dilluns, 2 de juliol de 2012

UN ITINERARI LITERARI SOBRE TRUMAN CAPOTE

Com molts de vosaltres ja sabeu Truman Capote és un dels meus autors preferits, així és que he decidit retre-li un petit homenatge creant un itinerari de lectura a la biblioteca on treballo (la Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras de Barcelona), al voltant de la seva figura, els seus amics (i enemics) i els escriptors, que a diferència d’ell, sí que van ser guardonats amb el premi Pulitzer, com la seva còmplice de jocs d’infantesa i amiga de tota la vida Harper Lee. Cadascuna de les novel·les premiades a més es contraposa a la seva adaptació cinematogràfica.

Aquest itinerari proposa un acostament a la figura de Truman Capote (1924-1984) però no es tracta d’una guia de les seves obres, sinó d’un intent de retrat de l’autor, construït a través dels seus biògrafs i de les relacions amb els seus amics i no tan amics.

Una bona manera de començar a conèixer aquest polèmic escriptor, creador d’obres com “A sang freda”, “Esmorzar al Tiffany’s” o “Música per a camaleons” és la biografia que el prestigiós periodista de la revista “Time” Gerald Clarke va escriure sobre ell.

Clarke, Gerald. “Truman Capote”. Barcelona: Ediciones B, 2006

O també aquest llibre de crítica literària, que recull i comenta tots els treballs de Truman Capote, des de “Miriam”, el seu primer relat, fins l’últim treball que va publicar en vida: el conte nadalenc “Una navidad” (1983). S’inclouen també les obres d’aquest autor que es van editar pòstumament.

Ortells Montón, Elena. “Truman Capote, un camaleón ante el espejo” [València] Universitat de València, 2009

El procés de creació de l’obra “A sang freda”, amb la qual Capote va inaugurar un nou gènere literari, el que ell va definir com a“non fiction novel”, és a dir la literatura sense ficció, ha inspirat algunes pel·lícules i també un còmic:

“Capote” [enregistrament vídeo] dirigida per Bennett Miller. Madrid : Sony, cop. 2006. El paper de Truman Capote l’interpreta un magnífic Philip Seymour Hoffman.

“Historia de un crimen” [enregistrament vídeo] un film de Douglas McGrath. Barcelona : Manga, DL 2007. L’actor Toby Jones, no tant conegut com Hoffman, però amb gran semblança física amb l’escriptor, dóna vida a Capote.

Parks, Ande. “Truman Capote en Kansas”. Barcelona: Norma, 2007. Aquí teniu l’aspecte que ofereix l’escriptor transformat en personatge de còmic.

Per cert, sabíeu que bona part de la novel·la “A sang freda” es va escriure a Palamós, on Capote va passar tres temporades (les primaveres i els estius de 1960, 1961 i 1962) buscant la tranquil·litat necessària per poder treballar?

Aquestes visites van inspirar una novel·la de Màrius Carol que va guanyar el Premi Prudenci Bertrana 2009:

Carol, Màrius. “L'Home dels pijames de seda: tres estius de Truman Capote a Palamós”. Barcelona: Columna 2009

El primer lloc de Palamós on Capote es va hostatjat, acompanyat de Jack Dunphy (la seva parella), un buldog vell, un caniche blanc i una gata siamesa, va ser l’Hotel Trias, que encara existeix i al bar del qual, hom es pot prendre un dry martini emulant Capote mentre mira discretament cap a la piscina.

La història de Palamós i d’altres racons de la Costa Brava estan presents a l’interessant llibre d’anècdotes que el periodista Xavier Moret va publicar fa alguns anys sobre aquest indret costaner:

Moret, Xavier. “Viatge per la Costa Brava. Paisatge, memòria, glamur i turisme”. Figueres: Brau, 2008

Un dels amics que va visitar Truman i Jack durant la seva estada gironina va ser el dramaturg anglès Noel Coward. Una de les millors obres de teatre d’aquest autor va ser “Vides privades”, estrenada amb èxit al West End de Londres, i en la qual Coward també hi actuava:

Coward, Noel. “Vides privades”. Barcelona: Edicions 62, 1990

Coward no era l’únic escriptor que formava part de la llista d’amics de Capote. També hi havia Carson McCullers, qui el va introduir a la comunitat literària de Saratoga Springs (on Capote, a més de vetllades literàries, va viure una intensa història d’amor amb el crític literari Newton Arvin); Tennesse Williams, qui a l’igual que l’escriptor va projectar molts aspectes de la seva personalitat als personatges que creava (en especial la Blanche DuBois de la seva cèlebre obra “Un tranvia anomenat desig”) i Anaïs Nin qui descriu als seus diaris la primera vegada trobada amb Capote d’aquesta manera:

“Cuando sonó el timbre fui a abrir. Vi un joven bajito y menudo, con el pelo caído sobre los ojos y tendiéndome la mano más suave y cartilaginosa que jamás haya estrechado, como la mano de un recién nacido rosada en mi palma”.

Williams, Tennessee. “Un tranvía llamado deseo; Lo que no se dice; Súbitamente el último verano”. Buenos Aires: Losada, 1979

MacCullers, Carson. “El cor és un caçador solitari”. Barcelona: Edicions 62, 1990

Nin, Anaïs. “Diario. Vol. 4, 1944-1947”. Barcelona: Bruguera, 1983

Però la gran amiga de Truman Capote va ser Harper Lee (almenys fins que ella va guanyar el premi Pulitzer i ell no i no ho va encaixar gaire bé), De fet, Lee va escriure el personatge de Dill Harris de “Matar un rossinyol” basant-se en com havia estat Capote de petit (els dos escriptors havien estat companys de jocs a la seva infantesa).

A la versió cinematogràfica de la novel·la, protagonitzada per Gregory Peck, el jove John Megna és l’encarregat de posar rostre a Dill Harris.

Lee, Harper. “Matar un rossinyol”. Barcelona: Edicions 62, 2006

"Matar a un ruiseñor" [enregistrament vídeo] un film de Robert Mulligan. Madrid : Universal, 2008

De qui no va ser gens amic va ser de Gore Vidal. Ambdós autors es van dedicar un munt de desqualificacions mútues. Capote va arribar a dir que Vidal no tenia sensibilitat ni talent i “qualsevol podia haver escrit “Juliano el apóstata”.

Vidal, Gore. “Juliano el apóstata”. Barcelona : Edhasa, 1993

Pel que fa a representats d’altes branques de l’art, Andy Warhol sentia fascinació per l’escriptor i des del 1949, any en què es va traslladar a Nova York va fer nombrosos intents per a conèixer-lo, que van fructificar en una bona amistat. La primera exposició en solitari de Warhol va ser a l’Hugo Gallery el juliol del 1952, justament quinze dibuixos inspirats en les obres de Truman Capote.

Warhol, Andy. “El Ojo mecánico: antológica de su obra gráfica, documentos y films: [catálogo de la exposición]. Milà: Mazzotta, cop. 2004

I no podia faltar, Marilyn Monroe a qui va conèixer mitjançant John Huston, quan aquest dirigia “La jungla del asfalto”, la primera pel·lícula on Marilyn parlava. De fet, Capote l’hagués preferida a ella en comptes d’Audrey Hepburn en el paper d’Holly Golightly a l’adaptació cinematogràfica d’“Esmorzar al Tiffany’s”.

“La Jungla de asfalto [enregistrament vídeo]” dirigida per John Huston. [S.l.]: Warner, cop. 2009

La fotografia que encapçala aquest post va ser presa el 1955 i mostra a l’escriptor i l’actriu ballant junts al cèlebre local “Morocco” de Nova York.

Com Truman Capote va autodefinir-se una vegada: “Sóc alcohòlic. Sóc drogoaddicte. Sóc homosexual. Sóc un geni”. I tenia tota la raó.

Per cert, aquí teniu novel·les que van guanyar el Pulitzer (com “Matar un rossinyol”) i que també van ser dutes al cinema:

Cunningham, Michael. “Las Horas”. Barcelona: Muchnik, 1999

“Las Horas” [enregistrament vídeo] dirigida per Stephen Daldry. Madrid: Universal, DL 2003

Hijuelos, Óscar. Los Reyes del mambo tocan canciones de amor. Madrid : Siruela, 1992

“Los Reyes del Mambo tocan canciones de amor” [enregistrament vídeo] dirigida per Arne Glimcher.[S.l.]: Warner Bros., 2007

Steinbeck, John. “Las Uvas de la ira”. Madrid : Cátedra, 2007

“Las Uvas de la ira” dirigida per John Ford. [Madrid]: El País : Twentieth Century Fox , 2006

Walker, Alice. “El color púrpura”.  Barcelona: Plaza & Janés, 1986

“El color púrpura” [enregistrament vídeo] una película de Steven Spielberg; Madrid: Warner Bros., cop. 2002

Warren, Robert Penn. “Todos los hombres del rey”. Barcelona : Anagrama, 2006

“Todos los hombres del rey” [enregistrament vídeo] una pel·lícula de Steven Zaillian. Madrid : Sony, 2007

I aquest és l’aspecte que ofereix l’itinerari un cop instal·lat a la biblioteca:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada