dilluns, 23 de novembre de 2009

BIBLIOTÉQUE DEL CENTRE DE LA BANDE DESSINÉE

Avui us presento la segona part de la crònica del viatge del Josep: "Quan vaig estar a Brusel·les visitant el meu amic Martí, vaig voler veure el Centre Belgue de la Bande Dessinné. Aquest museu dedicat al còmic, a la "tira dibuixada", no és a Brusel·les per casualitat. Bèlgica és el bressol d'Hergé i de tota una sèrie d'artistes que estengueren la seva influència fins a França: Morris, Franquin, Rob-Vel, Goscinny, Uderzo.... O potser us sonaran més els seus personatges: Tintin, el capità Haddock, Lucky Luke, Gaston, Marsupilami, Spirou, Astèrix, Obèlix, .... Amb aquestes credencials la seva seu no podia ser menys que un edifici dissenyat per Víctor Horta per acollir la botiga de de tel·les de Waucquez, restaurat el 1989. Lamentablement no vaig poder fer altra cosa que restar bocabadat davant d'aquesta obra mestra del d'aquest pioner de l'Art Nouveau i fer-li un bon grapat de fotos: els dilluns tanquen. No vaig poder gaudir de la seva biblioteca que "probablement conté la col·lecció més gran de còmics de tot el món", segons ella mateixa publicita".



El Josep també explica que: "La decepció d'haver trobat el centre tancat va durar poc: Brusel·les està farcit de frescos dedicats als grans del còmic. Així es mostra la veneració que professen pel gènere. Els han anat pintant des de 1991 - i encara n'incorporen - en el que denominen el recorregut de la BD (de tant popular BD és Bande Dessinée abans que base de données). T'envio una foto del de Tintin a la rue de l'Etuve, que té un Capità Haddock en primeríssim pla que segurament no trigarà de renegar d'un aeròlit recautxutat, esclavista, logaritme caragirat!".


A Brussel·les, el Josep, que és d'esperit curiós, també va descobrir un antiquari on venien les pàgines originals de la primera edició de "Tintin au congo", el llibre d'Hergé que ha aixecat tanta polèmica i que ha estat retirat de la Biblioteca de Brooklyn. Jutgeu vosaltres mateixos l'encertat de la mesura (alguns dels diàlegs han estat corregit en edicions posteriors):


L'opinió del Josep és molt clara al respecte: "Fan com vaig ser de petit de l'Astèrix i l'Obèlix i també del Tintin sóc dels que, per raons sentimentals, són capaços d'interpretar com a fruit d'una època els tics políticament incorrectes de la sèrie".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada