcatsss. A la sala de conferències del Hogeschool van Amsterdam vaig presentar el meu projecte "Augmented reality as a tool to bring young users to the public libraries" (podeu veure com va anar la conferència en aquest enllaç).

Allà vaig coincidir,entre d'altres, amb estudiants i professionals vinculats a la Universitat de Barcelona: l'Andreu Sulé, Cap d'estudis del Grau d'Informació i Documentació, l'Adrià Piqué que va presentar el pòster “Transactional Aspects of E-commerce 2.0 Oriented Websites”, el Vicent Gil i la Karina Sánchez que van fer una xerrada titulada "Opening doors at the private sector" i la Grelda Ortiz, l'Aina Gionés i l'Eli Ramírez que van rebre el premi al millor pòster amb el seu treball“Do you see me?: social networks in Spain” (aquest premi em fa especial il·lusió perquè l'Aina i l'Eli, a part d'excel·lents professionals, són seguidores d'aquest bloc!).

A part d'assistir al congrés vaig tenir temps de fer una mica de turisme i visitar el Rijksmuseum, on vaig fotografiar un parell de quadres protagonitzats per dones lectores. El primer es titula “Old woman reading” de Rembrandt i el segon “The love letter” de Vermeer, un dels meus pintors favorits.

També em vaig acostar a la Sinagoga Portuguesa i a l' Ets Haim-Livraria Montesinos, la biblioteca jueva més antiga del món. Entre el seu fons es troben 500 manuscrits datats a finals del segle XIII i els treballs del filòsof Benedictus de Spinoza. Els documents d'aquesta biblioteca van ser declarats per la Unesco Patrimoni de la Humanitat. Dels 20.000 volums que la configuren, un 65% estan escrits en hebreu. Per cert el nom de la biblioteca vol dir “arbre de la vida”.

Una altra cosa que vaig fer va ser buscar (i trobar) la biblioteca del barri on m'allotjava, la Bibliotheek Indische Buurt del carrer Javaplein. Va ser la segona vegada que fotografiava una biblioteca pública de la ciutat, després de la meva visita el 2004 a la Bibliotheek Pintohuis.

El fons de la biblioteca reflecteix la multiculturalitat del barri de Zeeburg, La sala de lectura, per exemple, compta amb 200 diaris i revistes en anglès, holandès, alemany, francès, espanyol, turc, àrab i urdú.

L'experiència més espectacular però va ser la visita a la Centrale Bibliotheek, la més gran de la xarxa de biblioteques de la ciutat (anomenada Openbare Bibliotheek Amsterdam).

És la més gran d'Europa, la van inaugurar el 7 de juliol del 2007 i obre 7 dies a la setmana de 10 del matí a 10 de la nit. Perquè us feu una idea de les dimensions de la biblioteca us diré que fa 28.000 metres quadrats, disposa de 600 ordinadors de consulta i 26 màquines d'autopréstec. A dins hi té sales d'exposicions i de reunió, un restaurant, un teatre i una emissora de ràdio!

Alguns dels participants del Bobcatsss vam tenir l'oportunitat de ser els primers en estrenar un sistema de visita interactiva per a nens i nenes que aviat es posarà en marxa. Es tracta d'una mena de gimcana, on els visitants han de descobrir codis QR col·locats estratègicament al llarg de tot l'edifici i descodificar la informació que contenen mitjançant uns tablets que la biblioteca els dóna en començar la visita: 

Aquí em teniu degustant una cervesa holandesa al costat de la representació barcelonina:

I aquí a la plaça Museumplein envoltada de les lletres de l'eslògan “I amsterdam”. Cada lletra té 2 metres d'alçada i l'eslògan sencer fa 23'5 metres de llarg!

L'any que ve el Bobcatsss es farà a la ciutat turca d'Ankara i el 2014 Barcelona serà la seu d'aquest congrés internacional sobre gestió de la informació.

Per cert, tot just avui el Libraries of the World acaba de fer 3 anys! Aquest viatge a Amsterdam ha estat una gran manera de celebrar-ho!

LA BIBLIOTHÈQUE DE LIMOGES

Fa unes setmanes la meva companya de feina Muriel va comentar en una de les entrades d’aquest bloc l’existència d’una cafeteria a Limoges que s’anomena La Bibliothèque.

Es tracta d’una antiga biblioteca transformada actualment en bar, que conserva les taules, els prestatges i les làmpades de l’equipament original.

Aquí teniu una fotografia que m’ha fet arribar la pròpia Muriel de la façana d’aquest establiment.

COMENÇA EL BOBCATSSS

Dilluns 23 de gener comença a Amsterdam la vintena edició del simposi anual sobre gestió de la informació BOBCATSSS.

La paraula BOBCATSSS és un acrònim i les lletres que el constitueixen es corresponen amb les inicials de les ciutats que van acollir el primer congrés: Budapest, Oslo, Barcelona, Copenhaguen, Amsterdam, Tampere, Stuttgart, Szombathely i Sheffield.

Al llarg dels anys s’hi han anat incorporat Borås, Riga, Kharkiv, Moscou, Tallinn, Torun, Varsòvia, Sofia, Ljubljana, Cracòvia, Bratislava, Praga, Osjiek, Zadar, Berlín, Potsdam, Porto i Parma .

Des d’aquest enllaç us podreu descarregar un resum de totes les conferències que s’hi faran.

Com ja us vaig comentar en una entrada d’aquest bloc, jo hi participaré amb el meu projecte “Augmented reality as a tool to bring young users to the public libraries". La meva presentació tindrà lloc dimarts 24 de gener entre les 9’45h i les 11’45h i la podeu seguir en directe des d’aquí.

BIBLIOTEQUES DEL CAMERUN

El meu company de feina Oriol és un enamorat de l’Àfrica. Durant el seu viatge pel Camerun va fer un munt de fotos pensant en el Libraries of the World.

Aquí teniu, per exemple, un cartell que anuncia la Bibliothèque Communautaire i el Palais Royal Fussep de la localitat de Bafoussam.

I aquesta és la Regional Library de Limbe, una ciutat costera del sud-oest del país, que fins el 1982 duia el nom de Victoria.

A Maroua va fotografiar la Bibliothèque Regionale Pilote des de sota d’un arbre que, segons m’ha explicat, estava ple de ratpenats.

L'Oriol també destaca el fet que dues de les biblioteques fotografiades tenen els seus cartells anunciant la biblioteca en francès i una en anglès i explica: 

"Això es deu als avatars de la història recent del país. El Camerun del 1884 al 1919 va ser una colònia alemanya (Kamerun); però amb el Tractat de Versalles Alemanya va perdre, entre d’altres coses, totes les seves colònies arrel de la seva derrota a la I Guerra Mundial. Llavors, el Camerun es va dividir entre dues de les potències colonials guanyadores en qualitat de mandats: França (Cameroun, 70% del territori), i Gran Bretanya (Cameroons, 30%). En el cas dels anglesos el van incorporar a la seva colònia veïna de Nigèria; i els francesos el van mantenir com a entitat pròpia. 

Al 1960 el Camerun francès accedeix a la independència a l’igual que la Nigèria britànica. Però al 1961 la part sud del territori del Camerun que s’havia annexionat Nigèria, després d’un plebiscit es va tornar a reincorporar al Camerun independent. Pel contrari, la part nord va voler continuar amb Nigèria i així és fins a dia d’avui. Això no deixa de ser una curiositat a la història del continent africà. 

Per això, en l’actualitat, trobem un Camerun en la seva major part francòfon però també un Camerun al sud-oest del país anglòfon. Aquesta diversitat idiomàtica ha portat a diverses discrepàncies entre ambdós territoris, però això, ja és una altra història..."

NOTÍCIES SOBRE BIBLIOTEQUES (2)

Aquesta setmana m’han cridat l’atenció dues notícies relacionades amb biblioteques que he trobat navegant per la xarxa.

La primera és un mapa permanentment actualitzat que ha elaborat la Plataforma contra el Préstamo de Pago en Bibliotecas i que mostra els punts de la geografia espanyola afectats per les retallades als serveis bibliotecaris (com tancaments, acomiadament de personal, disminució del pressupost assignat, etc).

L’altra és un grup que s’ha creat a Facebook per demanar que la Biblioteca Ramon Fernández Jurado de Castelldefels, que es trasllada a una nova ubicació, continuï portant el nom d'aquest escriptor i polític, referent cultural i social de la ciutat.

La nova biblioteca, que entrarà en funcionament en les properes setmanes en substitució de l’actual equipament, està situada al centre de la ciutat, entre les masies de La Goma i Can Roca de Baix i té una superfície de 4.754 metres quadrats distribuïts en quatre plantes. Si aquesta iniciativa popular no progressa, durà per nom Biblioteca Central de Castelldefels.

BIBLIOTEQUES D'EDIMBURG

Fa tot just un parell de dies que acabo de tornar d'un viatge a Edimburg. Per a mi és una ciutat molt especial i de fet hi vaig viure alguns mesos de l'any 2001.

Tot i que en aquell període de la meva vida jo era usuària habitual de l'Edinburgh Central Library, la biblioteca que tenia més a prop del meu pis del barri de Leith era la McDonald Library Road:

És una biblioteca que obre tots els dies i imparteix cursos gratuïts d'informàtica de nivell bàsic. A més compta amb reading groups (un d'ells en urdú i només per a dones). El que més em va cridar l'atenció es que disposa de màquines d'autopréstec.

I aquí una imatge de la façana de la meva antiga llar escocesa. Està a Leith Walk, entre una floristeria i un lloc d'apostes:

Una de les altres coses que també vaig fotografiar durant el viatge va ser la seu de la National Library of Scotland (o si ho preferiu, la Leabharlann Naiseanta na h-Alba). Alguns dels documents més destacats del seu fons són diverses còpies de la Bíblia de Gutenberg i el primer exemplar dels treballs de William Shakespeare.

Per cert, molt a prop d'aquesta biblioteca està la cafeteria The  Elephant House, coneguda per ser el lloc on va néixer el cèlebre personatge Harry Potter. J.K. Rowling va escriure les seves primeres novel·les a una sala de l'establiment que té vistes al castell d'Edimburg.

Un altre dels clients habituals d'aquesta cafeteria és l'Alexander McCall Smith, creador de la deliciosa i molt recomanable saga de l'Agència de dones detectius número 1. Aquestes novel·les detectivesques estan ambientades a Gaborone (Botsuana) i les protagonitza la Precious Ramotswe. 

Com veieu van ser uns dies molt literaris perquè a més m'acompanyava el llibre “Empremtes que mai s'esborren” de la Camilla Läckberg, on l'acció s'inicia quan uns adolescents troben mort a la seva biblioteca particular l'Erik Frankel, un historiador especialitzat a la Segona Guerra Mundial.