BIBLIOTECA SANT PAU- SANTA CREU

Aquesta tarda he fet una substitució a la secció infantil de la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu. Realment ha estat una sort perquè la biblioteca tancarà les seves portes al públic aquest dissabte dia 2 de maig per dur a terme tasques de millora i ampliació de les instal·lacions i serveis i no tornarà a obrir fins al proper mes de desembre.

La biblioteca està especialitzada en món àrab, tot i que, entre el seu fons bibliogràfic, també poden trobar-se llibres en bengalí, urdú, xinès, tagàlog, panjabi, italià, portuguès, rus....

El que més m'ha sorprès, però, és que als usuaris infantils a més de retoladors de colors i fulls per pintar també se'ls hi deixen jocs d'escacs perquè puguin fer partides a la biblioteca!

BIBLIOTECA DE LA PRESÓ DE SHAWSHANK

Stephen King és l'autor de la novel·la curta “Rita Hayworth y la redención de Shawshank", que va ser publicada el 1982 dins la col·lecció “Las cuatro estaciones” (on correspon al relat de primavera) i que més d'una dècada després va inspirar la pel·lícula “Cadena perpetua”.

El llibre narra la història d'Andy Dufresne, que és empresonat injustament, acusat d'assassinar la seva dona i l'amant d'aquesta, i condemnat a cadena perpètua a la presó de Shawshank (Maine). Allà es converteix en el bibliotecari d'aquesta institució.

Gràcies a la seva gran determinació aconsegueix que “un cuarto pequeño (que olía todavía a aguarrás porque había sido cuarto de pintura hasta 1922 y no se había ventilado bien) lleno de “Libros condensados” del Reader’s Digest y de National Geographics” es converteixi en la millor biblioteca penitenciària de Nova Anglaterra.

BIBLIOTECA HORTA-CAN MARINER

La Biblioteca Can Mariner compta amb poc més d'un any d'existència i està ubicada a una antiga masia rehabilitada, l'origen de la qual es remunta al segle XI. Conserva alguns elements característics originals, com els finestrals, una de les xemeneies o el rellotge de sol de la façana. El seu fons està especialitzat en teatre.

Quan hi vaig anar a fer una substitució la setmana passada, em vaig endur una gran sorpresa: em vaig trobar amb la Mª Àngels, la bibliotecària amb qui vaig treballar a l'FNAC de Diagonal Mar i que és qui apareix a la fotografia. O sigui que després de 7 anys vam tornar a ser companyes de feina!

LA TEVA PRIMERA BIBLIOTECA

Per celebrar la diada de Sant Jordi us reprodueixo una tira còmica de l'il·lustrador mexicà Jorge Pinto que està col·locada a la columna que hi ha al costat del mostrador de la segona planta de la Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras, on estic treballant aquests dies:

LIBRARY ARCADE

Encara que pugui resultar una mica increïble, les biblioteques han inspirat també jocs d'ordinador. Aquí us en presento un parell:

El primer es diu “I'll get it!” i consisteix en que el jugador es transformi en un estudiant que ha d'ajudar els seus companys a identificar quins d'entre tots els materials de recerca que hi ha a la biblioteca poden resultar de més utilitat per a obtenir la informació que necessiten. L'estudiant compta, això sí, amb l'inestimable ajuda del catàleg.

El segon joc porta per títol “Within Range” i té com a missió que el jugador aconsegueixi ordenar els llibres a les prestatgeries. Té una dificultat afegida perquè el joc no fa servir la CDU (Sistema de Classificació Decimal Universal) creat per Dewey sinó la LCC, és a dir, el sistema de classificació desenvolupat per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.

Els podeu trobar a la pàgina de les biblioteques de la Universitat Carnegie Mellon, ubicada a la ciutat de Pittsburgh (Pennsilvània).

BIBLIOTECA PÚBLICA DE HOLLYWOOD

El personatge del detectiu Philip Marlowe va ser creat per l'escriptor Raymond Chandler, qui va prendre com a model literari Dashiell Hammet, el cèlebre autor d'”El halcón maltés”.

La seva primera aparició va ser a “El sueño eterno” (1939). En aquesta novel·la, Marlowe és contractat pel milionari Sternwood per investigar el xantatge que pateix la seva filla petita, encara que l'assumpte resulta molt més complicat del que semblava inicialment.

La investigació del cas porta aquest cínic i carismàtic detectiu a la biblioteca pública de Hollywood, on consulta un llibre anomenat “Primeras ediciones célebres”.

BIBLIOTEQUES DE LA BCTXARXA

L'any 2004 em vaig convertir en itinerant de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Terrassa, o sigui, la BCTxarxa. La meva feina consistia a realitzar tasques de substitució i suport al personal de la Biblioteca Central de Terrassa, la BD2, la BD4, la BD5, la BD6 i els biblioaccessos Pere Roca i Salvador Utset. Vaig treballar al costat de gent força interessant i vaig aprendre moltes coses.

A més de voltar per les biblioteques de la ciutat, duia l'arxiu publicacions de la xarxa i formava part del grup de treball encarregat de la web. Aquest és un post que hi vaig escriure.

I parlant d'Internet, he descobert que els punts de llibre que es donen normalment als usuaris de les biblioteques de Terrassa, i on s'apunta la data de retorn dels documents, es subhasten a una web de col·leccionistes per 1,20 euros!

BIBLIOTECA DE SVERDLOVSK

Sverdlovsk és el nom que la ciutat russa d'Ekaterimburg va rebre des del 1924 fins al 1991. A la biblioteca d'aquesta localitat treballa Sonia, protagonista de la novel·la “Sóniechka” de Liudmila Ulítskaya.

És precisament a la biblioteca, on aquesta noia jueva, per a qui els personatges de ficció són tan importants com les persones, coneix el pintor Robert Víktorovich, que es convertirà en el seu marit. Tot comença quan ell li pregunta on és el catàleg de les obres en francès.

BIBLIOTECA LES CORTS- MIQUEL LLONGUERAS

En aquesta biblioteca que està al barri de Les Corts de Barcelona, pràcticament a la frontera amb el municipi de L'Hospitalet de Llobregat, i que es diu Miquel Llongueras, vaig realitzar el curs d'acollida per a tècnics auxiliars de les Biblioteques de Barcelona.

Tot i que té 4 plantes, és la més petita de les biblioteques de districte. Està especialitzada en jocs i esports, encara que el seu fons bibliogràfic d'idiomes es també molt ampli.

LA MEVA BIBLIOTECA (II)

Els viatges que he fet han anat enriquint el fons de la meva biblioteca. Aquesta és una llista de llibres que he adquirit amb les seves respectives ciutats d'origen i peculiaritats lingüístiques:

• “Den lille Havfrue” de H.C.Andersen, en danès (Copenhague)
• “Enemies, insincere friends and true companions” de Chai Na Pol A. en versió bilingüe anglès-tailandès (Bangkok)
• “Pinocchio” de Carlo Collodi, en versió bilingüe italià-anglès (Florència)
• “Angels” en anglès (Londres)
• “La noche de la iguana” de Tennessee Williams en castellà (Sevilla)
• “Giovanni Boccaccio, Michelangelo Buonarrotti, Francesco Petrarca “, en edició bilingüe italià-anglès (Florència)
• “Il Resto è Poesia” de diversos autors en italià (Roma)
• “SMS”, en versió bilingüe hindi-anglès (Baga)
• “Hyllning till Walter Benjamin” de Marta Pessarrodona” en suec (Malmö)
• “All things Oz” en anglès (Berlin)
• “Incanti e cadute” de Marco Gottardi en italià (Venècia)
• “Lo sidadu” de Gaví Ballero en alguerès (L'Alguer)
• “Flow, feel free” en anglès (Bangkok)
• “Fauste” de Goethe en alemany (Berlín)
• “The Happy Prince” d'Oscar Wilde en anglès (Edimburg)
• “The Post Office” de Rabindranath Tagore en anglès (Londres)
• “Rakas kännykkä” en finès (Helsinki)
• “Η Τεχνικη τογ Οργανικογ Χημικογ” en grec (Atenes)
• “50 poemas del milenio” en castellà (Madrid)
• “Bodas de sangre” de Federico García Lorca en castellà (Granada)
• “Manet” en francès (París)
• “Little Miss Late” de Roger Hargreaves en anglès (Melbourne)
• “Athenes between legend and history” en anglès (Atenes)
• “La Genara” de Rosina Conde, en castellà (Mèxic DF)
• “Doña Damiana” d'Enrique Alvarado Martínez en castellà (Managua)
• “El vampiro de la colonia Roma” de Luis Zapata en castellà (Cuernavaca)
• “Dubliners” de James Joyce en anglès (Edimburg)
• “Bombai forever” en anglès (Mumbai)
• “La niña de sus ojos” d'Antonio Díaz Villamil en castellà (Riberalta)
• “Retratos” de Truman Capote en castellà (Madrid)
• “On the Road” de Jack Kerouac en anglès (Edimburg)
• “Los jirones” de Luis Zapata en castellà (Cuernavaca)
• “Cuentos completos” de Truman Capote, en castellà (Girona)
• “Solitario de amor” de Cristina Peri Rossi en castellà (Melbourne)

LA MEVA BIBLIOTECA (I)

Avui us presento una biblioteca que compta amb ben pocs usuaris. Aquesta fotografia mostra part de la biblioteca de casa meva. Els llibres els he classificat seguint dos criteris: la temàtica i el color.

L'obra més antiga que tinc data de l'any 1848 i les més noves són “Chelsea Beach” d'Iwan McEwan, “Flush” de Virginia Woolf i “La vida que soñamos”, escrita pel meu amic Raúl Portero. Es tracta d'una història d'amor ambientada a Barcelona que ha estat guanyadora de la quarta edició del Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica.

BIBLIOTECA DE L'ABADIA

Si hi ha una biblioteca inquietant i un bibliotecari que fa por aquesta és la de l'abadia benedictina situada als Alps italians i dirigida pel misteriós Jorge de Burgos, on es desenvolupa la trama del llibre “El nombre de la rosa”.

Aquesta novel·la és una combinació de crònica medieval i novel·la policíaca i va ser escrita per Umberto Eco el 1980. Sis anys després, i degut a la seva popularitat i al seu gran èxit de crítica, l'obra va ser duta al cinema amb Sean Connery en el paper de fra Guillermo de Baskerville, l'investigador d'una sèrie d'estranys assassinats.

BIBLIOTECA DE ROSINA CONDE

Aquesta és la biblioteca que l'escriptora Rosina Conde té al seu pis de Mèxic DF. Durant l'estiu del 2007 vaig estar a les seves ordres al Departament de Creació Literària de la Universidad Autónoma de la Ciudad de México.

A més, un cop de tornada a Barcelona, vaig col·laborar en el seu projecte sobre la figura de les alcavotes i la seva tradició literària, recopilant informació bibliogràfica i el·laborant ressenyes de llibres que analitzen l'obra “La Celestina” de Fernando de Rojas.

BIBLIOTECA CENTRAL DE BÀSSORA

Aquesta és una de les històries sobre biblioteques més colpidores que he conegut. La seva protagonista és l'Alia Muhammad Baker, la bibliotecària en cap de la Biblioteca Central de Bàssora l'abril del 2003, quan es va produir la invasió d'Iraq.

Amb valentia i enginy va aconseguir el setanta per cent del fons de la biblioteca (és a dir més de 30.000 llibres) abans que la biblioteca fos incendiada.

El seu relat el recull Jeanette Winter en el preciós del llibre infantil “La bibliotecària de Bàssora”. Una part dels beneficis procedents de la venda de l'obra es faran servir per a reposar el fons de la biblioteca.

BIBLIOTECA FRANCESCA BONNEMAISON

Fa pocs dies va celebrar-se el centenari del naixement de la Biblioteca Popular de la Dona, fundada a Barcelona per Francesca Bonnemaison el 26 de març del 1909, que va ser el primer centre dedicat a la formació cultural i laboral de les dones que es va crear a Europa.

En l'actualitat, la Biblioteca Francesca Bonnemaison està ubicada a un edifici de cinc plantes del carrer Sant Pere Més Baix, que també acull el Centre de Recerca i Documentació, el Servei de Promoció de Polítiques per a la Igualtat Dona-Home, la Escola de la Dona i el Centre de Cultura de la Dona. L'objectiu d'aquestes institucions el resumeix abastament una inscripció situada a una de les claraboies de la biblioteca: "Tota dona val més quan lletra aprèn".

A més d'acollir un gran nombre d'activitats, aquesta biblioteca és el lloc on es realitzen les reunions mensuals de personal itinerant del Consorci de Biblioteques de Barcelona.

Us adjunto un reportatge aparegut al diari La Vanguardia de l'any 1935 on la periodista Maria Luz Morales investiga què es llegia a les biblioteques femenines, la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès i altres espais de la Barcelona del moment. El treball va ser publicat els dies 26 i 27 de gener d'aquell any.