EL BIBLIOTECARI

“Lo raro es vivir” és el títol d'un llibre que Carmen Martín Gaite va publicar l'any 1996. El Damián, que és bibliotecari de professió i un gran fan d'aquesta escriptora, em va confessar un dia que aquesta novel·la el va inspirar per estudiar Biblioteconomia i Documentació i reorientar la seva vida professional.

La protagonista i narradora de l'obra és una arxivera de 35 anys que a un dels primers capítols del llibre afirma que dedicar-se a aquesta feina: “Fue una decisión como otra cualquiera. Y luego ha resultado que tiene su morbo”. Ser arxivera li sembla interessant perquè: “unas veces andas en le siglo diecisiete y otras oyendo pasar los tanques de la segunda guerra mundial”.

Per cert, gràcies al Damián vaig descobrir un magnífic poema d'aquesta escriptora que es titula “Callejón sin salida” i que, com molt encertadament va dir el meu amic, defineix sovint la meva actitud davant la vida i també la de moltes de les persones que m'envolten:

Ya sé que no hay salida
pero dejad que siga por aquí.
No me pidáis que vuelva.
Se han clavado mis ojos y mi carne,
y no puedo volver.
Y no puedo volver.
Ya no me gritéis más que no hay salida
creyendo que no oigo,
que no entiendo.
Vuestras voces tropiezan en mi costra
y se caen como cáscaras
y las piso al andar.
Avanzo alegre y sola
en la exacta mañana
por el camino mío que he encontrado
aunque no haya salida.