BIBLIOTECA JOAN MIRÓ

Avui us mostro algunes imatges de la Biblioteca Joan Miró, inaugurada el dia de la Mercè de l'any 1990.

És una biblioteca molt especial per diversos motius: primer perquè té unes magnífiques vistes del Parc Joan Miró, on està integrada; segon perquè la formen dos edificis bessons (si s'entra pel carrer Vilamarí, a la dreta queda la secció infantil i la d'audiovisuals i a l'esquerra, la secció d'adults amb una zona de diaris i revistes), tercer perquè té l'honor de ser la primera biblioteca de tota la xarxa que es va informatitzar i quart per les emblemàtiques figures humanes de ferro col·locades a la seva entrada:

A més, com les biblioteques de llegenda, la Biblioteca Joan Miró té un passadís subterrani que connecta els dos edificis!

Vaig treballar a la secció infantil d'aquesta biblioteca els primers dies d'aquest mes. Un matí vam rebre la visita dels alumnes d'una escola, que en marxar ens van dedicar i mostrar tot tipus d'aplaudiments: el del llenguatge de signes que fan servir els sordmuts (que es fa agitant les mans), el de la gallina (col·locant les mans al cap en forma de cresta), el de la foca (unint els canells), l'invers (movent les mans de dins a fora)....

SABÍEU QUE A ESTATS UNITS HI HA MÉS BIBLIOTEQUES QUE MCDONALD'S?

Avui us recomano una interessant entrevista amb Camila Alire, presidenta de l'Associació de Biblioteques Americanes (ALA), apareguda a l'edició digital del diari “El País”.

Alire ha visitat Espanya per participar en unes jornades que organitza l'Institut Cervantes.

Aquí teniu l'enllaç de l'entrevista.

UNA BIBLIOTECA PÚBLICA DEL BESÓS MAR

El meu amic Toni em va regalar "Cosas que hacen bum" per al meu aniversari. Aquest llibre que Kiko Amat va publicar el 2007 narra les aventures Pànic Orfila, un adolescent orfe anglo-català que arriba a Sant Boi després de la mort dels seus pares i queda a càrrec d'una tieta àvia. Uns anys més tard s'estableix a Barcelona, on coneix una estranya banda de dandis revolucionaris.

Com aquest curiós personatge, fan del filòsof Max Stirner i amant de la música soul, acaba treballant a una biblioteca del Besós Mar és una història molt molt llarga, tot i que ell ens explica: "aprobé las oposiciones ampliamente, de algo tuvieron que servir todos los libros y la prematura riqueza mental".

BIBLIOTECA MONTBAU-ALBERT PÉREZ BARÓ

La Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró deu el seu nom a un cèlebre veí del barri, estudiós de temes socials i divulgador del cooperativisme.

La història d'aquest equipament és molt especial: el seu origen es remunta a l'any 1980, quan un grup de voluntaris de l'associació de veïns del barri, amb el suport d'algunes entitats culturals, van crear una petita sala de lectura. L'any 1991 el districte va traslladar la biblioteca a l'espai de l'antiga escola Enric Borràs, és a dir, el seu emplaçament actual.

El 1999 la biblioteca va ser guardonada amb la Medalla d'Honor de Barcelona en reconeixement a la seva dilatada trajectòria de dinamització cultural.

La biblioteca està especialitzada en gènere negre i policíac i el seu fons conté novel·les, còmics, assajos i pel·lícules de lladres i serenos, detectius famosos, espies, crims, thrillers... Cada mes edita un butlletí anomenat "Tinta negra" amb les novetats d'aquesta temàtica arribades a la biblioteca.

El millor de la meva visita a aquesta biblioteca va ser que vaig aconseguir trobar disponibles els dos llibres de la saga de la Sue Grafton, l'Alfabet del Crim, que em quedaven per llegir: "R de rebelde" i "T de trampa". Aquest últim a més està signat per l'autora!

JOHN J. BURNS LIBRARY OF RARE BOOKS AND SPECIAL COLLECTIONS

Avui us felicito el Nadal amb un poema de l'autor contemporani irlandès John F. Deane, qui a la primavera de l'any passat va ser professor convidat en estudis irlandesos a la Burns Library del Boston College.

