dimecres, 30 de setembre del 2009

AMOR EN LA BIBLIOTECA

El poema que aquí us copio tot seguit és de Liliana Cinetto i pertany al seu llibre "Veinte poemas de amor y un cuento desesperado".

Apareixia al punt de llibre que publicitava les I Jornades de Literatura Infantil i Juvenil Llatinoamericana celebrades al mes de maig d'enguany.

Es titula "Amor en la biblioteca":


Cuentan que cuentan que había
una vez una princesa
que vivía en un estante
de una vieja biblioteca.

Su casa era un cuento de hadas,
que casi nadie leía,
estaba entre un diccionario
y un libro de poesías.

Solamente algunos chicos
acariciaban sus páginas
y visitaban a veces
su palacio de palabras.

Desde la torre más alta,
suspiraba la princesa.
Lágrimas de tinta negra
deletreaban su tristeza.

Es que ella estaba aburrida
de vivir la misma historia
que de tanto repetir
se sabía de memoria:
una bruja la hechizaba
por envidiar su belleza
y el prícincipe la salvaba
para casarse con ella.

Cuentan que cuentan que un día,
justo en el último estante,
alguien encontró otro libro
que no había visto antes.

Al abrir con suavidad,
sus hojas amarillentas
salió un capitán pirata
que estaba en esa novela.

Asomada entre las páginas
la princesa lo miraba.
Él dibujó un sonrisa
sólo para saludarla.
Y tarareó la canción
que el mar le canta a la luna
y le regaló un collar
hecho de algas y espuma.

Sentado sobre un renglón,
el pirata, cada noche,
la esperaba en una esquina
del capítulo catorce.

Y la princesa subía
una escalera de sílabas
para encontrar al pirata
en la última repisa.

Así se quedaban juntos
hasta que salía el sol,
oyendo el murmullo tibio
del mar, en un caracol.

Cuentan que cuentan que en mayo
los dos se fueron un día
y dejaron en sus libros
varias páginas vacías.

Los personajes del libro
ofendidos protestaban:
"Las princesas de los cuentos
no se van con los piratas".

Pero ellos ya estaban lejos,
muy lejos, en alta mar
y escribían otra historia
conjugando el verbo amar.

El pirata y la princesa
aferrada al brazo de él
navegan por siete mares
en un barco de papel.

dilluns, 28 de setembre del 2009

BIBLIOTECA NACIONAL D'IRAQ

Fa uns mesos, documentant-me per explicar la història de l' Alia Muhammad Baker, vaig conèixer el cas de Saad Eskander, director de la Biblioteca Nacional d'Iraq, situada a la ciutat de Bagdad. Ocupa aquest càrrec des de finals de l'any 2003 amb l'objectiu de reconstruir l'edifici que va ser atacat i cremat durant la invasió del país.

Es calcula que durant la guerra es va perdre un 60% del material d'arxiu i un 95% dels llibres rars, segons dades aportades per la British Library que ajuda a la recuperació de la biblioteca.

Des de finals del 2006 fins al mes de juliol del 2007 aquest bibliotecari va escriure un diari que enviava a la British Library i que es pot llegir a http://www.bl.uk/iraqdiary.html on descrivia la vida diària a la ciutat des d'un punt de vida professional i personal.

divendres, 25 de setembre del 2009

PERSONATGES QUE PROMOCIONEN LES BIBLIOTEQUES

Uns dies abans de les vacances d'estiu, vaig descobrir a la Biblioteca Garcilaso aquest punt de llibre (editat l'any passat) de les Biblioteques de la Diputació de Girona on el cèlebre personatge de còmic Spiderman convida el públic a acostar-se al fabulós món les biblioteques.

Cada any, coincidint amb la diada de Sant Jordi, des de la Diputació de Girona es presenten uns pòsters i uns punts de llibre promocionals que es fan arribar a totes les biblioteques públiques de Catalunya. Enguany el protagonista de la campanya és el cantautor balear Cris Juanico i la seva imatge està present a uns 8.500 pòsters i 20.000 punts de llibre.

Moltes han estat les personalitats pertanyents a diferents àmbits que han prestat la seva imatge per promocionar les biblioteques: Gerard Quintana, Adrià Puntí i Quim Mandado, Josep Guardiola, Manuel Rivas, Lucrecia, Pepe Rubianes, Júlia Otero, Matthew Tree, Lloll Beltran i Celdoni Fonoll, Màrius Serra. ..

Els personatges de ficció tampoc no s'han volgut perdre la crida per defensar aquesta noble causa: a més d'Spiderman han estat protagonistes dels pòsters i el punts de llibres el Capitán Trueno i Les Tres Bessones.

dimecres, 23 de setembre del 2009

BIBLIOTECA ARÚS

La Biblioteca Pública Arús es va fundar l'any 1895. Va ser la primera biblioteca pública que Barcelona va tenir. La seva creació va ser possible gràcies a la iniciativa del filantrop Rossend Arús, que en el seu testament va llegar el pis que posseïa al Passeig de Sant Joan perquè fos convertit en biblioteca.

Aquest equipament, que és d'accés públic, s'ha convertit al llarg del anys en un centre de recerca especialitzat en moviments socials contemporanis i producció bibliogràfica del segle XIX i inicis del XX.

dilluns, 21 de setembre del 2009

GRADSKA BIBLIOTEKA KOTOR

Kotor és una ciutat de costa de Montenegro que té prop de vint mil habitants. L'envolta una espectacular muralla i està situada al fons d'una de les badies més maques que he vist mai. Aquí em teniu a la porta de la biblioteca municipal de la ciutat.

Us explicaré una curiositat lingüística. Durant la major part del segle XX el terme serbocroat es va utilitzar per referir-se a l'idioma comú de croats i serbis. Però després de 1991, croat i serbi es consideren llengües diferents (encara que siguin molt semblants) i cadascuna ha procedit a eliminar paraules de l'altra i ha creat neologismes.

L'estàndard croat es diferencia del serbi en el sistema d'escriptura. El primer només utilitza l'alfabet llatí i el segon fa servir els alfabets ciríl·lic i llatí.

A Montenegro l'idioma oficial en l'actualitat és el montenegrí (amb alfabet llatí) que ha passat a reemplaçar el serbi. A la biblioteca es conserva encara la cartelleria antiga i per això es veuen les paraules " biblioteca municipal" escrites de dues formes: Градска Библиотека i Gradska Biblioteka.

divendres, 18 de setembre del 2009

CRAI DEL CAMPUS DE COMUNICACIÓ DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Aquesta és la biblioteca on treballa actualment el Damián. És la del Campus de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra a Poblenou.

El meu amic m'ha enviat aquestes dues fotografies. La primera la va fer des d'un passadís exterior que connecta els dos edificis nous de l'entrada del campus (on s'ubiquen les aules, la zona administrativa i els despatxos dels professors) i que permet una fabulosa perspectiva de la biblioteca. “Fa una mica de vertigen, però hi ha una vista impressionant” diu el Damián.


Al centre del campus hi ha la plaça Gutenberg. A la part frontal d'aquesta plaça està l’antiga fàbrica Ca l'Aranyó. Les seves 4 plantes estan ocupades per la biblioteca. El Damián explica: “Ca l'Aranyó va ser una fàbrica tèxtil fundada per una firma anglesa el 1878 amb una interessant i típica arquitectura industrial de Marchester: els plànols, els tècnics i la maquinària, tot era britànic. El propietari, però, en fou el manresà Claudi Arañó. És la típica fàbrica tèxtil de planta baixa i pisos, i sostre de dues vessants, amb maó vist i simetria en la repetició d'elements arquitectònics”.

El Damián també m'ha dit que amb nou Pla Bolonya, les biblioteques universitàries europees es diuen CRAI (Centre de Recursos per l'Aprenentatge i la Investigació) i estan integrades pels serveis d'informàtica i multimèdia a més del bibliogràfic.

dimecres, 16 de setembre del 2009

BIBLIOTECA DEL BUFET D'ADVOCATS WYANT, WHEELER, HELLERMAN, TETLOW I BROWN

Christopher Davis va escriure el 1993 la novel·la “Philadelphia” a partir del guió cinematogràfic de la pel·lícula homònima dirigida per Jonathan Demme.

El jove advocat Andrew Beckett és l'associat sènior del bufet Wyant, Wheeler, Hellerman, Tetlow i Brown, el més conservador de Filadèlfia. Beckett treballa incansablement a la biblioteca de la empresa, que “se parecía a todas las bibliotecas: funcional antes que lujosa, destinada a la investigación seria y no a la charla o a la relajación”.

Però la seva brillant trajectòria professional es veu frustrada a causa de la seva condició d'homosexual i malalt de sida. Aleshores l'advocat iniciarà una dura batalla legal per lluitar pels seus drets.

dilluns, 14 de setembre del 2009

BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL DE TíJOLA

Els meus pares i la meva germana m'han fet arribat aquesta fotografia de la biblioteca del poble on han passat l'estiu. És la Biblioteca Pública Municipal de Tíjola (Almeria). La podeu trobar al carrer Fidela Campiña d'aquesta localitat, a pocs metres de l'ajuntament.

La biblioteca compta amb diferents ordinadors amb accés a internet per a joves i adults, tallers culturals i d'oci, llibres, revistes, premsa diària ("Ideal", "La Voz de Almería" i "El país"), servei de préstec a domicili... Obre matí i tarda de dilluns a divendres.

divendres, 11 de setembre del 2009

BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL DO PORTO

Aquest estiu vaig fer un viatge a Oporto amb la meva amiga Ana, que també treballa per al Consorci de Biblioteques de Barcelona... O sigui que el primer edifici que vam veure de la ciutat va ser la Biblioteca Pública Municipal do Porto.

Aquesta biblioteca, que està prop del Jardim de São Lázaro, va ser inaugurada el 1833 i des del 4 d'abril del 1842 ocupa les instal·lacions de l'antic Convento de de Santo António da Cidade.

A les fotografies ens podeu veure a l'Ana i a mi fent un cop d'ull a les fitxes del catàleg manual que encara es conserva a la biblioteca (tot i que la major part del fons, però, es pot consultar al catàleg on-line Camões, que rep aquest nom en homenatge al cèlebre poeta portuguès).

La visita a la biblioteca és a més imprescindible si voleu contemplar una bellíssima col·lecció de rajoles de diferents èpoques. Per cert a Oporto, ens vam trobar amb el Toni i la Clara, que estiuejaven per aquells indrets a l'agost. Ells també són admiradors de la Livraria Lello & Irmão!

dimecres, 9 de setembre del 2009

NARODNA KNJIŽNICA MOSTAR

Fa poques setmanes que acabo de tornar d'un viatge pels Balcans. La nit del 13 d'agost, en arribar a Mostar, vaig descobrir i fotografiar la biblioteca que us mostro aquí :

L'endemà, passejant prop del Rondo i gràcies a les indicacions d'una noia que treballava a un quiosc, vaig aconseguir trobar la Narodna Knjiznica Mostar, que s'ubica dins del centre cultural Hrvatski Dom Herceg Stjepan Kosace.

Allà, la Zorica Marić, bibliotecària responsable de la secció infantil, em va deixar tafanejar tots els racons de la biblioteca. Encara que només sé dir unes poques paraules en bosnià i que la Zorica parla molt poc d'anglès, vam aconseguir comunicar-nos i vam constatar que les preferències lectores del públic infantil i juvenil són les mateixes aquí i allà. A Bòsnia i Hercegovina també triomfen J.K. Rowling, Brigitte Blobel, Eoin Colfit, Enid Blyton...

Gràcies a la Zorica vaig poder conèixer l'obra de Miro Gavran, escriptor croat contemporani, autor de peces teatrals, novel·les i un bon grapat de llibres infantils.

dilluns, 7 de setembre del 2009

BIBLIOTECA SALVADOR RAURICH

Aquesta foto pertany a una altra de les meves petites escapades estiuenques. La protagonitza la Biblioteca Salvador Raurich de la localitat de Begur, un municipi de la Costa Brava que té prop de 3.000 habitants, un castell, cinc torres que formaven part de l'antiga fortificació que envoltava el poble, una bona pila de cases d'indians i unes platges precioses.

La biblioteca està situada al centre de la població dins d'una zona de vianants. Tot i que la porta una sola persona, la Rosa, la biblioteca està caracteritzada per un dinamisme admirable: té club de lectura, organitza exposicions i hores del conte, ofereix més d'una desena d'ordinadors a disposició dels usuaris amb internet i programes d'ofimàtica, compta amb el seu propi bloc de notícies... I a més és oberta a l'agost!

dissabte, 5 de setembre del 2009

LA BIBLIOTECA DE BROOKLYN RETIRA UN LLIBRE DE TINTIN PER RACISTA

Una de les notícies que ha aparegut publicada a la premsa durant aquest estiu la protagonitza "Tintin al Congo" del dibuixant Hergé, segon llibre de la saga d'aventures del popular heroi del serrell.

L'exemplar que posseeix la Biblioteca Pública de Brooklyn ha estat retirat del lliure accés del públic i només pot ser consultat amb cita prèvia. El motiu d'aquesta mesura ha estat la petició d'un dels usuaris de l'esmentada biblioteca que considera el llibre "ofensivament racista".

Aquest còmic, de marcat esperit colonialista, va ser publicat per primer cop fa 80 anys i ja va aixecar polseguera fa dos estius quan una cadena de llibreries estatunidenques el va retirar de la secció infantil de les seves botigues pel mateix motiu.

Curiosament la biblioteca té un exemplar del "Mein Kampf" de Hitler sobre el que no ha rebut mai cap queixa.

dijous, 3 de setembre del 2009

DUMAS DEVIA LLIBRES A LA BIBLIOTECA

“El club Dumas” el componen 493 pàgines d'intriga i acció al voltant de dos llibres: un antic manuscrit del que cal autentificar-ne l'autoria i esbrinar si es tracta d'un capítol pertanyent a ”Els tres mosqueters” i un misteriós llibre que, segons diuen, permet invocar el diable.

Aquesta obra, que va ser la meva lectura de capçalera durant la Setmana Santa d'enguany a Coma-ruga, la va escriure el 1993 Arturo Pérez-Reverte i està ambientada a llibreries de vell i biblioteques privades de Madrid, París, Toledo i diverses ciutats portugueses.

Una de les anècdotes que explica és que el personatge de D'Artagnan, que es basa en un capità que va existir realment a França, va aparèixer a diversos llibres abans de ser llençat a la fama mundial gràcies a l'obra d'Alexandre Dumas.

Un d'aquests llibres estava escrit per Gatien de Courtilz. Es veu que Dumas va saber de la seva existència durant un viatge a Marsella, on el va agafar prestat de la biblioteca municipal, va comprendre el partit que en podria treure... i no el va tornar mai més!

dimarts, 1 de setembre del 2009

BIBLIOTECA VAPOR VELL

Aquest noi tan eixerit de la fotografia és l'Àlex, el meu cosí-nebot (és a dir, el fill del meu cosí) i el que apareix al darrera és la Biblioteca Vapor Vell del barri de Sants-Montjuïc, que rep aquest nom per l'antiga fàbrica tèxtil que abans constituïa l'edifici, construïda l'any 1848. La biblioteca comparteix instal·lacions amb l'Escola Pública Barrufet.

Una de les coses que fa peculiar aquesta biblioteca és el seu fons especialitzat en músiques urbanes, format per més 7.500 CD, 1.000 llibres, 1.000 vídeos i 18 revistes. També disposa d'una maquetoteca integrada per 4.000 documents que representa un testimoni únic de l'activitat musical barcelonina des dels anys vuitanta fins a l'actualitat.

La Biblioteca del Vapor Vell és l'única de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona que permet el préstec simultani de 8 CD (en comptes dels 4 habituals).

Per cert, a més de fer-me una visita a la biblioteca, l'Àlex va aprofitar el dia per veure l'exposició “Tutankhamon, la tomba i els seus tresors”. Molt recomanable. I la biblioteca també, és clar.