PUNT DE LLIBRE DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA DE NOVA YORK

Per acomiadar el 2010, us faig partícips d'uns dels regals que més m'ha agradat rebre aquest Nadal (a part d'un preciós vestit verd que ja vaig estrenar el dia 25).

És un punt de llibre que reprodueix l’emblemàtica façana de l'edifici Stephen A. Schwarzman de la New York Public Library.

Si mai teniu l’ocasió de visitar Nova York, el trobareu a la cantonada de la Cinquena avinguda amb el carrer 42.

Per cert, l'amic que em va portar el punt de llibre és el Carlos, que va anar a Nova York a presentar el seu curtmetratge "Jyoti" a un festival que s'hi celebrava.

A "Jyoti", que es va enregistrar a Mumbai a finals del 2008, hi vaig col·laborar com a co-guionista.

BIBLIOTEQUES DE L'ARGENTINA

Els meus amics Diego i Vicente m'han fet arribar aquestes fantàstiques fotografies del viatge que van fer fa uns mesos a l'Argentina.

El Vicente a més m'ha enviat un excel·lent text on relata la situació actual i la història de les dues biblioteques que van visitar:

"Estas imágenes pertenecen a uno de los dos edificios en los que se reparte la Biblioteca de Moises Ville, pueblo de 3000 habitantes del interior argentino, provincia de Santa Fe. Para captar la importancia de esta biblioteca hay que hacer un poco de historia. Un grupo de judios de Kamenetz-Podolia (actualmente dentro de Ucrania) huye de la angustiosa situación que viven los judíos en la época de los últimos zares rusos. Tras un periplo duro lleno de avatares, penas y desgracias (vale la pena echar un ojo a la página web de Moises Ville o a la de su museo), finalmente consiguieron asentar una colonia agrícola que tenía como prioridades comunitarias satisfacer la fe religiosa, construyendo diversas sinagogas, la cultura -la asociación Kadima (progreso en yiddish) se hace cargo del teatro-ópera y de la biblioteca-, y la educación, que se plasmó en una escuela de maestros hebreos y que albergó la aspiración de fundar una universidad.

Se podrían contar otras muchas otras cosas de este impresionante proyecto que todavía sigue adelante, de la situación actual de Moises Ville, del tipo de colonización que realizaban los judíos frente a otros grupos de inmigrantes en Argentina, sin embargo un par de apuntes serán suficientes para valorar lo que significa esta biblioteca. Uno de los edificios que ocupa, actualmente Biblioteca Barón Hirsch, es la sede de la biblioteca municipal, de acceso público y abierta diariamente. Otra parte del legado de la biblioteca está todavía en su sede original, el teatro Kadima, y gran parte de él lo forma el fondo hebreo de los libros que se trajeron aquel grupo de primeros inmigrantes consigo desde Rusia. Las fotos son de esta biblioteca".

Sobre la segona biblioteca que van fotografiar, el Vicente explica: "La Biblioteca Popular Juan Bautista Alberdi se ubica actualmente en la Escuela de Enseñanza Media nº 445 Carlos Steigleder de la ciudad de Sunchales (reivindicamos desde aquí que la pintoresca ciudad argentina todavía no tiene sedes propias para las 2 bibliotecas municipales).

El espíritu de la biblioteca sigue estando presente en su fondo de casi un siglo de historia, pese a que los avatares históricos y políticos lo han hecho cambiar de ubicación diversas veces. El nombre de Biblioteca Popular no es casual, ya que es fundada por los seguidores socialistas de la ciudad (en su origen se llamó Biblioteca Carlos Marx) el año 1921, y se asoció a la Casa del Pueblo. En los años 60, con la dictadura de Onganía, la mayor parte del fondo de la Biblioteca se oculta en casa de uno de los principales miembros del partido socialista y continúa funcionando, junto con otras labores educativas que realizaba la Casa del Pueblo, bajo la tapadera de una asociación o club de ajedrez".

SOPAR DE NADAL DE LA BIBLIOTECA

Us felicito les festes amb una fotografia del sopar de Nadal de la Biblioteca Les Corts- Miquel Llongueras que vam celebrar dimarts i us convido a llegir dues entrades meves: una al bloc del club de lectura general de la biblioteca (on parlo de l'escriptora a la qui vam dedicar l'última sessió de l'any del club de lectura en alemany: l'austríaca Marlen Haushofer) i una altra del club de lectura de ciència (segur que us sona el nom del col·laborador del nou programa radiofònic Tertúlia digital).

Per cert, el meu amic invisible em va regalar un calendari ple de versos de Mario Benedetti!

BIBLIOTEQUES D'EIVISSA

Els meus pares han passat dues setmanes de vacances a Eivissa i s'han fet un munt de fotografiar biblioteques. Pràcticament n'han trobat una a cada poble que han visitat i han descobert que la majoria són força petites i comparteixen edifici amb l'ajuntament o la parròquia.

Comencem amb aquestes imatges de la Biblioteca de Santa Eulària des Riu, una localitat de poc més de 31.300 habitants situada a la part oriental de l'illa i que a l'època musulmana es deia Xarc. Una altra curiositat d'aquest poble és que hi passa l'únic riu de la illa.

