Aquesta és la biblioteca que més m'ha entristit visitar, fotografiar de fet, perquè la Nacionalna i Universitetska Biblioteka de Bòsnia i Hercegovina, un dels símbols de Sarajevo, no pot ser visitada. Va ser incendiada el 25 d'agost del 1992 per tropes sèrbies i per les fotos constatareu les condicions en que es troba.
L'edifici però continua sent impressionant. És d'estil pseudomudèjar i data del 1894, període austro-húngar. Està al centre de la ciutat, a prop del riu Miljacka. Primer va ser seu de l'ajuntament de la ciutat i després, a partir de 1951, va acollir la Biblioteca Nacional. Va ser creat per l'arquitecte Alexander Wittek, que no va veure la seva obra acabada perquè es va suïcidar poc després de projectar-la.
Abans de l'incendi, la biblioteca tenia tres milions de publicacions i una extraordinària col·lecció de 6.000 llibres antics, rars i manuscrits. El 90% d'aquests documents va desaparèixer sota les flames.
Fins ara s'ha aconseguit restaurar part del fons bibliogràfic i conservar bona part de l'interior de l'edifici per tal de prevenir més deterioraments. S'estan preparant els treballs de reconstrucció de la façana però és un procés lent i econòmicament força costós.
El setge a Sarajevo es va perllongar al llarg 3 anys. Mentrestant a diverses ciutats europees s'organitzaven el 1995 actes commemoratius per a celebrar l'aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial i els 50 anys de pau a Europa.
L'edifici però continua sent impressionant. És d'estil pseudomudèjar i data del 1894, període austro-húngar. Està al centre de la ciutat, a prop del riu Miljacka. Primer va ser seu de l'ajuntament de la ciutat i després, a partir de 1951, va acollir la Biblioteca Nacional. Va ser creat per l'arquitecte Alexander Wittek, que no va veure la seva obra acabada perquè es va suïcidar poc després de projectar-la.
Abans de l'incendi, la biblioteca tenia tres milions de publicacions i una extraordinària col·lecció de 6.000 llibres antics, rars i manuscrits. El 90% d'aquests documents va desaparèixer sota les flames.
Fins ara s'ha aconseguit restaurar part del fons bibliogràfic i conservar bona part de l'interior de l'edifici per tal de prevenir més deterioraments. S'estan preparant els treballs de reconstrucció de la façana però és un procés lent i econòmicament força costós.
El setge a Sarajevo es va perllongar al llarg 3 anys. Mentrestant a diverses ciutats europees s'organitzaven el 1995 actes commemoratius per a celebrar l'aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial i els 50 anys de pau a Europa.
Gràcies Rosa per aquesta entrada. Es realment trist veure en quin estat es troba aquesta Biblioteca. Et deixo aquest enllaç d'un article d'Arturo Pérez-Reverte sobre les biblioteques que acaben cremades, com aquesta. Crec que podria agradar-te:
ResponEliminahttp://www.documentalistaenredado.net/160/asesinos-de-libros/
Una abraçada,
Susana (a que saps qui sóc?)
I tant! I a més sé que tenim un cafetó pendent. Una abraçada,
ResponEliminaRosa
Cert! quan vulguis noia ;)
ResponElimina