Us imagineu resumir tota una biblioteca? Això és el que va fer Foci, un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta bizantí que va néixer pels volts de l’any 820.La seva obra “Biblioteca” (també anomenada “Myriobiblon”) és col•lecció de 280 còdexs (capítols) on cita extractes o fa resums d’autors clàssics. És gràcies a aquest treball que es coneixen els escrits de Ctesias, Memnó d'Heraclea i Conó i les obres perdudes d’Arrià i Diodor de Sicília.
Foci va dedicar aquest llibre al seu germà Tarasi.
L’autor contemporani Manuel Forcano narra la seva història al fabulós poema “Foci” inclòs dins del llibre “Llei d’estrangeria”:
Foci va escriure les Amfiloquia,
notes sobre filosofia antiga
on deslligava conceptes plens de nusos:
ànimes, aures.
També resumí
per a Tarasi tota la seva biblioteca:
"Recordar el contingut de molts llibres,
i quan ha passat molt de temps,
no és gens fàcil".
I potser perquè a Bizanci
fou protagonista d'intrigues
i disputes teològiques,
li abellí sempre ser concís,
de qualsevol cosa fer sumari,
dir molt,
si val,
només amb tres o quatre mots escassos.
Com ell, diré amb poques paraules
la història d'un amor:
igual que el vi d'una àmfora antiga
que es rebenta al fons del mar:
en totes les direccions.
Així va ser teu.
Però encara ho puc resumir més:
gust de vi begut d'un got trencat.
Als llavis sang.
Caray! i quin és aquest amor?
ResponEliminaPer cert, menys mal que no ho has continuat resumint perquè a més breu resum, més intensa esdevé la descripció d'aquest amor.
Aquí sí que val menys és més.
Damià