Aquesta biblioteca de llibres rars i col·leccions especials la formen més de 250.000 volums, uns 16 milions de manuscrits i un important fons de mapes, treballs artístics, diaris, fotografies, pel·lícules, artefactes...

Degut al caràcter especial dels materials que integren la John J. Burns Library of Rare Books and Special Collections no hi ha servei de préstec i totes les investigacions s'han de dur a terme a la pròpia biblioteca.

El poema de Deane que us adjunto el recita el cantant d'U2, Bono, en un enregistrament sonor gravat a Radio Chicago a mitjans dels anys 80. Parla sobre la Nit de Nadal a Dublín: “Driving to Midnight Mass on Christmas Eve”.

NARODNA KNJIŽNICA VELA LUKA

A mitjans del mes d'agost el Josep i jo vam llogar un apartament a la localitat de Vela Luka, a l'illa de Korčula (Croàcia) i vam passar uns dies molt feliços de platja, sol, vaixells i sardines. A més a la biblioteca del poble, que està molt a prop de l'església de Sant Joan i comparteix edifici amb el Museu Arqueològic i la Galeria d'Art, la Nikolina i la Nasja ens van rebre molt acollidorament.

Mentre el Josep mantenia una conversa amb la Nasja (la bibliotecària de cabells blancs que apareix a la fotografia) sobre la qüestió de les llengües al territori de l'ex-Iugoslàvia i el procés de substitució lingüística del que us parlo a l'entrada de la Gradska Biblioteka de Kotor, la Nikolina (la bibliotecària rossa) i jo parlàvem d'escriptors i de llibres. Resulta que és molt fan de l'Alessandro Baricco, el Jorge Bucay i del Khaled Hosseini. He pres bona nota de les recomanacions lectores que em va fer.

Aquí teniu més fotos de la biblioteca de la Narodna Knjižnica de Vela Luka:

BIBLIOTEQUES I NADAL

El Nadal ha arribat a les biblioteques i els diferents elements decoratius que aquestes entintats han incorporat als seus taulells, vestíbuls i d'altres espais en deixen constància.

Per exemple, aquí teniu l'arbre que han col·locat a l'entrada de la Biblioteca Mercè Rodoreda (té un reguitzell de llums intermitents que tot just es van apagar abans de fer la fotografia) i una garlanda que penja del cartell que indica on està situat el servei de préstec:


A la Biblioteca Xavier Benguerel una planta ben típica d'aquestes dades, una ponsètia o flor de pasqua, decora alguns dels mostradors:

I aquesta és part de la decoració que podeu trobar a la secció infantil de la Biblioteca Sagrada Família:


Per cert, si aquests dies us acosteu a qualsevol biblioteca de la xarxa de la Diputació de Barcelona us obsequiaran amb un exemplar de "Quatre contes russos" d'Alexandr Puixkin, Anton Txèkhov, Isaak Bàbel i Nina Berberova.

BIBLIOTECA ON VA JULIUS

De les biblioteques també se'n fan acudits. Avui us presento una tira còmica pertanyent a la historieta creada Ventura i Nieto que es titula “Grouñidos en el desierto” i que es publica cada setmana a la revista “El Jueves”.

La protagonitza en Julius, un personatge que s'assembla molt al Groucho Marx al qui sovint li succeïxen coses extraordinàries:

BIBLIOTECA FORT PIENC

Aquest és el mostrador de préstec de la Biblioteca Fort Pienc, inaugurada el dia de Sant Jordi de fa 6 anys. Forma part de l'illa de l'Eixample que duu el mateix nom i que està constituïda per una residència d'avis, un mercat, un centre cívic i una escola bressol.

Pel disseny d'aquest conjunt d'edificis, Josep Llinàs va rebre el premi Ciutat de Barcelona d’arquitectura i urbanisme. O sigui que l'especialització en arquitectura contemporània i disseny que té la biblioteca no ha estat triada a l'atzar.