La seva biblioteca, que està al carrer Joan Tur Tur, només obre als matins durant l'estiu:

I aquesta és la Biblioteca de Sant Antoni de Portmany, que està ubicada a la parròquia de Sant Antoni Abat, fundada el 1385 i acabada de construir cap al 1640. El campanar, en canvi, és força més modern i data del 1977. L'església es va fer servir sovint com a fortalesa i torre de defensa.

La Biblioteca Municipal de Sant Joan de Labritja ocupa part de l'edifici polivalent de l'ajuntament, on també hi ha el Telecentre amb ordinadors amb connexió a internet. Té un horari força curiós: atén el públic dilluns, dijous i divendres de 16 a 20 h, dimarts d'11 a 14 h i de 16 a 20 h i tanca els dimecres.

I aquí teniu unes imatges de l'entrada de la Biblioteca Pública i Municipal de Sant Jordi de Ses Salines. Com podeu veure un cartell de la porta informa sobre el cobrament d'impostos. Sant Jordi de Ses Salines té 1.600 habitants i és el poble més proper a l'aeroport:

La Biblioteca Municipal de Sant Josep de Sa Talaia es va inaugurar el 1987 i compta amb un fons de 7.000 exemplars, servei de préstec i ordinadors.

L’ajuntament del municipi, que va dedicar l’any 2009 al lingüista i astrònom Vicent Serra i Orvay, obrirà en breu una nova biblioteca que durà el nom del seu fill més il·lustre.

Les últimes fotografies de l'entrada d'avui són de la Biblioteca Pública Marià Villangómez de Sant Miquel de Balansat. El poeta i traductor eivissenc que li dóna nom va ser guardonat el 1989 amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

IN THE LIBRARY

Fa uns dies em van regalar un llibre de Maria Wallace, una escriptora nascuda a Platja d'Aro que es diu en realitat Maria Teresa Mir i Ros, i que viu a Irlanda des de fa més de quaranta. La Maria escriu la seva poesia en anglès.

Us reprodueixo aquí un poema que es diu "In the library" ("A la biblioteca") pertanyent al llibre que acabo d'estrenar, "Second shadow" ("La segona ombra"). És una bona forma de compartir amb vosaltres el primer regal de Nadal que he rebut enguany:

El llom d'un llibre sobresurt i em crida.
Els colors, les corbes i els traçats
de la capella Sixtina de Miquel Àngel vessen
de les pàgines. Una simfonia
de formes reblertes que onden.

Per un segon l'home
més avall al mateix passadís esdevé
el Creat; a les faccions romanes perfectes
cauen rulls color castany; acumbent,
relaxat, l'índex esquerre a punt
d'espurnejar, de fer contacte
amb una albada somrient, un dia en què
la llum ballà sols per a ell

El moment-miratge passa.
La seva cara ha oblidat
la joia del que és començar.

LA CASA DE LIBROS

Avui us presento una nova biblioteca literària, la que apareix a la novel·la "Adán Buenosayres" de l'escriptor argentí Leopoldo Marechal. En aquesta obra es parla d'una sinistra "Casa de Libros" i del "Bibliotecario que Miraba desde Brumosas Lejanas".

La biblioteca consta de tres sales: la primera es dedica als nens, la segona, especialitzada en obres de literatura, és "un recinto amplio, con estanterías que llegaban al techo, acogedoras mesas de lectura y grabados antiguos en las paredes" i la tercera (a la que s'arriba a través d'una misteriosa porta) conté "locuras de la intelección, todos los razonamientos prudentes y audacias blasfematorias a que había llegado el hombre mortal en su buceo de lo Absoluto".

UNA BIBLIOTECA SENSE LLIBRES

Avui us parlaré d’una biblioteca sense llibres. Es tracta de l’AET Library (és a dir, la Biblioteca de Tecnologia i Enginyeria Aplicada) de la Universitat de Texas.

Es va inaugurar a principis del mes de setembre i el seu fons està format per 425.000 llibres digitals i 18.000 subscripcions a revistes electròniques. Tots aquests documents són accessibles des de dins i fora del campus.

L'espai físic de la biblioteca té una capacitat per a 80 persones, compta amb personal especialitzat en ciència i enginyeria i ofereix sales d'estudi, 10 ordinadors, 2 pantalles de LCD, impressora, escànner, etc.

Aquí us deixo un vídeo creat pels estudiants de l’AET Library on s’expliquen les característiques d’aquesta biblioteca:

LES BIBLIOTEQUES COM A REFUGI

El (recentment aparegut) diari "Ara" dedica avui a la seva edició en paper un reportatge a les biblioteques de la ciutat de Barcelona. El signa Òscar Guayabero que fa un retrat de la realitat de diferents equipaments, com ara la Biblioteca Zona Nord, la Biblioteca Fort Pienc, la Biblioteca Nou Barris, la Biblioteca Bon Pastor o la Biblioteca Gòtic-Andreu Nin.

Sota el títol "Busco refugi a la biblioteca" i el subtítol "Son més que la sala d'estudi que ho hi ha casa, a molts barris tenen una funció social" el periodista explica la tasca que fan les biblioteques i afirma coses com: "No puc deixar de pensar com seria la nostra ciutat si els edificis icònics fossin biblioteques i no torres per demostrar el poder de les corporacions o hotels de luxe per enlluernar els turistes".

Gràcies a aquest article, a més, he descobert una biblioteca cinematogràfica, la que apareix a "El cel sobre Berlín" de Win Wenders, on els àngels van a descansar a la Biblioteca Nacional d'aquesta ciutat.

No us puc enllaçar la notícia, però almenys sí l'editorial que en parla.

BIBLIOTECA RAMÓN PÉREZ DE AYALA

Durant el meu viatge a Astúries del mes passat amb motiu del V Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas que s'organitzava a Gijón, vaig fer una breu escapada a la magnífica ciutat d'Oviedo.

Una de les coses que més em va agradar, a més dels carrers plens d'escultures (hi podeu trobar des d'una dedicada a Woody Allen fins a La Regenta, passant per "La Maternidad" de Botero o el "Regreso de Williams B. Arrensberg" d'Eduardo Úrculo, coneguda popularment com a "El viajero"), va ser la Biblioteca Pública de l'Estat a Oviedo, és a dir, la Biblioteca Ramón Pérez de Ayala, instal·lada a l'antiga Casa de Comedias, un edifici que data del 1666.

Aquesta gran biblioteca, on treballen 46 persones, va rebre l'any passat més de 190.000 visites. Té un horari d'atenció al públic amplíssim.

Els diumenges s'hi organitza un mercat als carrers adjacents, així que després de la visita a la biblioteca vaig aprofitar per comprar-me un barret de color marró i un diccionari bilingüe de segona mà de castellà-asturià i asturià-castellà. Saludus!

BIBLIOTECA DEL CAMPUS MONTILIVI DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

Avui us mostro unes imatges de l'exterior i l'interior de la Biblioteca del Campus de Montilivi de la Universitat de Girona.

La biblioteca està orientada als estudis de la Facultat de Ciències, Dret, Ciències Econòmiques i Empresarials i l’Escola Politècnica Superior. A dins es troba el Centre de Documentació Europea.

L’impressionant edifici que acull la biblioteca, obra de l'arquitecte Javier San José Marqués, té 6.836 metres quadrats dividits en 3 plantes.

Totes aquestes fotografies me les ha fet arribar el Josep (el veieu a la fotografia de l'entrada reflectit a la porta?), amb qui, per cert, vaig gaudir d'unes magnífiques Fires de Girona.

BIBLIOTECA DEL COL·LEGI JOSEP MARIA JUJOL

Avui us presento un parell de fotografies de la biblioteca del col·legi electoral on vaig votar aquest diumenge. Es tracta de la Biblioteca del Col.legi d'Educació Infantil i Primària Josep Maria Jujol i està a Barcelona, al barri de Gràcia. El nom de l'escola ret homenatge a l'arquitecte tarragoní, col·laborador habitual d'Antoni Gaudí.

Per cert, si voleu saber quins han estat resultats electorals al meu districte, aquí teniu els percentatges de distribució de vots:

• CiU 39,38%
• PSC 13,96%
• ICV-EUiA 11,36%
• PP 9,62%
• Esquerra 8,60%
• SI 4,19%
• Altres 9,59%

BIBLIOTEQUES DE GIJÓN

Com ja sabeu aquest mes he estat a Gijón al V Congreso Nacional de Bibliotecas que es va celebrar els dies 3, 4 i 5.

A més de permetre'm conèixer gent força interessant i aprendre molt sobre continguts digitals, el viatge m'ha servit per a gaudir d'unes vistes fabuloses del mar Cantàbric des d"El elogio del horizonte" d'Eduardo Chillida, relaxar-me al centre Talasoponiente, fer unes copes al bar Habana i al club Blow Up i visitar les biblioteques de la ciutat.

La primera és la del Centro de Cultura Antiguo Instituto, organisme que duu a terme activitats com exposicions, concerts de música, actuacions teatrals... L'emblemàtic edifici que l'acull data de finals del segle XVII, moment en que allotjava la seu del Real Instituto de Náutica y Minerología.

La segona és la Biblioteca Pública del Estado de Gijón, la Biblioteca Jovellanos, que l'any 2009 va rebre més d'un quart de milió de visites i que compta amb un fons bibliogràfic integrat per gairebé 182.000 documents ens diferents suports. L'impressionant edifici que l'alberga, amb dues columnes jòniques gegantines a l'entrada va ser abans el Banco de España i ocupa el solar on hi havia l'antic Teatro Jovellanos.

Una placa que hi ha a l'entrada explica que el 13 d'agost del 1896, que era dijous, en aquest teatre va tenir la primera funció cinematogràfica de pagament celebrada a Astúries.

Més dades curioses: sabíeu que el Departament de Biblioteques de la ciutat és l'encarregat d'organitzar el conegut premi de novel·la Café Gijón?