dimecres, 24 de febrer de 2010

SOBRE EL PRÉSTEC DE PAGAMENT A LES BIBLIOTEQUES

Aquest mes en José Luis Sampedro ha fet 93 anys. Aquest escriptor, de qui vaig publicar la meva primera crítica literària al desaparegut diari "L'actualitat" de Terrassa a l'estiu del 1994 pel seu llibre "La sombra de los días", té una interessant opinió sobre el fet d'establir un pagament per cada llibre prestat a les biblioteques.

A la seva pàgina web podeu trobar el text "Por la lectura" que aquí us reprodueixo en la seva totalitat:

"Cuando yo era un muchacho, en la España de 1931, vivía en Aranjuez un Maestro Nacional llamado D. Justo G. Escudero Lezamit. A punto de jubilarse, acudía a la escuela incluso los sábados por la mañana aunque no tenía clases porque allí, en un despachito que le habían cedido, atendía su biblioteca circulante. Era suya porque la había creado él solo, con libros donados por amigos, instituciones y padres de alumnos. Sus 'clientes' éramos jóvenes y adultos, hombres y mujeres a quienes sólo cobraba cincuenta céntimos al mes por prestar a cada cual un libro a la semana. Allí descubrí a Dickens y a Baroja, leí a Salgari y a Karl May.

Muchos años después hice una visita a un bibliotequita de un pueblo madrileño. No parecía haber sido muy frecuentada, pero se había hecho cargo recientemente una joven titulada quien había ideado crear un rincón exclusivo para los niños con un trozo de moqueta para sentarlos. Al principio las madres acogieron la idea con simpatía porque les servía de guardería. Tras recoger a sus hijos en el colegio los dejaban allí un rato mientras terminaban de hacer sus compras, pero cuando regresaban a por ellos, no era raro que los niños, intrigados por el final, pidieran quedarse un ratito más hasta terminar el cuento que estaban leyendo. Durante la espera, las madres curioseaban, cogían algún libro, lo hojeaban y a veces también ellas quedaban prendadas. Tiempo después me enteré de que la experiencia había dado sus frutos: algunas lectoras eran mujeres que nunca habían leído antes de que una simple moqueta en manos de una joven bibliotecaria les descubriera otros mundos. Y aún más años después descubrí otro prodigio en un gran hospital de Valencia. La biblioteca de atención al paciente, con la que mitigan las largas esperas y angustias tanto de familiares como de los propios enfermos, fue creada por iniciativa y voluntarismo de una empleada. Con un carrito del supermercado cargado de libros donados, paseándose por las distintas plantas, con largas peregrinaciones y luchas con la administración intentando convencer a burócratas y médicos no siempre abiertos a otras consideraciones, de que el conocimiento y el placer que proporciona la lectura puede contribuir a la curación, al cabo de los años ha logrado dotar al hospital y sus usuarios de una biblioteca con un servicio de préstamos y unas actividades que le han valido, además del prestigio y admiración de cuantos hemos pasado por ahí, un premio del gremio de libreros en reconocimiento a su labor en favor del libro.

Evoco ahora estos tres de entre los muchos ejemplos de tesón bibliotecario, al enterarme de que resurge la amenaza del préstamo de pago. Se pretende obligar a las bibliotecas a pagar 20 céntimos por cada libro prestado en concepto de canon para resarcir -eso dicen- a los autores del desgaste del préstamo.

Me quedo confuso y no entiendo nada. En la vida corriente el que paga una suma es porque:

a) obtiene algo a cambio.
b) es objeto de una sanción.

Y yo me pregunto: ¿qué obtiene una biblioteca pública, una vez pagada la adquisición del libro para prestarlo? ¿O es que debe ser multada por cumplir con su misión, que es precisamente ésa, la de prestar libros y fomentar la lectura?

Por otro lado, ¿qué se les desgasta a los autores en la operación?.¿Acaso dejaron de cobrar por el libro?. ¿Se les leerá menos por ser lecturas prestadas?.¿Venderán menos o les servirá de publicidad el préstamo como cuando una fábrica regala muestras de sus productos? Pero, sobre todo: ¿Se quiere fomentar la lectura? ¿Europa prefiere autores más ricos pero menos leídos? No entiendo a esa Europa mercantil. Personalmente prefiero que me lean y soy yo quien se siente deudor con la labor bibliotecaria en la difusión de mi obra.

Sépanlo quienes, sin preguntarme, pretenden defender mis intereses de autor cargándose a las bibliotecas. He firmado en contra de esa medida en diferentes ocasiones y me uno nuevamente a la campaña.

¡NO AL PRÉSTAMO DE PAGO EN BIBLIOTECAS!"

BIBLIOTECA BALMES

Ahir al matí, camí de la Biblioteca Francesca Bonnemasion, que era on em tocava treballar dimarts tot el dia, vaig fer una interessant descoberta: la Biblioteca Balmes.

Aquesta biblioteca pertany a la institució de ciències religioses Fundació Balmesiana i està oberta al públic de dilluns a divendres en horari de matí. No cal ser soci per accedir-hi.

La Biblioteca Balmes es va crear el 1923 i està especialitzada en Història Eclesiàstica, encara que també conté nombrosos tractats de Teologia, Patrística, Escolàstica, Filosofia...

L'edifici que l'acull és d'estil gòtic modern, encara que també aprofita alguns elements de l'antiga casa que ocupava originàriament el número 9 del carrer Duran i Bas de Barcelona.

dilluns, 22 de febrer de 2010

BIBLIOTECA MARTA MATA

Ahir al vespre vaig anar a veure l'obra de teatre "La marquesa de O" a l'auditori de Cornellà de Llobregat.

