BIBLIOTÈQUE DE COLLIOURE

Collioure (o Cotlliure en català) és una localitat francesa de la Côte Vermeille on vaig fer el meu últim bany d'estiu aquest any.

Aquest antic poble de pescadors ha inspirat pintors com Matisse o Derain i al seu cementiri hi ha enterrat el novel·lista Patrick O'Brian i el poeta Antonio Machado, que va haver d'exiliar-se d'Espanya a causa de la Guerra Civil.

La visita a la seva bucòlica biblioteca no podia faltar i aquí teniu una imatge del seu interior:

Per cert, sabeu qui és aquest senyor que hi ha al costat de la porta d'entrada de la biblioteca? En reconeixeu el perfil?

Doncs és en Pompeu Fabra, l'ordenador de la llengua catalana. Sabíeu que havia nascut a Gràcia?

BIBLIOTÉQUE DEL CENTRE DE LA BANDE DESSINÉE

Avui us presento la segona part de la crònica del viatge del Josep: "Quan vaig estar a Brusel·les visitant el meu amic Martí, vaig voler veure el Centre Belgue de la Bande Dessinné. Aquest museu dedicat al còmic, a la "tira dibuixada", no és a Brusel·les per casualitat. Bèlgica és el bressol d'Hergé i de tota una sèrie d'artistes que estengueren la seva influència fins a França: Morris, Franquin, Rob-Vel, Goscinny, Uderzo.... O potser us sonaran més els seus personatges: Tintin, el capità Haddock, Lucky Luke, Gaston, Marsupilami, Spirou, Astèrix, Obèlix, .... Amb aquestes credencials la seva seu no podia ser menys que un edifici dissenyat per Víctor Horta per acollir la botiga de de tel·les de Waucquez, restaurat el 1989. Lamentablement no vaig poder fer altra cosa que restar bocabadat davant d'aquesta obra mestra del d'aquest pioner de l'Art Nouveau i fer-li un bon grapat de fotos: els dilluns tanquen. No vaig poder gaudir de la seva biblioteca que "probablement conté la col·lecció més gran de còmics de tot el món", segons ella mateixa publicita".

El Josep també explica que: "La decepció d'haver trobat el centre tancat va durar poc: Brusel·les està farcit de frescos dedicats als grans del còmic. Així es mostra la veneració que professen pel gènere. Els han anat pintant des de 1991 - i encara n'incorporen - en el que denominen el recorregut de la BD (de tant popular BD és Bande Dessinée abans que base de données). T'envio una foto del de Tintin a la rue de l'Etuve, que té un Capità Haddock en primeríssim pla que segurament no trigarà de renegar d'un aeròlit recautxutat, esclavista, logaritme caragirat!".

A Brussel·les, el Josep, que és d'esperit curiós, també va descobrir un antiquari on venien les pàgines originals de la primera edició de "Tintin au congo", el llibre d'Hergé que ha aixecat tanta polèmica i que ha estat retirat de la Biblioteca de Brooklyn. Jutgeu vosaltres mateixos l'encertat de la mesura (alguns dels diàlegs han estat corregit en edicions posteriors):

L'opinió del Josep és molt clara al respecte: "Fan com vaig ser de petit de l'Astèrix i l'Obèlix i també del Tintin sóc dels que, per raons sentimentals, són capaços d'interpretar com a fruit d'una època els tics políticament incorrectes de la sèrie".

MARIA MOLINER

L'entrada d'avui l'escric a petició del meu amic Vicente que em va suggerir parlar al meu bloc de Maria Moliner, autora del completíssim “Diccionario del uso del español” (que conté definicions, sinònims, expressions, expressions i frases fetes i famílies de paraules).

El seu diccionari és molt conegut però sabíeu que ella treballava en biblioteques? Maria Moliner va néixer el 1900 a Paniza (Saragossa). L'any 1922 es va incorporar al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos de Simancas i després va passar a l'Archivo de la Delegación de Hacienda en Múrcia.

Els anys següents va ocupar força llocs de responsabilitat en el camp de l'organització de les biblioteques populars. El 1936 la van cridar de la Universitat de València per dirigir la seva biblioteca.

Però el 1937 va haver de deixar el càrrec per dedicar-se a la direcció de l'Oficina de Adquisición y Cambio Internacional de Publicaciones i treballar com a vocal de la Sección de Bibliotecas del Consejo Central de Archivos, Bibliotecas y Tesoro Artístico.

Va patir represàlies polítiques en acabar la guerra i va ser degradada 18 llocs en l'escalafó del Cuerpo Facultativo de Archiveros y Bibliotecarios.

El 1946 va començar a dirigir la Biblioteca de l'Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales de Madrid fins a la seva jubilació el 1970.

És autora d'alguns textos sobre l'organització de biblioteques com “Bibliotecas rurales y redes de bibliotecas en España” o “Instrucciones para el servicio de pequeñas bibliotecas”.

BIBLIOTECA DE BEARDSLEY

Domingo F. Faílde és una poeta andalús contemporani. Entre la seva extensa obra he descobert un poema que duu per títol “La Biblioteca de Beardsley”:

Si cierro la ventana, si la helada penumbra
enciendo de esta estancia, el otoño,
la quejumbre amarilla de la tarde, la dulce
llovizna con que acaso
trenza su vals la luz,
quedarán a la puerta, seguirán a la puerta,
aguardando
el discurrir monótono de la eternidad,
mientras aquí desfilan
mares, islas, ensueños,
huyendo de las doce campanadas
que saltan del reloj.
Mas dónde, sin embargo, la languidez del tiempo
esconde su pañuelo. Pues la niebla,
que ya empieza a espesarse, va invadiendo
también este aposento donde el silencio huele
a pergamino y moho (sobre la mesa,
se ha desmayado un libro, frío como ese búcaro
en cuyo vientre el sol palidecía).
Yo no sé dónde suena
el clavecín del viento
ni, en otro orden de cosas, si, a lo lejos,
Elgar,
fastuosamente,
enciende los faroles del crepúsculo,
es decir,
la tristeza,
que en su carroza alada
viene a cenar conmigo como todas las tardes.
Aunque a estas alturas,
no sé si este pendón me ama o tan sólo
quiere jugar al bridge.

LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA ESTRENA SISTEMA INFORMÀTIC

Avui les biblioteques de la Xarxa de la Diputació de Barcelona estrenen un nou sistema informàtic: el Millennium, que ja fa temps que s'utilitza a les biblioteques universitàries. Per a mi, aquest canvi és positiu, encara que no puc evitar sentir una mica de pena pel VTLS (Virginia Tech Library System), el programa emprat fins ara i originari de la Universitat de Virgínia, als Estats Units..

El VTLS, que aquí es va adaptar i es va batejar com a Espriu, en homenatge al cèlebre escriptor català, l'he fet servir al llarg dels més de deu anys que fa que estic vinculada a les biblioteques públiques (encara que a la xarxa porta instal·lat més temps).

En altres moments de la meva vida professional, també he pogut conèixer el programa Winisis (distribuït per la Unesco) i l'aplicació de software lliure per a la gestió bibliotecària Open Biblio.

El canvi de sistema informàtic de les biblioteques barcelonines també comporta canvis en la política de préstec. A partir d'ara es podran agafar 30 documents durant 30 dies (d'aquests 30 documents, 15 seran llibres i revistes i els els altres 15 de la resta de formats: CD, DVD, CD-ROM...)

Un dels principals avantatges del Millenium és que aquest genera avisos automàtics per als usuaris amb correu electrònic (reserves, endarreriment en el retorn de documents...). És més estricte, però, en el control de les devolucions: penalitza amb 1 punt per document i dia de retard. Per cada 50 punts de penalització, el sistema bloqueja l'usuari durant 15 dies sense poder utilitzar el servei.

El Millenium, que entra en funcionament d'aquí a unes poques hores, ja ha generat opinions ben diverses.

BIBLIOTEQUES DE SARAJEVO

Avui us parlaré de dues biblioteques que el Josep i jo vam descobrir voltant per la ciutat de Sarajevo aquest estiu.

La primera està al barri de Vratnik, on s'arriba després de caminar quinze minuts per un costerut camí des del centre de la ciutat. Els seus carrers són el contrapunt perfecte a les concorregudes (i turístiques) botigues que voregen la plaça Sebilj.

La segona està davant del riu Miljacka, al costat del pont de Cumurija i, gràcies al pòster que té a una de les finestres, ens van assabentar que la xarxa de biblioteques de Sarajevo va fer els 60 anys primers anys d'història el 2007.

Per cert, la nostra estada a Sarajevo va coincidir amb la celebració de la Summer Book Fair i, encara que no sé gaire de bosnià, no em vaig poder estar de comprar un llibre titulat “Molitva u Reyu” de Sadik Ibrahimović.

BIBLIOTECA DEL MIL·LENARI

Diumenge passat vaig decidir fer una excursió a peu des de Vallvidrera a Sant Cugat. El recorregut està molt ben senyalitzat, té poc desnivell i en tres hores i poc ja està fet. O sigui que és una passejada que us recomano força.

Un cop a Sant Cugat, no em vaig poder estar de buscar l'adreça de la Biblioteca del Mil·lenari. La vaig poder trobar gràcies a un punt d'accés interactiu que hi ha a l'exterior de l'Oficina de Turisme.

Aquest punt d'informació té l'aspecte d'un caixer automàtic i està obert les 24 hores:


I aquí em teniu davant la Biblioteca del Mil·lenari de Sant Cugat, que va obrir les serves portes el 10 de maig de 1993 i que organitza tota mena d'activitats culturals, com ara xerrades, conferències, exposicions, hores del conte, club de lectura, tallers d'escriptura creativa...

A més, amb aquesta biblioteca comparteixo una afició comuna: escriure un bloc. Aquí podeu fer un cop d'ull al seu Bibliomil.