El lúcid i crític escriptor estatunidenc Philiph Roth converteix, a les seves novel·les, les biblioteques en espais ideals per a la seducció.A “Indignación”, en Marcus Messner, un xicot de 19 anys, molt exigent amb ell mateix i constantment enfadat amb el món, es passa dues hores a la biblioteca de la Universitat de Winesburg (institució on estudia) contemplant l'Olivia, una noia amb qui va a classe d'Història Nord-americana i per qui sent una forta atracció.
Ell la descriu amb aquestes paraules: “pálida y esbelta, de cabello rojizo oscuro y, a mi modo de ver, con un aire de distanciamiento y confianza en sí misma que resultaba intimidante”.
A “L'animal moribund” (que juntament amb “Indignación” han estat algunes de les meves lectures de l'estiu passat, tot i la tristor i amargor que ambdues traspuen), el professor universitari i popular crític televisiu sexagenari, David Kepesh, utilitza la seva biblioteca particular per conquistar les seves alumnes.
“Veuen la meva àmplia biblioteca, passadissos amb prestatgeries a banda i banda que contenen les lectures de tota una vida i ocupen quasi tota la planta inferior, veuen el piano, veuen la passió que sento pel que faig i es queden”.
Curiosament una de les serves alumnes, la Jane Wyatt escriu una “deliciosa” (en paraules de Kepesh) tesi doctoral titulada “Cent maneres de ser viciós a la biblioteca”.
Però, alguna cosa canviarà a la vida del vell professor quan conegui la Consuela Castillo, filla d'una família d'exiliats cubans. Ell li farà conèixer Kafka, Velázquez... i ella li destarotarà els esquemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada