divendres, 19 d’agost de 2016

SOUVENIRS BIBLIOTECARIS

Fa uns dies que m'he reincorporat a la biblioteca però bona part dels meus amics continua de vacances i m'envia imatges de les biblioteques que visita. Es tracta d'uns souvenirs molt especials que em permeten continuar viatjant pel món, ni que sigui virtualment.

Les primeres fotografies que he rebut les ha fetes el meu ex-company de feina Joan i són de la biblioteca (leabahariann en gaèlic irlandès) de Cobh, una localitat del comtat de Cork.

Aquesta biblioteca està farcida d'anècdotes. El Joan explica: "Té la peculiaritat que abans era un mercat i encara es conserva a la façana l'escut de la família que el va construir al 1806, els Smith Barry.

Cobh va ser el principal port des del qual van salpar els emigrants irlandesos cap als Estats Units durant els segles XIX i XX, Austràlia i altres colònies britàniques, a més de ser el darrer port on va fer escala el Titanic.

Com a darrera curiositat, l'actual biblioteca serví de dipòsit de cadàvers pels 200 cossos recuperats de l'enfonsament del RMS Lusitania el 7 de maig 1915 a causa del torpedinament d'un submarí alemany, que va provocar la mort de 1.195 persones, entre elles el Dr. Pearson, fundador de La Canandenca i dels Ferrocarrils de Catalunya".






El Joan també ha fotografiat la Central Library de Cork (o Corcaigh en gaèlic). És la més important de la ciutat i es troba molt a prop de The National Monument Grand Parade, una construcció inaugurada el dia de Sant Patrici del 1906 i que commemora les rebel·lions contra els britànics de 1798, 1803, 1848 i 1867.


Per la seva banda, la meva germana Marta m'ha fet arribar fotografies de la Biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar. Es va inaugurar el 16 d'agost del 1970 i des de principis del segle XXI ocupa el seu emplaçament actual a aquest històric edifici.






Acabo amb una notícia que m'ha enviat la meva amiga Ester, que explica que una petita localitat burgalesa de 33 habitants ha inaugurat una biblioteca amb 16.000 llibres. Això sí que és passió per la lectura!

diumenge, 14 d’agost de 2016

DE BARCELONA A LA TOSCANA

Aquest any estic passant un estiu molt feliç. Després d'haver acabat el Postgrau en Teatre i Educació de l'Institut del Teatre de Vic i el taller sobre dramatúrgia actoral que el gran José Sanchis Sinisterra impartia al Nuevo Teatro Fronterizo de Madrid i d'haver estrenat la comèdia "Tequila, secuestro, amor" vaig rebre la notícia que l'obra que he escrit i dirigit "El meu negoci es diu Gwenda" havia estat programada dins del cicle Por las birras de la sala Microteatre Barcelona.

I és allà on vaig passar el mes de juliol, al costat dels actors Xavi Soler, Josep De Font i Rubén Pérez i d'altres companyies teatrals amb interessants propostes escèniques.

I a més vaig fer una descoberta per al blog. La sala, que tot just acaba de celebrar el seu primer aniversari, s'ha proposat crear una petita biblioteca. I ofereix a tot aquell qui porti un llibre de teatre un 2x1 en entrades. No hi badeu i aprofiteu l'ocasió!




Un cop acabades les funcions de l'obra, vaig iniciar un viatge en cotxe cap a la Toscana, aturant-me de tant en tant per fotografiar biblioteques.

La primera va ser la Bibliothèque Municipale Jean Chapelle de Latour de France/La Tor de França a la Catalunya Nord. Aquell dia era tancada perquè durant l'estiu aquesta biblioteca només obre de dijous a dissabte. Em va sorprendre molt trobar-me col·leccions completes de llibres infantils al costat de la bústia. No sabia si es tractava de documents obsolets que s'havien posat a disposició de qui els necessités o bé era un donatiu que algun particular havia fet a la biblioteca.








Ja a terres italianes vaig descobrir la Biblioteca Civica Renzo Deaglio d'Alassio, una lluminosa localitat de la Riviera Italiana. La cambrera d'un dels bars que hi havia prop de la biblioteca, quan em va veure tan emocionada fent-me fotografies davant la façana de l'edifici, em va preguntar: "Sei Mariapia Veladiano?"

Passada la confusió inicial em vaig adonar que la identitat que m'atribuïen era la d'una autora que per aquelles dates presentava el seu llibre “Una storia quasi perfetta” a Alassio. A la porta de la biblioteca hi havia un cartell anunciant l'esdeveniment, al costat del qual jo m'havia fotografiat.




Ja a la Toscana vaig descobrir la Biblioteca Comunale Giorgio Calandra de San Vincenzo, que durant aquest agost duu a terme una original iniciativa horària: obre només als matins fins a l'hora de dinar i, pels noctàmbuls, els dijous de 21 a 23 hores.






A Volterra, una ciutat que conserva ruïnes etrusques i romanes, així com edificis medievals i renaixentistes, i que em va encantar, vaig visitar la Biblioteca Comunale, que comparteix edifici amb l'Archivio storico i la Biblioteca Guarnacci (una de les biblioteques històriques més importants de la Toscana).


La biblioteca compta amb sala di lettura, emeroteca i sezione ragazzi, està constituïda per uns 12.000 documents i forma part de la xarxa Bibliolandia de la província de Pisa.




















A l'interior de la Catedral de Siena hi ha la preciosa Biblioteca Piccolomini, que malauradament no la vaig poder contemplar. De la visita a aquesta ciutat m'emporto però un parell de llibres de teatre en italià que vaig trobar a la interessant llibreria Cartazucchero. Un parla del teatre italià del segle XIV i l'altre és una obra que va tenir una certa polèmica quan es va publicar a Itàlia a mitjans dels anys 50: "I Giacobini" de Federico Zardi.




A Florència em vaig retrobar a una vella coneguda a la llum del crepuscle, la Biblioteca Nazionale Centrale, que havia visitat el 2008.



Aprofito el post per fer-vos un parell de recomanacions de llibres que m'han acompanyat aquest estiu: la novel·la "Gegants de gel" de Joan Benesiu i el llibre de poemes de Diego Álvarez Miguel, "Hidratante Olivia", que a la fotografia llegeixo sota la ombrel·la d'una platja de Diano Marina i que conté versos tan contundents com aquests:

El mar -no el faro-
con todos sus naufragios
muestra el camino.