dimarts, 30 de desembre del 2014

BIBLIOTEQUES D'ESTOCOLM

El darrer post de l'any el dedico a les biblioteques d'Estocolm, ciutat que vaig visitar a principis d'aquest mes. Comencem amb la Kungsholmens Bibliotek, la tercera més gran de la ciutat. Rep a prop de 2.000 visites diàries i està situada al carrer Sankt Eriksgatan, prop d'una pastisseria, on vaig degustar els meus primers lussekatters, kanelbullen i pepparkakor .Una delícia.


La segona de les biblioteques que vaig veure està molt a prop de l'estació central de tren i forma part de la impressionant Kulturhuset. En realitat es tracta de diverses biblioteques en una. 

A la planta d'entrada, la Bibliotek Plattan, conté llibres i revistes sobre temes com art, fotografia, arquitectura, moda i disseny i també obres de ficció. A la segona planta conviuen tres espais, la serietek (especialitzada en còmics), la Bibliotek Film & Musik i la TioTretton (un territori exclusiu per a nens i nenes entre 10 i 13 anys). A la quarta planta hi ha l'espectacular Rum för Barn (que traduït al català vol dir més o menys "l'habitació dels nens"). És un acollidor espai per a infants de 0 a 9 anys, que compta amb una gran varietat de documents i també amb un taller d'art. La biblioteca posa disposició del públic infantil llibres en suec, àrab, anglès, finès, francès, alemany, rus i castellà.












La tercera biblioteca que vaig veure és la Hornstulls Bibliotek, que lluïa encara més bonica sota les bombetes de color nadalenques. L'edifici on està ubicada és de maó vermell i antigament havia estat una fàbrica de sabates.


Tot i que he de reconèixer que la biblioteca que em va fer més il·lusió visitar és l'Stadsbiblioteket o sigui la Biblioteca Pública d'Estocolm. La va dissenyar l'arquitecte suec Erik Gunnar Asplund i una de les seves particularitats és que l'edifici que l'acull té forma cilíndrica (l'havia vist en fotografies i tenia moltes ganes de tenir-lo cara a cara).

Aquesta biblioteca està constituïda per més de 2 milions de volums i 2'4 milions de materials en format audiovisual. Conté documents en més de 100 idiomes diferents i rep cada dia uns 3.00 visitants.

Al costat de la cafeteria, hi ha un punt permanent de recollida de donatius i de venda de documents obsolets.

Aquesta biblioteca fa servir la radiofreqüència, tecnologia que arribarà enguany a la biblioteca on treballo i a alguns altres equipaments de les Biblioteques de Barcelona.

Em va sorprendre molt descobrir a la seva pàgina web que de moment no es poden sol·licitar documents del soterrani donat que està tancat... pel seu alt nivell de radó! 












Un dels meus motius principals de l'escapada a Estocolm  va ser poder veure el David, qui fa 4 anys que va deixar Barcelona per anar a treballar a Spotify. Durant el viatge vaig tenir ocasió de fer una visita a les oficines de recerca i desenvolupament d'aquesta empresa de distribució de continguts musicals online. Em va impressionar la lluminositat de l'edifici, així com les sales de descans, equipades amb taules de ping-pong, consoles, futbolins... 



Un altre dels llocs que vaig visitar és Skansen, una mena de museu a l'aire lliure que també compta amb un zoològic amb espècies d'animals típiques escandinaves. Agrupa unes 150 construccions procedents de tota Suècia i també tallers d'artesans que mostren oficis tradicionals. Aquí podeu veure com s'imprimien i enquadernaven els llibres fa una bona pila d'anys:








I no em vaig poder estar de tastar una mica de glögg (vi calent amb espècies) a una mercat de Nadal que hi havia a Stortorge, o sigui la Plaça Major, al barri de Gamla stan. Està molt a prop de l'Acadèmia Sueca, la que atorga els Premis Nobel. 


A l'avió de tornada, fullejant el setmanari anglès "The Economist" vaig descobrir que "Incerta glòria" de Joan Sales (que enguany ha estat traduït a l'anglès per primer cop) està considerat per a aquesta publicació un dels millors llibres d'aquest 2014. Una molt bona notícia per acabar l'any!


dissabte, 20 de desembre del 2014

NADAL, TÚNELS I ARQUITECTURA

Aquest any us felicito el Nadal amb aquesta fotografia que em vaig fer amb la meva amiga Montse de la Biblioteca Salvador Allende de Girona, on entre d'altres tasques, condueix el Club de Lectura Juvenil i és la responsable de la secció de còmic. A més, és una especialista en relats de terror i en novel·les ambientades a l'època victoriana (ai, qui hagués pogut conèixer Jack l'Esbudellador!) Com podeu suposar el llibre que tenim a les mans (l'obra teatral "Amb la ràbia al cos" de John Osborne és cosa meva).


A la seva biblioteca han organitzat un pessebre molt original, on totes les figures són portades de llibre. Si sou a prop, aneu-hi a fer un cop d'ull.


Una altra biblioteca de Girona que fa goig és la Biblioteca Ernest Lluch del barri de Palau-Sant Pau que té aquest magnífic arbre davant la façana. L'ha realitzat el Grup Dones d'arreu del món i en la web de l'associació de veïns podeu llegir la història del projecte.


I una altra biblioteca guarnida per Nadal és aquesta de la fotografia que m'ha fet arribar la Clàudia. La va trobar al perfil de facebook del portal de gramàtica anglesa Grammarly, que consulta sovint donat que és professora d'anglès.


La meva companya de feina Marta, que aquest Nadal ha estat l'encarregada del meu regal d'amic invisible, també m'ha fet arribar tres notícies aparegudes al portal literari El Placer de la Lectura. La primera mostra imatges de biblioteques a l'aire lliure, la segona de biblioteques ambulants (d'aquesta última categoria la preferida de la Marta és el biblioburro) i la tercera de biblioteques al·lucinants.

I parlant de companys de feina, mitjançant el Joan, he aconseguit aquesta fotografia de la Biblioteca Regional Maria Vargas Llosa d' Arequipa feta per la Laura Peral. Duu el nom del qui és segurament l'escriptor peruà més famós i va ser inaugurada la primavera de l'any 2011.


Una usuària de la biblioteca, la Magda, m'ha enviat aquest vídeo d'una de les biblioteques arquitectònicament més espectaculars del món, la Biblioteca Umimirai  de la localitat japonesa Kanazawa. Curiosament, va ser inaugurada pocs mesos després que la Biblioteca Regional Mario Vargas Llosa.



I acabo l'entrada amb una exclusiva! Gràcies a l'Helena he tingut l'ocasió de conèixer de primera mà els túnels que hi ha sota la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu del barri de Ciutat Vella. La visita va ser un molt bon regal de Reis anticipat!




dimarts, 9 de desembre del 2014

LANZAROTE, CASAGEMAS, UNA JUBILACIÓ I BIBLIOTEQUES DE CINEMA

En els darrers dies he rebut forces contribucions al blog (gràcies a tots i totes pels vostres enllaços i fotografies).

Comencem amb aquest article publicat al portal de ressenyes literàries El Placer de la Lectura que recull les 20 biblioteques més boniques del cinema i que m'ha fet arribar la  Marta Roset. La preferida de la meva companya de feina és la biblioteca de Hogwarts de la saga de Harry Potter. Per alguna cosa és una experta en literatura juvenil...

La Magda, que aquest curs forma part del Club de Lectura Obert de la biblioteca on treballo, m'ha enviat aquest vídeo sobre una biblioteca força particular (cadascun de nosaltres hi té una al cap):



Uns altres grans contribuïdors a l'entrada d'avui (i al blog en general) són els meus pares, que han tornat de Lanzarote amb un munt de fotografies sobre biblioteques. Les primeres són de la Biblioteca Municipal de Playa Blanca (una localitat que pertany al municipi de Yaiza). Va obrir les seves portes l'any 2012 i ocupa les instal·lacions de l'antiga escola del poble construïda el 1957. La biblioteca era una de les reivindicacions dels veïns, que fins i tot havien creat un grup de facebook anomenat Por una Biblioteca en Playa Blanca:


 

 

Aquí teniu la Biblioteca Municipal de San Bartolomé. Una de les curiositats d'aquesta localitat és que en el seu terme municipal es troba ubicat l'aeroport de Lanzarote.


 
 

I aquesta és la Biblioteca del Centro de Visitantes e Interpretación de Mancha Blanca de l'espectacular Parc Nacional de Timanfaya. Conté documents referents a les característiques geològiques, faunístiques i florístiques del parc, de l'illa de Lanzarote i de les Canàries en general. Disposa de fototeca, videoteca i hemeroteca.







La darrera de les biblioteques que els meus pares van fotografiar a Lanzarote és una biblioteca particular. Pertanyia al cèlebre escriptor José Saramago. I és que la casa de la localitat de Tías on el Nobel portuguès va passar bona part dels seus darrers 18 de vida, acompanyat de la seva dona Pilar del Río, està a oberta al públic.

La biblioteca, on l'escriptor acudia tots els matins per escriure, està ordenada d'una forma molt peculiar: "La organización de los libros responde a criterios personales. Así, y pese a que la Literatura sea universal, los libros están colocados por los países de procedencia de los autores. La filosofía, el ensayo y las memorias responden a un orden temático, como la historia o la política. Hay, no obstante, una excepción a todas las normas: los libros escritos por mujeres están juntos y por orden alfabético. Saramago nunca compartió este criterio, pero respetó la decisión de Pilar, que no quiso que autoras que no fueron consideradas por sus pares por el hecho de ser mujeres estuvieran condenadas a compartir estantes con quienes no las respetaron o valoraron".

A part d'aquest magnífic reportatge sobre A Casa, els meus progenitors em van dur un ventall de la Fundaçao José Saramago que m'ha fet molta il·lusió:











Aquests dies han estat també molt emotius per diverses raons. La primera d'elles és que he tingut la sort de visitar l'exposció Casagemas. L'artista sota el mite de la mà del seu comissari.

L'Eduard Vallès va ens explicar quin havia estat el procès per aconseguir exhibir la majoria de les obres del malaguanyat pintor barceloní (la trajectòria del qual ha estat sovint eclipsada per la figura de Picasso) al Museu Nacional d'Art de Catalunya i les seves visites a la Bibliothèque Nationale de France per trobar més informació sobre la mort de Carles Casagemas, que es va suïcidar a un restaurant de París amb només vint anys. Aquesta ha estat una bona oportunitat per descobrir peces com "El tocador", "Manola" o "Sortida del teatre".




Però el millor moment dels darrers dies ha estat sens dubte la festa sorpresa organitzada al Parc Audiovisual de Terrassa per celebrar la jubilació de qui fins fa poques setmanes ha estat la directora de la Biblioteca Central de Terrassa, la Montse Busquet. 

Va ser un moment especial de retrobades, records compartits, emocions i alegria i fins i tot va tenir els seus minuts musicals. 

La Montse, al costat de la qual em veieu a una de les fotografies, ens va regalar un punt de llibre amb un cita de l'escriptor francès Jules Renard: "Quan penso en tots els llibres que em queden per llegir, tinc la certesa de ser encara feliç".





I acabo amb una recomanació amb un còmic que m'ha agradat moltíssims i del qual vam parlar al curs "Coneixement del fons de còmic". Es tracta d'una obra sobre l'alzheimer signada per Paco Roca. Us deixo amb una escena que passa a la biblioteca: