UNA BIBLIOTECA PELS AIRES

Avui fa 88 anys que va néixer l'escriptor valencià Joan Fuster. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1975, Fuster, que és sobretot conegut per obres com "Nosaltres, els valencians" i "Qüestió de noms", encara que va conrear tant l'assaig com la poesia.

El 1981, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, dos artefactes explosius col·locats al seu domicili van malmetre'n greument la biblioteca i l'arxiu. No va haver detinguts.

Us deixo amb uns versos del seu poema "Criatura dolcíssima":

No sé si m'estimaves: t'estimava

i això era tot, i això era prou, i els dies

obraven per a mi racons tendríssims.

T'estimava amb les hores i amb el somni,

i et cantava, i passaves, i abril queia,

i et sabia ma carn meravellada.

Sí, t'estimava lentament i sorda.

Com s'estimen les coses marcescibles.

Com s'aprèn l'idioma de l'absència.

BIBLIOTECA DEL CENTRE SOCIAL OKUPA LA RIMAIA

Ahir al matí mentre esmorzava a una cafeteria que hi ha a prop de la Biblioteca Sagrada Família vaig llegir al diari que els Mossos d'Esquadra van desallotjar dimarts el centre social okupa La Rimaia del carrer Casanova, número 17 de Barcelona.

Aquest centre acollia la Universitat Lliure, zones de reunió per a entitats del barri de Sant Antoni i una extensa biblioteca popular constituïda per més de 2.500 llibres.

Els okupes denuncien que els efectius policials no els van deixar recollir tots els llibres de la biblioteca. Segons l'edició en paper del diari "20 minutos", una part dels llibres que els membres del col·lectiu van aconseguir endur-se, els van regalar als veïns "perquè no es perdi la cultura".

Aquestes són unes imatges de la biblioteca que he trobat al lloc web de La Rimaia:

NACIONALNA I UNIVERZITETSKA BIBLIOTEKA BOSNE I HERCEGOVINE

Aquesta és la biblioteca que més m'ha entristit visitar, fotografiar de fet, perquè la Nacionalna i Universitetska Biblioteka de Bòsnia i Hercegovina, un dels símbols de Sarajevo, no pot ser visitada. Va ser incendiada el 25 d'agost del 1992 per tropes sèrbies i per les fotos constatareu les condicions en que es troba.

L'edifici però continua sent impressionant. És d'estil pseudomudèjar i data del 1894, període austro-húngar. Està al centre de la ciutat, a prop del riu Miljacka. Primer va ser seu de l'ajuntament de la ciutat i després, a partir de 1951, va acollir la Biblioteca Nacional. Va ser creat per l'arquitecte Alexander Wittek, que no va veure la seva obra acabada perquè es va suïcidar poc després de projectar-la.

Abans de l'incendi, la biblioteca tenia tres milions de publicacions i una extraordinària col·lecció de 6.000 llibres antics, rars i manuscrits. El 90% d'aquests documents va desaparèixer sota les flames.

Fins ara s'ha aconseguit restaurar part del fons bibliogràfic i conservar bona part de l'interior de l'edifici per tal de prevenir més deterioraments. S'estan preparant els treballs de reconstrucció de la façana però és un procés lent i econòmicament força costós.

El setge a Sarajevo es va perllongar al llarg 3 anys. Mentrestant a diverses ciutats europees s'organitzaven el 1995 actes commemoratius per a celebrar l'aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial i els 50 anys de pau a Europa.

BIBLIOTECA NACIONAL D'IRAQ

Fa uns mesos, documentant-me per explicar la història de l' Alia Muhammad Baker, vaig conèixer el cas de Saad Eskander, director de la Biblioteca Nacional d'Iraq, situada a la ciutat de Bagdad. Ocupa aquest càrrec des de finals de l'any 2003 amb l'objectiu de reconstruir l'edifici que va ser atacat i cremat durant la invasió del país.

Es calcula que durant la guerra es va perdre un 60% del material d'arxiu i un 95% dels llibres rars, segons dades aportades per la British Library que ajuda a la recuperació de la biblioteca.

Des de finals del 2006 fins al mes de juliol del 2007 aquest bibliotecari va escriure un diari que enviava a la British Library i que es pot llegir a http://www.bl.uk/iraqdiary.html on descrivia la vida diària a la ciutat des d'un punt de vida professional i personal.

DESTRUCCIÓ DE BIBLIOTEQUES

La destrucció de biblioteques i la crema de llibres han estat fenòmens malauradament habituals al llarg de la història de la humanitat. El fanatisme polític o religiós, les invasions d'un territori, la venjança, el propòsit de destrucció de la identitat d'un poble, els accidents fortuïts...

Molts han estat els motius que han provocat la desaparició d'institucions emblemàtiques, com la Biblioteca Nacional de Sarajevo, la de Constantinopla, la d'Alexandria, la de Bagdad, l'Herzogin Anna Amalia Bibliothek, la de la Madraza de Granada...

Com diu Juan Bonilla a la seva obra “Nadie conoce a nadie”: “no faltan en la Historia dirigentes infames que pretendieron borrar el pasado para decirle al futuro que la Historia comenzó con ellos (para lo cual quemaron bibliotecas y se corrigieron libros)”.

Tota aquesta llarga llista de biblioteques anihilades la recull l'assagista francès Lucien X. Polastron al seu treball “Libros en llamas. Historia de la interminable destrucción de bibliotecas”. Aquest llibre pretén retre homenatge als milions d'obres desaparegudes i alhora conscienciar el món perquè la preservació bibliogràfica es converteixi en un compromís impostergable.

BIBLIOTECA D'ALEXANDRIA

La mítica Biblioteca d'Alexandria va ser fundada per Ptolomeu I Soter d'Egipte l'any 290 a.C. El seu fons va arribar a assolir els 700.000 volums i va constituir el focus més important de la cultura helenística.

Es tenen poques notícies sobre l'edifici i les instal·lacions de la biblioteca. Segons el llibre “Historia de las bibliotecas” d'Hipólito Escolar editat per la Fundación Germań Sánchez Ruipérez, és segur que la biblioteca no disposava de sala de lectura. Els grecs i els romans no feien servir la taula per a llegir: aquest és un costum que es va imposar a l'Edat Mitjana com a conseqüència de l'abandonament de la forma de rotllo per als documents i l'adopció de la de codex o quadern. A més s'acostumava a llegir en veu alta.

La biblioteca va ser destruida el 47 a de C quan Cèsar va entrar a Alexandria, va ser reconstruïda i arrasada definitivament el 391.

Si voleu fer un cop d'ull a la nova Biblioteca d'Alexandria, inaugurada fa uns anys (amb capacitat per acollir 8 milions de llibres i un monumental arxiu digital) feu un clic aquí.

BIBLIOTECA CENTRAL DE BÀSSORA

Aquesta és una de les històries sobre biblioteques més colpidores que he conegut. La seva protagonista és l'Alia Muhammad Baker, la bibliotecària en cap de la Biblioteca Central de Bàssora l'abril del 2003, quan es va produir la invasió d'Iraq.

Amb valentia i enginy va aconseguir el setanta per cent del fons de la biblioteca (és a dir més de 30.000 llibres) abans que la biblioteca fos incendiada.

El seu relat el recull Jeanette Winter en el preciós del llibre infantil “La bibliotecària de Bàssora”. Una part dels beneficis procedents de la venda de l'obra es faran servir per a reposar el fons de la biblioteca.