I no vaig poder deixar passar l'oportunitat de fer algunes fotografies de la façana de la Biblioteca Marta Mata, situada a la cantonada entre el carrer Rubió i Ors i el carrer Mare de Déu de Montserrat i inclosa al catàleg de Protecció del Patrimoni Històric, Artístic i Arquitectònic de la ciutat.

Ocupa les instal·lacions de l'antic cinema Titán, un dels símbols de Cornellà, inaugurat el 1926 i obra de l’arquitecte Bienvenido Marin Espinosa.

La Biblioteca Marta Mata, que està especialitzada en dona i feminisme, s'integra dins la Xarxa de Biblioteques de Cornellà (XBC) i compta amb 1.600 metres quadrats. El seu fons està configurat per 40.000 documents.

divendres, 12 de febrer de 2010

SERVEIS D'AUTOPRÉSTEC

Ahir al matí el Josep em va fer arribar un article del portal sobre tecnologies d'identitat i seguretat i targetes intel·ligents IDNoticias, que explica que l'empresa 3M establirà sistemes d'autopréstec a diverses biblioteques del Regne Unit.

El SelfCheck es posarà en marxa, entre d'altres llocs, a les biblioteques londinenques de la zona del Southwark, com la Canada Water, Grove Vale, John Harvard i Peckham.

I curiosament, ahir al matí també, a l'edició electrònica del diari ADN s'informava que l'any 2011 es faran unes proves pilot a dues biblioteques de la Xarxa de Barcelona d'un nou servei d'autropréstec, que utilitzarà un sistema de ràdio-freqüència i facilitarà notablement la tasca del personal de les biblioteques.

dimecres, 10 de febrer de 2010

BIBLIOTEQUES AMB GRANS IDEES

La setmana passada al curs "La biblioteca com a dinamitzadora social" de l'Escola d'Hivern vaig conèixer 4 interessants iniciatives pertanyents a diferents biblioteques d'arreu de Catalunya.

La primera és la creació d'un club de lectura a la Biblioteca Joaquim Montoy d'Alcarràs amb materials de lectura fàcil adreçat principalment a nouvinguts que estan aprenent català.

La segona la duu a terme Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa i pretén acostar la biblioteca a persones o col·lectius, com la gent gran o els discapacitats, que no sempre poden desplaçar-se a la biblioteca.

La tercera és el projecte "Llegim junts" de la Biblioteca Can Casacuberta de Badalona que consisteix a oferir un servei de lectura i narració de contes als centres d'avis i a discapacitats físics i psíquics.


I la quarta és l'Espai Jove de la Biblioteca Sagrada Família de Barcelona, adreçat a tot aquell que vulgui saber les últimes tendències culturals (i que tinc la sort d'haver vist de primera mà).

Tots aquests projectes mostren la voluntat de les biblioteques d'adaptació a l'entorn i de servei a la comunitat. Gran part d'aquestes iniciatives no podrien dur-se a terme sense la implicació del personal i de persones voluntàries, la feina de les quals és fonamental.

dilluns, 8 de febrer de 2010

WORLDCAT

Avui us presento una eina que alguns de vosaltres probablement ja coneixeu: el WorldCat, és a dir, el World Catalog o Catàleg Mundial. Es considera el catàleg en línia més gran del món i pertany a l'Online Computer Library Center. Va ser creat el 1971 i allotja dades de 71.000 biblioteques públiques i privades de tot el món. Des del 2006 està disponible gratuïtament a través d'internet.

dijous, 4 de febrer de 2010

BIBLIOTECA DEL CENTRE SOCIAL OKUPA LA RIMAIA

Ahir al matí mentre esmorzava a una cafeteria que hi ha a prop de la Biblioteca Sagrada Família vaig llegir al diari que els Mossos d'Esquadra van desallotjar dimarts el centre social okupa La Rimaia del carrer Casanova, número 17 de Barcelona.

Aquest centre acollia la Universitat Lliure, zones de reunió per a entitats del barri de Sant Antoni i una extensa biblioteca popular constituïda per més de 2.500 llibres.

Els okupes denuncien que els efectius policials no els van deixar recollir tots els llibres de la biblioteca. Segons l'edició en paper del diari "20 minutos", una part dels llibres que els membres del col·lectiu van aconseguir endur-se, els van regalar als veïns "perquè no es perdi la cultura".

Aquestes són unes imatges de la biblioteca que he trobat al lloc web de La Rimaia:

dimecres, 3 de febrer de 2010

BIBLIOTECA DE LA FUNDACIÓ FOTO COLECTANIA



Aquesta és la biblioteca de la Fundació Foto Colectania, una entitat sense ànim de lucre que es dedica a difondre la fotografia i el coleccionisme mitjançant exposicions, activitats (col·loquis, seminaris, viatges...) i l'edició de catàlegs.

Aquesta organització, creada el 2002, compta a més amb una col·lecció de 2.000 fotografies d'autors espanyols i portuguesos des del 1950 fins a l'actualitat.

La biblioteca és de lliure accés, encara que per poder-se emportar libres a casa cal ser soci o amic de la societat. Al costat de les taules de consulta d'exemplars disposa d'una petita màquina de cafè exprés.

Des del 27 de gener la Fundació Foto Colectania acull una exposició titulada "El pes de la ciutat", que aplega una mostra dels millors exemples de la fotografia llatinoamericana del segle XX.

Aquests són alguns dels llibres de la biblioteca que també s'hi exposen: