dissabte, 30 de gener del 2010

ESCOLA D'HIVERN DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA


Aquestes fotografies pertanyen a la sessió inaugural de L'Escola d'Hivern de la Biblioteca Pública celebrada el 29 de gener a la sala d'actes de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

Per als qui no la conegueu es tracta d'una proposta de formació per al personal de les biblioteques públiques catalanes que organitzen conjuntament la Subdirecció General de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

La primera de les imatges correspon a la conferència "Inmigrantes, lectura y biblioteca pública" d'Hilario Hernández de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez i la segona pertany a la intervenció "Lectura i escriptura jove avui" a càrrec de Daniel Cassany, professor de la Universitat Pompeu Fabra.

L'Escola d'Hivern celebra enguany la seva sisena edició, tot i que aquest és el primer any que tinc la sort de poder-hi assistir. El curs al que m'he apuntat es titula La biblioteca com a dinamitzadora social i s'impartirà la setmana que ve, juntament amb d'altres propostes formatives, com La gestió dels recursos humans, L'accessibilitat de la col·lecció per a públics diversos, L'atenció i el tracte davant la diversitat d'usuaris, Els serveis en línia per a públics diversos i La biblioteca com a espai d'aprenentatge.

Durant la sessió d'ahir vaig poder compartir comentaris (i cafetó) amb diversos companys i ex-companys de la BCTxarxa i la Xarxa de Biblioteques de Barcelona.

diumenge, 24 de gener del 2010

BIBLIOTECA DE LA FACULTAT DE BIBLIOTECONOMIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Aquesta és la Biblioteca de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. Va iniciar la seva activitat l'any 1920 i aleshores era la Biblioteca de l'Escola Superior de Bibliotecàries.

Va ser la primera biblioteca especialitzada de l'Estat i actualment el seu fons està constituït per més 22.000 llibres i 440 revistes.

A partir d'ara em trobareu sovint per aquesta biblioteca perquè he començat un Màster en Gestió de Continguts Digitals. I probablement no podré actualitzar aquest bloc amb l'assiduïtat que he mantingut tot aquest temps. Fins ben aviat!

divendres, 22 de gener del 2010

CENTRALE BIBLIOTHEEK DEN HAAG

Aquesta fotografia me l’ha fet arribar el meu amic australià Carlos que va passar el Nadal a Barcelona. Pertany a la seva visita a La Haia i en ella apareix la Centrale Bibliotheek Den Haag.

Aquesta biblioteca, està a una ubicació privilegiada, a la confluència de Spui i Kalvermarkt. L’edifici, obra de l’arquitecte nord-americà Richard Meier, el comparteix amb l’ajuntament de la ciutat.

Amb una extensió de 6 pisos i prop de 600 places d’estudi, la Biblioteca Central de La Haia obre de dilluns a diumenge. A la planta baixa disposa d’una cafeteria des d’on es pot contemplar la ciutat, tot prenent cafè o llegint la premsa.

dimecres, 20 de gener del 2010

BIBLIOTECA CANYELLES






Aquestes fotografies pertanyen a la Biblioteca Canyelles, que el 2009 va celebrar 15 anys de la seva creació. Està situada als porxos de dos blocs d’habitatges a prop del parc de Josep Maria Serra Martí i ocupa un espai de 450 metres quadrats.

La biblioteca té un centre d’interès de ciències forenses i criminologia, on es poden trobar des de textos legals fins a monografies tècniques, passant per estudis sobre el món del delicte, el delinqüent i l’atenció a la víctima i l’aplicació d’aquestes ciències en la prevenció del delicte i en la investigació policial. A més hi ha un apartat destinat a la ficció criminal forense.

Vaig descobrir la Biblioteca Canyelles pels volts de Nadal, un plujós matí de finals de desembre. Amb aquesta ja són 34 les biblioteques de la Xarxa de Barcelona on he treballat. Només em queda conèixer la Biblioteca Zona Nord, inaugurada recentment.

dilluns, 18 de gener del 2010

ERMUKO UDAL LIBURUTEGIA


Aquestes fotografies pertanyen a l'Ermuko Udal Liburutegia (o Biblioteca Municipal d'Ermua) i me les ha fetes arribar la Maria Gental, ex- directora de la Biblioteca del Districte 2 de Terrassa i actual directora adjunta de la Biblioteca Central de Terrassa. Aquí la teniu envoltada del personal de l'esmentada biblioteca (ella és la que porta la jaqueta blanca).

El motiu d'aquesta visita, de la qual es fa ressò la web de la Biblioteca d'Ermua i el bloc de les Biblioteques de Terrassa, la Maria l'explica així: “Al llarg del mes de novembre vaig anar a donar un curs als bibliotecaris del País Basc sobre "La biblioteca multicultural". A l'edició de Bilbao, van assistir dues bibliotecàries de la Biblioteca de Ermua amb les que ja havia coincidit en algunes jornades com per exemple: Gandia 2006, Múrcia 2007, Badalona 2008... La realitat de la biblioteca d'Ermua s'assembla molt a la del Districte 2 de Terrassa i des que ens vam conèixer sempre hem compartit experiències, consultes professionals.. Ells treballen d'una manera molt similar a la bd2. Total, que em van dir que em quedés un dia més per visitar la seva biblioteca a Ermua i així va ser”.

La biblioteca, que fins i tot fa préstec d'ordinadors portàtils per ser utilitzats dins les seves instal·lacions, acaba de celebrar el seu desè aniversari i està integrada per “un equip molt dinàmic i cohesionat que és molt inquiet i està constantment ideant nous serveis i maneres d'innovar”.


I la Maria afegeix: “Són supermacos. Sempre hi ha hagut bon feeling i enteniment. Ara toca que algun dia els convidi jo a Terrassa!”

dissabte, 16 de gener del 2010

BIBLIOTECA CLARÀ


Aquesta és la Biblioteca Clarà del districte Sarrià-Sant Gervasi i fins al 4 de gener ha organitzat una campanya de recollida de joguines en bon estat per fer-les arribar a l'escola Xamfrà del Raval per a nens amb risc d'exclusió social. A més de la seva voluntat de celebrar un Nadal solidari, moltes d'altres coses fan especial aquesta biblioteca.

En primer lloc, l'edifici, obra de Duran i Reynalds, que va ser el taller de l'escultor Josep Clarà i Ayats, artista que dóna nom a la biblioteca i de qui hi ha còpies de les seves obres per tot el jardí. Aquesta n'és un bon exemple:

La biblioteca, que està especialitzada en escultura noucentista, disposa també dels documents de la biblioteca particular de la família Clarà. A més, té un centre d'interès sobre òpera i organitza des de fa 6 anys xerrades sobre les òperes que es representen durant cada temporada del Liceu.

L'art està tan present entre les parets de la biblioteca que fins i tot la sala d'actes on es celebren la majoria d'activitats s'anomena Isadora Duncan en homenatge a la cèlebre ballarina!

dijous, 14 de gener del 2010

LORCA I LA BIBLIOTECA DE FUENTE VAQUEROS

Avui us presento una lúcida al·locució que va fer al setembre de 1931 el dramaturg i poeta Federico García Lorca a Fuente Vaqueros (Granada), el seu poble natal, amb motiu de la inauguració d'una biblioteca. Es titula "Medio pan y un libro":
"Cuando alguien va al teatro, a un concierto o a una fiesta de cualquier índole que sea, si la fiesta es de su agrado, recuerda inmediatamente y lamenta que las personas que él quiere no se encuentren allí. ‘Lo que le gustaría esto a mi hermana, a mi padre’, piensa, y no goza ya del espectáculo sino a través de una leve melancolía. Ésta es la melancolía que yo siento, no por la gente de mi casa, que sería pequeño y ruin, sino por todas las criaturas que por falta de medios y por desgracia suya no gozan del supremo bien de la belleza que es vida y es bondad y es serenidad y es pasión.
Por eso no tengo nunca un libro, porque regalo cuantos compro, que son infinitos, y por eso estoy aquí honrado y contento de inaugurar esta biblioteca del pueblo, la primera seguramente en toda la provincia de Granada.
No sólo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro. Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solamente hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales que es lo que los pueblos piden a gritos. Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan. Que gocen todos los frutos del espíritu humano porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio de Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social.
Yo tengo mucha más lástima de un hombre que quiere saber y no puede, que de un hambriento. Porque un hambriento puede calmar su hambre fácilmente con un pedazo de pan o con unas frutas, pero un hombre que tiene ansia de saber y no tiene medios, sufre una terrible agonía porque son libros, libros, muchos libros los que necesita y ¿dónde están esos libros?
¡Libros! ¡Libros! Hace aquí una palabra mágica que equivale a decir: ‘amor, amor’, y que debían los pueblos pedir como piden pan o como anhelan la lluvia para sus sementeras. Cuando el insigne escritor ruso Fedor Dostoyevsky, padre de la revolución rusa mucho más que Lenin, estaba prisionero en la Siberia, alejado del mundo, entre cuatro paredes y cercado por desoladas llanuras de nieve infinita; y pedía socorro en carta a su lejana familia, sólo decía: ‘¡Enviadme libros, libros, muchos libros para que mi alma no muera!’. Tenía frío y no pedía fuego, tenía terrible sed y no pedía agua: pedía libros, es decir, horizontes, es decir, escaleras para subir la cumbre del espíritu y del corazón. Porque la agonía física, biológica, natural, de un cuerpo por hambre, sed o frío, dura poco, muy poco, pero la agonía del alma insatisfecha dura toda la vida.
Ya ha dicho el gran Menéndez Pidal, uno de los sabios más verdaderos de Europa, que el lema de la República debe ser: ‘Cultura’. Cultura porque sólo a través de ella se pueden resolver los problemas en que hoy se debate el pueblo lleno de fe, pero falto de luz."

dimarts, 12 de gener del 2010

BIBLIOTHÈQUE DROUOUT

Aquí em teniu a la porta de la Bibliothèque Drouot, situada al carrer del mateix nom de la ciutat de París. El seu fons, que està especialitzat en documents sobre el mercat de l'art, conté més de 17.000 llibres.

Com a tota la xarxa de biblioteques municipals parisenques el préstec de publicacions impreses (és a dir, llibres, revistes, tires còmiques...) i el de mètodes per aprendre idiomes és gratuït. Per poder agafar CD, els usuaris han de pagar una quota de 30,50 euros i pel préstec conjunt de CD i vídeos el preu és de 61 euros.

Al davant d'aquesta biblioteca (que van estrenar nous horaris el mes de desembre) hi ha el Cafè Le Centrale, on fan uns esmorzars magnífics. Assaborint un cafè amb llet i unes torrades amb mantega i melmelada de maduixa, vaig descobrir que aquest establiment abans es deia Le Cadran i era freqüentat, entre d'altres celebritats, pel poeta Paul Verlaine. Aquí us deixo un poema seu:

Tú crees en el ron del café, en los presagios,
y crees en el juego;
yo no creo más que en tus ojos azulados.
Tú crees en los cuentos de hadas, en los días
nefastos y en los sueños;
yo creo solamente en tus bellas mentiras.
Tú crees en un vago y quimérico Dios,
o en un santo especial,
y, para curar males, en alguna oración.
Mas yo creo en las horas azules y rosadas
que tú a mí me procuras
y en voluptuosidades de hermosas noches blancas.

Y tan profunda es mi fe
y tanto eres para mí,
que en todo lo que yo creo
sólo vivo para ti.

diumenge, 10 de gener del 2010

BIBLIOTEQUES, EL MILLOR LLOC PER A LA SEDUCCIÓ

El lúcid i crític escriptor estatunidenc Philiph Roth converteix, a les seves novel·les, les biblioteques en espais ideals per a la seducció.

A “Indignación”, en Marcus Messner, un xicot de 19 anys, molt exigent amb ell mateix i constantment enfadat amb el món, es passa dues hores a la biblioteca de la Universitat de Winesburg (institució on estudia) contemplant l'Olivia, una noia amb qui va a classe d'Història Nord-americana i per qui sent una forta atracció.

Ell la descriu amb aquestes paraules: “pálida y esbelta, de cabello rojizo oscuro y, a mi modo de ver, con un aire de distanciamiento y confianza en sí misma que resultaba intimidante”.

A “L'animal moribund” (que juntament amb “Indignación” han estat algunes de les meves lectures de l'estiu passat, tot i la tristor i amargor que ambdues traspuen), el professor universitari i popular crític televisiu sexagenari, David Kepesh, utilitza la seva biblioteca particular per conquistar les seves alumnes.

“Veuen la meva àmplia biblioteca, passadissos amb prestatgeries a banda i banda que contenen les lectures de tota una vida i ocupen quasi tota la planta inferior, veuen el piano, veuen la passió que sento pel que faig i es queden”.

