dimecres, 10 de juny de 2009

EL BIBLIOTECARI

“Lo raro es vivir” és el títol d'un llibre que Carmen Martín Gaite va publicar l'any 1996. El Damián, que és bibliotecari de professió i un gran fan d'aquesta escriptora, em va confessar un dia que aquesta novel·la el va inspirar per estudiar Biblioteconomia i Documentació i reorientar la seva vida professional.

La protagonista i narradora de l'obra és una arxivera de 35 anys que a un dels primers capítols del llibre afirma que dedicar-se a aquesta feina: “Fue una decisión como otra cualquiera. Y luego ha resultado que tiene su morbo”. Ser arxivera li sembla interessant perquè: “unas veces andas en le siglo diecisiete y otras oyendo pasar los tanques de la segunda guerra mundial”.

Per cert, gràcies al Damián vaig descobrir un magnífic poema d'aquesta escriptora que es titula “Callejón sin salida” i que, com molt encertadament va dir el meu amic, defineix sovint la meva actitud davant la vida i també la de moltes de les persones que m'envolten:

Ya sé que no hay salida
pero dejad que siga por aquí.
No me pidáis que vuelva.
Se han clavado mis ojos y mi carne,
y no puedo volver.
Y no puedo volver.
Ya no me gritéis más que no hay salida
creyendo que no oigo,
que no entiendo.
Vuestras voces tropiezan en mi costra
y se caen como cáscaras
y las piso al andar.
Avanzo alegre y sola
en la exacta mañana
por el camino mío que he encontrado
aunque no haya salida.

2 comentaris:

  1. Molina! Molt bo el poema. Jo també m'hi identifico. L'única sortida que veig cada dia és la del metro del Poble Sec!

    ResponElimina
  2. Vallejo! Aquest és el poema que el Damián va recitar a la festa poètica d'aniversari. No l'has reconegut?

    ResponElimina