BIBLIOTECA DEL CENTRE SANT PERE APÒSTOL

Fa uns dies vaig descobrir, gràcies a la meva amiga Ana de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, un secret molt ben guardat del barri de Sant Pere de Barcelona.

Es tracta del Centre Sant Pere Apòstol, un espai sociocultural de trobada veïnal que té més de cent anys d'història i que porta a terme un bon grapat d'activitats, com ara sardanes, música, espectacles teatrals, actuacions de colles de diables... A més compta amb una notable biblioteca (que comparteix dependències amb la sala de juntes):

I també amb una petita secció de bookcrossing:

Altres coses que he descobert aquests dies (en aquest cas de la mà del Josep, que darrerament ha estat entre Taiwan i Japó) han estat els incendis de la Biblioteca de la Facultat de Dret de la Universidad de Granada, que se sospita que poden haver estat provocats.

El Josep ha visitat a la Galeria d'Art Mori de Roppongi (Tòquio) l'exposició on el dibuixant de manga Takehiko Inoue interpreta l'univers d'Antoni Gaudí. Inoue és un gran fan de l'arquitecte català i fa un any va publicar Pepita: tras los pasos de Antoni Gaudí, que podeu trobar a les Biblioteques de la Xarxa de la Diputació de Barcelona.

Una cançó molt divertida que m'ha ensenyat el Josep és "Booklovers" del grup Divine Comedy, que fa un repàs a les grans figures de la literatura universal. Podríeu endevinar qui és cadascú mirant només les imatges?

I parlant de vídeos, us presento el vídeo del Mundial Literari, el projecte que vam dur a terme aquest estiu a la biblioteca on treballo, coincidint amb la Copa del Món de Futbol que es veia a Brasil:

I avui no podia acomiadar el Libraries sense parlar-vos d'una biblioteca que ja no existeix i que va significar molt per a mi. Es va inaugurar el 1969 al barri de Sant Llorenç del Munt de Terrassa i estava al costat de la Riera de Les Arenes. El 1988 es va traslladar al Centre Cultural del barri. Actualment l'edifici l'ocupa un esplai.

Va ser la primera biblioteca que jo vaig conèixer. Hi treballava la Fanny Gibert, amb qui vaig acabar treballant esporàdicament molts anys més tard a la Biblioteca del Districte 5 de Terrassa, quan jo era itinerant de la BCTxarxa. La Fanny ens va deixar aquest estiu i no se m'ha acudit una manera millor de recordar-la i agrair-li l'atenció que va tenir amb mi quan era una nena que buscava llibres que publicar aquestes fotografies d'on dels llocs que m'ha convertit en la persona que sóc. Gràcies. 

I ENCARA MÉS ESTIU I MÉS BIBLIOTEQUES

Durant aquest mes de setembre continuo rebent fotografies d'amics que han aprofitat les vacances per viatjar. Avui és el torn del Joan, el meu company de taulell a la Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras.

Gràcies a ell he conegut el Frontbuchhandlung, el bibliobús del front nazi. Aquest projecte de subministrament de llibres als soldats es va iniciar el 1939 amb una flota de 12 vehicles. A part de prestatgeries amb  llibres, cadascun dels bibliobusos anaven equipats amb llits plegables, aigua i una estufa de carbó.

El Joan va descobrir el Frontbuchhandlung al Muzeum Powstania Warszawskiego, és a dir, el Museu de l'Aixecament de Varsòvia.

També va fotografiar la Biblioteka Publiczna w Dzielnicy Srodmiescie m.st. Warszawy, una vella coneguda d'aquest blog, situada al centre històric de la capital polonesa.

I aquí el teniu davant la Biblioteka Narodowa (la Biblioteca Nacional de Polònia), que aquest estiu ha estat envoltada de pegassos. Es va establir el 1928 i recull l'esperit de la biblioteca creada pels germans Zaluski, que va obrir les seves portes al públic el 1747.

Justament va ser el Joan amb qui vaig anar a la molt recomanable exposicó Big Bang Data que fins el 26 d'octubre es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (recordeu que amb el carnet de la biblioteca hi teniu descompte). Allà vaig descobrir l'Internet Archive, un interessant projecte sense ànim de lucre creat el 1996 a San Francisco amb l'objectiu de construir una biblioteca digital global. De moment hi té emmagatzemades 426 bilions de pàgines web. 

I també l'Arxiu CCCB, un espai de lliure accès posa a l’abast de tothom el fons creat per aquest centre al llarg dels anys d'història. És obert de dimarts a diumenge.

De camí al CCCB, a la plaça Salvador Seguí, davant de l'edifici que acull la  Filmoteca i el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, vaig veure aquests arbres de ferro i llibres. Són obra de l'arquitecte bengalí Anupama Kundoo i formen part de les instal·lacions del projecte RE.SET (englobat dins dels actes del Tricentenari).

Aquests dies també he descobert el test "What kind of librarian are you" (gràcies a l'Eli Ramírez, autora del fanzine Bibliotecaris de Paper). El joc de preguntes i respostes ha estat creat per la Seattle Public Library i està disponible en aquesta pàgina. 

Com podeu veure, vaig obtenir el resultat de reader's advisory librarian. La Montse de la Biblioteca Salvador Allende de Girona, té més un perfil de cataloguer:

I per acabar dolçament us deixo amb aquests pastissos en forma de biblioteca. Una molt bona aportació de la Clàudia per al blog.

BIBLIOTECA DE HASAG-LEIPZIG

En Lluís, usuari habitual de la biblioteca on treballo, aficionat al futbol, lector empedreït i actiu blocaire m'ha dit que al llibre "Vivos en el Averno Nazi" de Montserrat Llor, publicat recentment per l'editorial Crítica, es fa una menció a la biblioteca que tenien els presoners de Hasag-Leipzig, "delegació del camp de concentració de Buchenwald", com explica el Lluís.

Montserrat Llor ha conegut aquesta informació gràcies el testimoni d'Elisabet Ricol, "Lisa London", de qui diu:

"A esta mujer apasionada por la cultura y el conocimiento le encanta explicar que llegaron a formar una pequeña biblioteca "itinerante" con casi un centenar de libros que fueron escondiendo con mucho cuidado.

Unos los encontraban entre los escombros de la fábrica de Hasag, otros se los pasaban los prisioneros de guerra franceses... siempre llegaba algún libro.

─Aquello fue muy importante para escapar mentalmente con la lectura. Había registros, pero cambiábamos siempre la pequeña biblioteca de un lugar a otro dentro del block, en algún rincón..."

EL BIBLIOTECARI ANARQUISTA

Aquests dies d’abdicacions i coronacions, el meu company de feina Joan m’ha fet recordar la figura de Mateu Morral i Roca, un bibliotecari que ha passat a la història, tot i que no ben bé per la seva vessant professional.

Nascut a Sabadell el 1880 en el sí d’una família dedicada al tèxtil, va decidir abandonar l’empresa del seu pare per a dedicar-se a treballar com a bibliotecari amb el pedagog Francesc Ferrer i Guardià.

D’ideologia anarquista, el 1906 va viatjar a Madrid per atemptar contra l’aleshores rei Alfons XIII i Victòria Eugènia el dia que contreien matrimoni. 

Va ser el 31 de maig de de l’esmentat any i la bomba estava amagada en un ram de flors que va llençar quan passava la comitiva. Els reis van resultat il·lesos, però va haver-hi gairebé una trentena de morts. 

Morral va ser detingut un parell de dies després. Quan era camí de la caserna va matar el guàrdia civil que l’hi conduïa i es va suïcidar.

ALGUNES IMATGES CURIOSES SOBRE BIBLIOTEQUES

Gairebé tothom qui em coneix, sap de l'existència del Libraries of the World. Així és que sovint la gent em fa arribar fotografies i notícies curioses sobre biblioteques.

L'Ester (la meva amiga, companya de la Llicenciatura de Periodisme, ex-companya de pis i una llarga llista de noms, adjectius i estats, donat que la primera vegada que ens vam veure trobar teníem al voltant de 7 anys) m'ha fet arribar aquestes fotografies de la Bibliothèque Méjanes de la Cité du Livre d'Aix-en-Provence i la seva curiosa façana. Ha trobat aquest singular edifici al portal sobre llibres Quelibroleo.

I la Clàudia, de qui ja he parlat d'altres vegades a aquest blog, m'ha enviat aquesta imatge d'un sorprenent servei bibliotecari mòbil. L'ha descobert al perfil de facebook del portal de notícies Dangerous Minds:

I també aquesta altra fotografia d'un vagó de llibres de la New York Public Library que va veure al blog Vintage Everyday. És una imatge de la dècada dels 30 i mostra la voluntat de la biblioteca d'estendre'n els serveis més enllà de les seves parets, en aquest cas fins al mític barri del Bronx.

Per cert, aquests dies, entre els llibres de la biblioteca on treballo, he descobert dos documents que m'han semblen molt interessants i entranyables. El primer és una fitxa d'un llibre d'òpera ("Andrea Chénier") de l'antiga biblioteca de l'Obra Social de La Caixa que hi havia a Les Corts. L'altre document és una desiderata (butlleta que l'usuari omple per sol·licitar que la biblioteca adquireixi un document) pertanyent a la Biblioteca Pública de Girona, que actualment es troba en procés de trasllat:

EL NAIXEMENT DE LES BIBLIOTEQUES MODERNES

El Lluís, un usuari de la biblioteca on treballo i del qual us parlo força sovint, m'ha enviat aquest magnífic fragment de "La Civilización del Renacimiento en Europa, 1450-1620" de John Hale que parla de l'aparició de les biblioteques modernes i del dipòsit legal.  Feu-hi un cop d'ull perquè és força interessant:

"Si cualquier hombre (no un hombre cualquiera) podía ser un filósofo, entonces la cultura era un aspecto más esencial de la vida civilizada de lo que se suponía. La imprenta, y la mayor abundancia de los libros a buen precio contribuyeron a configurar su imagen. A partir de mediados del siglo XV, los ciudadanos italianos adinerados empezaron a hacerse construir su pequeño estudio dentro de sus casas, o a hacer que los incluyeran en los proyectos de las nuevas. Estos despachos estaban pensados en parte para guardar los papeles de la familia, pero sobre todo, para servir de refugio adonde el cabeza de una atareada familia podía retirarse a leer sus libros preferidos, generalmente de noche, cuando los demás dormían. Con sus escritorios, atriles, lámparas, braseros y estanterís, estos eran los modelos que utilizaban los artistas -Gozzoli, Botticelli, Colantonio, Carpaccio, Durero y otros- para representar los retiros librescos de los santos filósofos y santos eruditos, san Jerónimo, san gustín y san Gregorio. El hábito se difundió, y a mediados del decenio de 1530, el erudito John Leland, que viajaba por las tierras políticamente inestables del norte de Inglaterra, se alegró de encontrar en la torre de un castillo propiedad de henry Percy, conde de Northumberland, un estudio, con sus escritorios y sus atriles, que se llamaba "el Paraíso". A partir del siglo XV, a los estudiantes formales se les permitió tomar prestados libros de las colecciones de los Médicis en Florencia y de la Biblioteca Vaticana en Roma. En el siglo XVI se fundó en Nuremberg una biblioteca municipal que, al llegar al decenio de 1550, contenía ya unos cuatro mil volúmenes, manuscritos e impresos. En 1537 se creó por ley en Francia el primer depósito legal, al que todos los impresores estaban obligados a entregar cierto número de copias. Aunque esta obligación sólo se cumpliese en parte, la idea de que una clase ciudadana debidamente instruida fuese para los gobiernos un instrumento preciado fue cobrando fuerza." 

LLIBRES SOBRE BIBLIOTEQUES

Avui us parlaré de dos llibres que he trobat a la biblioteca i que tenen molt a veure justament amb les biblioteques, un és d’història i l’altre de narrativa.

El primer es titula “El Bibliobús de la llibertat. La caiguda de Catalunya i l’èxode dels intel·lectuals catalans“i narra un fet real, la història d’un bibliobús carregat amb 3.000 llibres que recorria el front republicà durant la Guerra Civil Espanyola.

Es tractava d’un camió de la marca Ford, matrícula B 49510 que havia estat condicionat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya com a bibliobús. A més dels llibres, hi viatjava una bibliotecària.

En aquest mateix vehicle van marxar cap a França molts intel·lectuals catalans, com Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili, Joan Oliver i Mercè Rodoreda. El llibre parteix dels diaris escrits per  Miquel Joseph i Mayol, una de les persones que viatjava amb aquests personatges camí de l’exili.

L’altre llibre és una novel·la de ficció, lleugera i divertida,  que duu per títol “Signatura 400″ i és obra de l’autora francesa Sophie Divry.

La protagonitza una bibliotecària de províncies que mai diu el seu nom i és una mena de monòleg/diàleg que entaula amb un usuari que ha passat la nit tancat a la biblioteca i ha hagut de dormir a una de les sales.

Al llarg del llibre la protagonista parla de la seva vida, la seva feina, explica les seves opinions sobre els lectors, Dewey, Guy de Montpassant, Balzac...

Dues lectures interessants cadascuna al seu gènere.

LORCA I LA BIBLIOTECA DE FUENTE VAQUEROS

Avui us presento una lúcida al·locució que va fer al setembre de 1931 el dramaturg i poeta Federico García Lorca a Fuente Vaqueros (Granada), el seu poble natal, amb motiu de la inauguració d'una biblioteca. Es titula "Medio pan y un libro":

"Cuando alguien va al teatro, a un concierto o a una fiesta de cualquier índole que sea, si la fiesta es de su agrado, recuerda inmediatamente y lamenta que las personas que él quiere no se encuentren allí. ‘Lo que le gustaría esto a mi hermana, a mi padre’, piensa, y no goza ya del espectáculo sino a través de una leve melancolía. Ésta es la melancolía que yo siento, no por la gente de mi casa, que sería pequeño y ruin, sino por todas las criaturas que por falta de medios y por desgracia suya no gozan del supremo bien de la belleza que es vida y es bondad y es serenidad y es pasión.

Por eso no tengo nunca un libro, porque regalo cuantos compro, que son infinitos, y por eso estoy aquí honrado y contento de inaugurar esta biblioteca del pueblo, la primera seguramente en toda la provincia de Granada.

No sólo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro. Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solamente hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales que es lo que los pueblos piden a gritos. Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan. Que gocen todos los frutos del espíritu humano porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio de Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social.

Yo tengo mucha más lástima de un hombre que quiere saber y no puede, que de un hambriento. Porque un hambriento puede calmar su hambre fácilmente con un pedazo de pan o con unas frutas, pero un hombre que tiene ansia de saber y no tiene medios, sufre una terrible agonía porque son libros, libros, muchos libros los que necesita y ¿dónde están esos libros?

¡Libros! ¡Libros! Hace aquí una palabra mágica que equivale a decir: ‘amor, amor’, y que debían los pueblos pedir como piden pan o como anhelan la lluvia para sus sementeras. Cuando el insigne escritor ruso Fedor Dostoyevsky, padre de la revolución rusa mucho más que Lenin, estaba prisionero en la Siberia, alejado del mundo, entre cuatro paredes y cercado por desoladas llanuras de nieve infinita; y pedía socorro en carta a su lejana familia, sólo decía: ‘¡Enviadme libros, libros, muchos libros para que mi alma no muera!’. Tenía frío y no pedía fuego, tenía terrible sed y no pedía agua: pedía libros, es decir, horizontes, es decir, escaleras para subir la cumbre del espíritu y del corazón. Porque la agonía física, biológica, natural, de un cuerpo por hambre, sed o frío, dura poco, muy poco, pero la agonía del alma insatisfecha dura toda la vida.

Ya ha dicho el gran Menéndez Pidal, uno de los sabios más verdaderos de Europa, que el lema de la República debe ser: ‘Cultura’. Cultura porque sólo a través de ella se pueden resolver los problemas en que hoy se debate el pueblo lleno de fe, pero falto de luz."

SHIYALI RAMAMRITA RANGANATHAN

Fa uns mesos vaig descobrir, gràcies al meu amic Toni (que és una font inesgotable de noves informacions), la figura de Shiyali Ramamrita Ranganathan, un matemàtic i bibliotecari hindú.

Ranganathan va crear una classificació bibliotecària anomenada colonada per tal de solucionar les limitacions que ell va detectar a la Classificació Decimal Universal de Dewey.

El nom de la seva classificació fa referència als marcadors que utilitza: les cometes (" "), anomenades colon en anglès.

Ranganathan, que està considerat el pare de la Biblioteconomia a l'Índia, també és autor de les cèlebres Cinc Lleis de la Biblioteconomia:

- Els llibres estan per fer-se servir.
- A cada lector, el seu llibre.
- A cada llibre, el seu lector.
- Estalvieu temps al lector.
- La biblioteca és un organisme en creixement.

El Toni, però, prefereix les lleis que va enunciar Michael Gorman (ex- president de l'American Library Association) per complementar les de Ranganathan:

- Les biblioteques serveixen la humanitat.
- Respecteu totes les formes a través de les quals el coneixement es comunica.
- Feu servir la tecnologia intel·ligentment per tal millorar el servei.
- Protegiu el lliure accés al coneixement.
- Honreu al passat i protegiu el futur.

MARIA MOLINER

L'entrada d'avui l'escric a petició del meu amic Vicente que em va suggerir parlar al meu bloc de Maria Moliner, autora del completíssim “Diccionario del uso del español” (que conté definicions, sinònims, expressions, expressions i frases fetes i famílies de paraules).

El seu diccionari és molt conegut però sabíeu que ella treballava en biblioteques? Maria Moliner va néixer el 1900 a Paniza (Saragossa). L'any 1922 es va incorporar al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos de Simancas i després va passar a l'Archivo de la Delegación de Hacienda en Múrcia.

Els anys següents va ocupar força llocs de responsabilitat en el camp de l'organització de les biblioteques populars. El 1936 la van cridar de la Universitat de València per dirigir la seva biblioteca.

Però el 1937 va haver de deixar el càrrec per dedicar-se a la direcció de l'Oficina de Adquisición y Cambio Internacional de Publicaciones i treballar com a vocal de la Sección de Bibliotecas del Consejo Central de Archivos, Bibliotecas y Tesoro Artístico.

Va patir represàlies polítiques en acabar la guerra i va ser degradada 18 llocs en l'escalafó del Cuerpo Facultativo de Archiveros y Bibliotecarios.

El 1946 va començar a dirigir la Biblioteca de l'Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales de Madrid fins a la seva jubilació el 1970.

És autora d'alguns textos sobre l'organització de biblioteques com “Bibliotecas rurales y redes de bibliotecas en España” o “Instrucciones para el servicio de pequeñas bibliotecas”.

DESTRUCCIÓ DE BIBLIOTEQUES

La destrucció de biblioteques i la crema de llibres han estat fenòmens malauradament habituals al llarg de la història de la humanitat. El fanatisme polític o religiós, les invasions d'un territori, la venjança, el propòsit de destrucció de la identitat d'un poble, els accidents fortuïts...

Molts han estat els motius que han provocat la desaparició d'institucions emblemàtiques, com la Biblioteca Nacional de Sarajevo, la de Constantinopla, la d'Alexandria, la de Bagdad, l'Herzogin Anna Amalia Bibliothek, la de la Madraza de Granada...

Com diu Juan Bonilla a la seva obra “Nadie conoce a nadie”: “no faltan en la Historia dirigentes infames que pretendieron borrar el pasado para decirle al futuro que la Historia comenzó con ellos (para lo cual quemaron bibliotecas y se corrigieron libros)”.

Tota aquesta llarga llista de biblioteques anihilades la recull l'assagista francès Lucien X. Polastron al seu treball “Libros en llamas. Historia de la interminable destrucción de bibliotecas”. Aquest llibre pretén retre homenatge als milions d'obres desaparegudes i alhora conscienciar el món perquè la preservació bibliogràfica es converteixi en un compromís impostergable.

BIBLIOTEQUES DE L'ANTIGUITAT

A més de la d'Alexandria, existeixen un seguit de biblioteques que van desenvolupar un paper molt important a l'Antiguitat.

Aquestes són algunes dates importants a la història de les biblioteques:

• - 1250 a. de C. El faraó Ramsés II crea la Biblioteca de Tebes, formada per rotllos de papir escrits en jeroglífic.
• - 540 a. de C. Pisístrate funda a Atenes la primera biblioteca pública que es coneix.
• - 37 a. de C. Gai Asini Pol·lió promou la creació de la primera biblioteca pública de Roma.
• - 232 d. de C. S'inaugura la biblioteca de Cesarea.
• - 330 d. de C. L'emperador Constantí funda una biblioteca a Bizanci que serà de un lloc cultural de referència durant l'Edat Mitjana.

BIBLIOTECA D'ALEXANDRIA

La mítica Biblioteca d'Alexandria va ser fundada per Ptolomeu I Soter d'Egipte l'any 290 a.C. El seu fons va arribar a assolir els 700.000 volums i va constituir el focus més important de la cultura helenística.

Es tenen poques notícies sobre l'edifici i les instal·lacions de la biblioteca. Segons el llibre “Historia de las bibliotecas” d'Hipólito Escolar editat per la Fundación Germań Sánchez Ruipérez, és segur que la biblioteca no disposava de sala de lectura. Els grecs i els romans no feien servir la taula per a llegir: aquest és un costum que es va imposar a l'Edat Mitjana com a conseqüència de l'abandonament de la forma de rotllo per als documents i l'adopció de la de codex o quadern. A més s'acostumava a llegir en veu alta.

La biblioteca va ser destruida el 47 a de C quan Cèsar va entrar a Alexandria, va ser reconstruïda i arrasada definitivament el 391.

Si voleu fer un cop d'ull a la nova Biblioteca d'Alexandria, inaugurada fa uns anys (amb capacitat per acollir 8 milions de llibres i un monumental arxiu digital) feu un clic aquí.

BIBLIOTECA DE CALDEA

L'altre dia vaig descobrir a la segona planta de la Biblioteca Can Fabra-Ignasi Iglésias un interessant llibre que duu per títol “Escritos y dichos sobre el libro” i que, entre d'altres coses, explica que la biblioteca més antiga del món es va construir l'any 1700 abans de Crist.

Estava a Caldea, una regió propera al rius Eufrates i Tigris, i la formaven centenars de tauletes d'argila gravades a mà. O sigui que l'ofici de bibliotecari té força anys d'història!