Per cert, sabeu d'on ve el nom de Fort Pienc? Doncs, es tracta d'una antiga fortificació que va fer construir Felip V dins del seu pla de creació d’instal·lacions militars per sotmetre Barcelona després de la guerra de 1714.

El Fort Pius o Fort Pienc estava situat on ara hi ha l'Estació del Nord.

BIBLIOTECA BON PASTOR

Aquesta és la Biblioteca Bon Pastor. Té 5 anys d'història i fins fa ben poc estava especialitzada en culturals fluvials. Les dues coses que més m'agraden d'aquesta biblioteca, però, no tenen res a veure amb el seu fons bibliogràfic.

La primera és la façana blava i blanca del seu edifici, on hi ha escrita la paraula biblioteca en diferents idiomes (segur que la imatge us resulta familiar perquè és la que faig servir per il·lustrar l'arxiu d'entrades del meu bloc) i la segona és que disposa de la figura d'una educadora social, que treballa en coordinació amb el personal de la biblioteca, i d'una voluntària de la Creu Roja, que algunes tardes ve a la secció infantil a ajudar els nens i nenes a fer els deures.

Per cert, potser us pregunteu a quin idioma pertanyen les paraules “I pustikelin”. Es tracta del nom en caló per a referir-se al terme “biblioteca”, un homenatge a la nombrosa població gitana del barri.

BIBLIOTHÈQUES DE LA VILLE DE PARIS

A finals del mes de novembre vaig visitar el Salon du livre et de la presse jeunesse a Seine-Saint Denis amb la il·lustradora amb qui col·laboro en la creació de llibres infantils, la Mònica.

Vam conèixer força editors i jo vaig aprofitar per visitar l'estand de les Bibliothèques de la Ville de Paris, una xarxa composta per 58 biblioteques (incloent-hi una Réserve centrale) repartides pels 20 arrondissements de la ciutat i per un seguit de biblioteques especialitzades en música, arts, història, etc.

Allà em vaig assabentar que els bibliotecaris elaboren seleccions bibliogràfiques, que posen a la venda:

Una altra cosa que em va cridar l'atenció va ser l'estand de La Bibliothèque Rose, que és una col·lecció de llibres infantils creada per Hachette. Les obres més famoses que la configuren són les d'Enid Blyton (Els Cinc, Noddy ...) les sèries de Fantômette (aparegudes el 1960 de la mà de George Chaulet), Jojo Lapin ...

També existeix la Bibliothèque Verte per a nens més grans, però jo m'havia de fer la foto a la Rose per la clara referència al meu nom i la meva feina.

Aprofito per fer-vos una recomanació literària d'un llibre preciós que vaig veure a la fira. Es diu "Le livre disparu" i és de l'autor anglès Colin Thompson (qui actualment viu a Austràlia). A vegades signa les seves obres com a Amy Lissiat, el seu alter ego femení. Aquest pseudònim és un anagrama de la frase “It's my alias” (És a dir, "És el meu alies").

BIBLIOTECA ALMEIDA GARRETT

Avui us presento una altra biblioteca d'Oporto que vaig visitar aquest estiu: la Biblioteca Municipal Almeida Garrett. Està dins dels Jardins do Palácio de Cristal, des d'on es tenen unes vistes espectaculars de la ciutat i del riu Duero.

La biblioteca, que organitza activitats com Conta-me um conto o Comunidade de leitores, rep el seu nom de João Baptista da Silva Leitão de Almeida Garrett, un escriptor romàntic i polític nascut a Oporto i conegut especialment per la seva obra "Frei Luís de Sousa".

Aquí teniu un parell de fotografies que mostren l'espai de petits lectors de la sala infantil i l'ordinador situat davant del taulell de préstec de l'entrada on es pot consultar el catàleg. Si voleu saber quins llibres formen part del fons bibliogràfic de la biblioteca feu un clic aquí.

SHIYALI RAMAMRITA RANGANATHAN

Fa uns mesos vaig descobrir, gràcies al meu amic Toni (que és una font inesgotable de noves informacions), la figura de Shiyali Ramamrita Ranganathan, un matemàtic i bibliotecari hindú.

Ranganathan va crear una classificació bibliotecària anomenada colonada per tal de solucionar les limitacions que ell va detectar a la Classificació Decimal Universal de Dewey.

El nom de la seva classificació fa referència als marcadors que utilitza: les cometes (" "), anomenades colon en anglès.

Ranganathan, que està considerat el pare de la Biblioteconomia a l'Índia, també és autor de les cèlebres Cinc Lleis de la Biblioteconomia:

- Els llibres estan per fer-se servir.
- A cada lector, el seu llibre.
- A cada llibre, el seu lector.
- Estalvieu temps al lector.
- La biblioteca és un organisme en creixement.

El Toni, però, prefereix les lleis que va enunciar Michael Gorman (ex- president de l'American Library Association) per complementar les de Ranganathan:

- Les biblioteques serveixen la humanitat.
- Respecteu totes les formes a través de les quals el coneixement es comunica.
- Feu servir la tecnologia intel·ligentment per tal millorar el servei.
- Protegiu el lliure accés al coneixement.
- Honreu al passat i protegiu el futur.

I LOVE MY LIBRARIAN

Ja es coneixen els guanyadors d'enguany del concurs "I love my librarian", organitzat per l'American Library Association i el diari "The New York Times" amb l'objectiu de trobar els i les 10 millors bibliotecaris i bibliotecàries d'Estats Units.

Hi ha tres categories de premis: biblioteques públiques, escolars i universitàries. A més del reconeixement professional i personal, cada guardonat ha rebut un premi en metàl·lic de 5.000 dòlars.

Les nominacions les han proposat i votat els usuaris de les biblioteques per distingir aquells professionals que consideren que "....han marcat una diferència a la seva vida".

Aquí podeu veure els perfils dels guanyadors.

BIBLIOTECA SANT ANTONI- JOAN OLIVER

Molt a prop del cèlebre mercat que cada diumenge acull desenes de parades de compra i venda de llibres, còmics, revistes, segells i monedes es troba la Biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver.

L'edifici té un característic disseny molt minimalista, amb mostradors de metall negre i les senyalitzacions justes. L'especialitat de la biblioteca és el col·leccionisme. No podia ser d'una altra manera.

BOSSA DE LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA

Sempre m'havia fet il·lusió tenir una de les bosses es van regalar fa un temps als usuaris en una campanya de promoció de les biblioteques de la ciutat de Barcelona (i que es van exhaurir de seguida).

Es tracta d'unes bosses blaves amb lletres blanques on hi ha escrits els noms de totes les biblioteques que configuren la xarxa de la capital barcelonina.

Aquest matí la meva amiga Ana, que treballa a la Biblioteca Mercè Rodoreda, ha fet realitat aquest desig i m'ha donat la que tenia a casa seva. Ha estat el meu primer regal de Nadal!

PROMOCIÓ DE LA LECTURA A NOVA ZELANDA

El New Zealand Book Council és una organització sense ànim de lucre creada l'any 1972. Pretén promoure la lectura entre tots els habitants del seu país i, en particular, acostar els lectors a la riquesa literària de Nova Zelanda.

Aquí un deixo un vídeo que han fet per promocionar l'obra "Going West" de l'autor Maurice Gee. L'he descobert gràcies al Josep. Les imatges són realment impactants, no?

BIBLIOTEKA PORODICE VISKOVIĆ

Aquesta és la biblioteca particular dels Visković, que juntament amb arxius, pintures i fotografies, forma part del llegat que aquesta família va donar al Muzej Grada Perasta, és a dir, el Museu de Perast.

Perast és una bonica localitat de Montenegro i el seu principal museu ocupa les dependències del Palau Bujović, un dels més famosos monuments d'arquitectura profana del segle XVII de la costa Est adriàtica.

La biblioteca dels Visković està força ben assortida i conté llibres de medecina, zoologia, teologia, filosofia, història, música, meteorologia, enciclopèdies...

BIBLIOTEQUES DE LANZAROTE

Fa ben poc que els meus pares han tornat del seu viatge a Lanzarote. Allà, a més de banyar-se a l'oceà Atlàntic, muntar a camell i visitar la Fundació César Manrique i el Parc Natural del Timanfaya, s'han dedicat a elaborar un magnífic reportatge fotogràfic de totes les biblioteques que han anat trobant.

La primera és la Biblioteca Pública Católica d'Arrecife (la capital de l'illa), que està al costat de l'església de San Ginés Obispo, un edifici de finals del segle XVIII, erigit al lloc que havia ocupat una antiga ermita.

La segona és la Biblioteca Pública Municipal Infantil pertanyent a la xarxa de biblioteques municipals d'Arrecife. Aquesta biblioteca ha creat recentment un espai anomenat “El Rincón de la poesía", on cada setmana s'exposa un poema diferent i es convida a la lectura de llibres de poesia.

La tercera és la Biblioteca Virtual de Haría, un municipi situat al nord de l'illa. Aquesta biblioteca està inclosa al pla de dinamització d'espais juvenils de la localitat, denominat “Akistamos 2009”:

La quarta és la Biblioteca Pública Municipal de Haría, que té més de 50 anys d'història i que com veieu està força atapeïda.

Fa un segle i mig, la millor biblioteca de Lanzarote estava a a Haría. La va crear Enrique Luzardo Bethencourt i va arribar tenir 2.500 llibres pels volts de l'any 1860! Malauradament, la va destruir un incendi, presumptament provocat, el 1904.

I la cinquena biblioteca és la de Biblioteca de Enfermería, pertanyent a l'extensió que la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, té al campus de Teguise (municipi situat al centre de Lanzarote). Aquesta biblioteca compta amb un superfície de 190 metres quadrats distribuïts en 3 sales: sala d'estudis, sala multimèdia i sala d'informàtica.

BIBLIOTECA DE L'INSTITUT MUNICIPAL DE PARCS I JARDINS

Aquesta és una biblioteca que vaig descobrir un diumenge fent turisme per Barcelona. És la biblioteca de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins i està situada dins del Parc del Laberint d'Horta, a l'antic palau Desvalls, un edifici del segle XVIII, decorat amb elements d'estil neoàrab i neogòtic.

Compta amb un fons de gairebé 2.500 volums i una trentena de revistes. S'especialitza en temes de jardineria, botànica, paisatge, disseny... Està oberta al públic en general, encara s'adreça especialment als treballadors del propi institut.

El parc, inclou, a més de l'esmentat palau i el popular laberint (l'accés al qual és gratuït els dimecres i els diumenges), un jardí neoclàssic i un altre de romàntic.

En el pati del palau Desvalls, s'han rodat diferents escenes de pel·lícules, com "El Perfume" i "La Ciudad de los Prodigios" i també anuncis de televisió. El palau, que està en força mal estat, va ser restaurat parcialment el 1994, quan es van instal·lar l'escola de jardineria de Parcs i Jardins i la biblioteca a una ala de l'edifici. La resta està pendent de rehabilitació.

BIBLIOTECA SOFIA BARAT

Aquestes imatges pertanyen a la Biblioteca Sofia Barat que està ubicada al carrer Girona 64-68, a l'interior d'una illa del barri de l'Eixample. Té una terrasseta molt bufona amb ombrel·les blanques per protegir del sol als qui volen gaudir de la lectura a l'aire lliure. La secció infantil és plena de reproduccions en paper maixé dels més cèlebres herois de contes i còmics.

BIBLIOTÈQUE DE COLLIOURE

Collioure (o Cotlliure en català) és una localitat francesa de la Côte Vermeille on vaig fer el meu últim bany d'estiu aquest any.

Aquest antic poble de pescadors ha inspirat pintors com Matisse o Derain i al seu cementiri hi ha enterrat el novel·lista Patrick O'Brian i el poeta Antonio Machado, que va haver d'exiliar-se d'Espanya a causa de la Guerra Civil.

La visita a la seva bucòlica biblioteca no podia faltar i aquí teniu una imatge del seu interior:

Per cert, sabeu qui és aquest senyor que hi ha al costat de la porta d'entrada de la biblioteca? En reconeixeu el perfil?

Doncs és en Pompeu Fabra, l'ordenador de la llengua catalana. Sabíeu que havia nascut a Gràcia?