Curiosament una de les serves alumnes, la Jane Wyatt escriu una “deliciosa” (en paraules de Kepesh) tesi doctoral titulada “Cent maneres de ser viciós a la biblioteca”.

Però, alguna cosa canviarà a la vida del vell professor quan conegui la Consuela Castillo, filla d'una família d'exiliats cubans. Ell li farà conèixer Kafka, Velázquez... i ella li destarotarà els esquemes.

divendres, 8 de gener del 2010

BIBLIOTECA FRANCESC CANDEL

Biocombustible, educació viària, tunning, road movies... Aquests són els temes que es poden trobar en el fons especialitzat en automòbil i mobilitat sostenible de la Biblioteca Francesc Candel.

Aquesta biblioteca, que té més de dues dècades d'història, ocupa des de fa uns 3 anys part d'un dels antics edificis que formen l'espai conegut popularment com a “Illa Phillips” de la Zona Franca de Barcelona, concretament el de la fàbrica de làmpades elèctriques d'aquesta marca.

Està envoltada d'uns jardins i compta amb una espectacular terrassa on es pot gaudir de la lectura i d'unes vistes agradables. Aquí us adjunto algunes fotografies de l'entrada, el vestíbul i la cafeteria:


dimecres, 6 de gener del 2010

HOTEL LIBRARY

Aquí teniu un hotel molt especial: es diu Hotel Library i està a Nova York. És ideal per als amants de les biblioteques perquè està organitzat com una d'elles, amb 10 plantes distribuïdes segons la Classificació Decimal Universal creada per Dewey.

Les plantes estan plenes d'habitacions dedicades a un tema en concret i contenen centenars de llibres. Ciències socials, literatura, idioma, història, matemàtiques, tecnologia, filosofia, arts, religió... Tot hi té cabuda en aquest establiment.

dimarts, 5 de gener del 2010

BIBLIOTEQUES DE FICCIÓ

Avui us presento el meu lloc web, que tot just acabo d'estrenar. S'anomena Biblioteques de Ficció i està ple de biblioteques literàries (de moltes de les quals us he parlat a aquest bloc).

Es recullen biblioteques que apareixen a llibres infantils, que han inspirat obres poètiques, que han estat somiades per autors de novel·les de ciència-ficció o fantàstiques, que han estat protagonistes d'obres policíaques o que han estat creades basant-se en biblioteques reals d'arreu del món. A més hi ha un apartat especial de bibliotecaris ficticis. Espero que gaudiu amb la lectura.

dilluns, 4 de gener del 2010

BIBLIOTECA SANT MARTÍ DE PROVENÇALS

La Biblioteca de Sant Martí de Provençals està ubicada al centre cívic del mateix nom, un impressionant edifici que compta amb 7 plantes i on es pot trobar una escola d'adults, entitats per a la gent gran, una escola bressol, associacions del barri, un casal infantil, sales per activitats, una planta destinada a serveis socials, un bar amb preus força ajustats...

Totes les partes i columnes de la biblioteca, que està força atapeïda de llibres, CD, i DVD, són de color verd clar i des de les finestres s'observen els enormes blocs de pisos tan emblemàtics del barri i que sóc encara més alts que el Centre Cívic Sant Martí de Provençals.

La seguretat vial i les guies de viatge són els dos centres d'interès característics d'aquesta biblioteca.

dissabte, 2 de gener del 2010

BIBLIOTHÈQUE MUNICIPALE DE MARRAKECH / مكتبة بلدية مراكش

Comencem l’any (i el mes) amb una biblioteca d’un nou continent: la مكتبة مدينة مراكش o dit d’una altra manera, la Bibliothèque Municipale de Marrakech, al Marroc.

Aquesta biblioteca està a la part antiga de la ciutat, la Medina, molt a prop de la cèlebre plaça de Djemaa-el-Fna, declarada Patrimoni Oral de la Humanitat el 2001. En aquesta plaça es donen cita nit i dia venedors de tota mena d’articles (sucs de fruites, espècies, souvenirs, mocadors de paper...), ballarins, encantadors de serps, ensinistradors de micos, dones que fan tatuatges de henna, músics...

Fins i tot ha estat l’escenari de pel•lícules: Alfred Hitchcock va rodar a aquest lloc emblemàtic de Marràqueix la majoria d’escenes del seu film “L'home que sabia massa”.