EL SEGON OFICI MÉS VELL DEL MÓN

Aquesta enganxina tan particular pertany a una curiosa campanya de promoció que va engegar fa uns anys el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Si aquest col·lectiu desenvolupa el segon ofici més antic del món, hom es pregunta aleshores quin devia ser el més vell, doncs? El d'escriptor? El de lector?

LLIBRES SOBRE BIBLIOTEQUES

Fa uns mesos, visitant llibreries amb el meu amic Carlos vaig descobrir tres interessants llibres il·lustrats sobre biblioteques. El primer es diu “At home with books: how booklovers live with and care for their libraries” i recull precioses imatges de biblioteques privades. És d'Estelle Ellis, Caroline Seebohm i Christopher Simon Sykes.

El segon porta per títol “Bibliotecas del mundo”. Les fotografies que el configuren són obra de Guillaume de Laubier i el podeu trobar a força biblioteques de la Xarxa de la Diputació de Barcelona sota la signatura 022 Lau.

El tercer llibre (que és el que inevitablement em vaig acabar comprant) es titula “Libraries” i l'escriptor Umberto Eco n'ha redactat la introducció. Les imatges són de la cèlebre fotògrafa Candida Höfer que durant molt de temps s'ha dedicat a retratar institucions culturals. Museus, òperes i biblioteques han estat el seu tema preferit durant gairebé 10 anys.

BIBLIOTECA BARCELONETA-LA FRATERNITAT

Aquesta és la meva amiga Muriel al taulell de préstec de la biblioteca on treballa. Tot i que no surt a la fotografia, al mostrador de la Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat, també hi ha una planta de flors grogues que fa uns mesos semblava una mica pansida però que ha tornat a florir gràcies a les atencions de la Muriel.

Situada molt aprop de la platja i del mercat, la biblioteca ocupa un impressionant edifici que durant anys va acollir la Cooperativa Obrera La Fraternitat. Està especialitzada en restauració i hostaleria, un sector que és un dels motors del barri. Aquí us mostro una part de la façana:

Si voleu conèixer més coses sobre la biblioteca podeu fer un cop d'ull a la seva pàgina web i si voleu saber més de la Muriel (que ja us avanço que és una enamorada de la música i la literatura) aquí us enllaço el seu bloc Of Books i altres Carabistouilles.

BIBLIOTECA LA SAGRERA-MARINA CLOTET

Ahir a la tarda vaig tenir el privilegi d'estrenar biblioteca. Els del Consorci de Biblioteques de Barcelona, entitat a la qual treballo com a itinerant, em destinar a la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet. Aquesta biblioteca, que tot just va obrir les seves portes dissabte 20 de juny, amb un fons inicial de 27.000 documents, encara fa olor de nova.

El seu nom ret homenatge a una figura clau en la vida associativa del barri, Marina Clotet, organitzadora i impulsora de tot tipus d'activitats culturals i socials.

El disseny de l'equipament és força modern i acollidor. El que més em va impressionar va ser el terra de la secció infantil, fet a base de fulls de còmics i el de la segona planta, creat a partir de fulls de novel·les i llibres de poemes.

Tot seguit us adjunto unes fotografies de l'edifici. Per cert, la imatge que encapçala el post és un dels pòsters que es van penjar pel barri per fer difusió de la inauguració de la biblioteca. Aquest el vaig trobar a la porta d'una fruiteria.

BIBLIOTECA DE BABEL

L'entrada d'avui li dec al meu amic Toni, amant dels clàssics grecs i llatins i borgià convençut, que va treballar amb mi a l'editorial ACV.

Es tracta d'un conte de Jorge Luis Borges, el bibliotecari més famós de tota la literatura universal, titulat “La Biblioteca de Babel”, inclòs dins l'obra “Ficciones”, apareguda l'any 1944.

Es tracta d'una narració de caràcter fantàstic on la biblioteca resulta ser l'univers infinit, constituït per galeries hexagonals amb prestatgeries plenes de llibres que abasten tots els temes sobre els que és possible escriure.

BIBLIOTECA MUNICIPAL DE SANTA TERESA

Vaig tenir l'oportunitat de veure l'escriptora Sue Grafton a la conferència que va fer a la Trobada de Novel·la Negra d'enguany. Em va caure tan bé que em vaig animar a llegir les seves novel·les de la sèrie L'Alfabet del Crim, protagonitzada per la investigadora Kinsey Millhone.

Aquesta atípica heroïna resideix a la ciutat fictícia de Santa Teresa (Grafton va triar aquest nom en homenatge a l'autor Ross Macdonald, que també ambientava les seves novel·les a aquesta localitat).

Al llibre “B de bestias” (apareguda el 1985) Millhone investiga el cas d'una dona desapareguda. Un parell de visites a biblioteca municipal li resulten molt útils per obtenir informació referent al cas.





A “C de cadáver” (del 1986) la investigadora fa un recorregut per la sala de diaris i revistes que està al soterrani de la biblioteca, on consulta els diaris microfilmats , tot i que el mecanisme d'avançament estava “algo estropeado y los fotogramas saltaban a la pantalla de 20 x 30 con un ligero desenfoque”.




A "D de deuda” (que va aparèixer un any més tard que el llibre anterior i que és de moment l'última novel·la d'aquesta saga que m'he llegit) Millhone torna a fer ús de la biblioteca municipal per a obtenir informació sobre el cas que intenta resoldre. I dóna al lector una pista sobre la ubicació d'aquest espai a la ciutat de Santa Teresa. Està a quatre carrers de State Street, el lloc on ella té la seva oficina.

BIBLIOTECA PÚBLICA DE CASTELLÓ

Fa un parell de setmanes vaig anar al magnífic casament del meu amic Pere que es va celebrar a la Vall d'Uixó. Evidentment, entre la cerimònia, el banquet i ballaruga no hi havia temps de fer una visita a la Biblioteca Municipal Mª Dolores García Sánchez.

Però l'endemà, de tornada a casa, no vaig poder evitar la temptació de cercar i fotografiar la Biblioteca Pública de Castelló, creada el 1848 arrel de la desamortització dels fons bibliogràfics de les institucions eclesiàstiques.

La biblioteca és de titularitat estatal i la gestiona la Generalitat Valenciana. Els dissabtes i els diumenges fa festa. O sigui que hauré de tornar un dia entre setmana...

BIBLIOTECA DE LA SOCIETAT L'AMISTAT

La lluminosa localitat de Cadaqués no té biblioteca pública. Al poble només existeixen dues biblioteques: la de l'Escola Caritat Serinyana i la de la Societat L'Amistat (que és la que apareix a la fotografia).

Aquesta societat cultural compta amb més de 150 anys d'història i organitza tota una sèrie d'activitats, com presentacions de llibres, xerrades, exposicions de pintura i fotografia... Si mai hi aneu per allà, la secretària de l'entitat, la Bàrbara, us atendrà molt amablement i respondrà totes les preguntes que vulgueu fer.

La biblioteca està a l´última planta de la institució, que és un juntament amb l'església de Santa Maria, el far de Cala Nans i Es Baluard, una de les construccions arquitectòniques més emblemàtiques de Cadaqués. Els baixos de l'edifici acullen el mític Casino.

UN ENAMORAT DE LES BIBLIOTEQUES

L'escriptor Ray Bradbury és un enamorat dels llibres i de les biblioteques. Bona part de la seva infantesa la va passar a la Carnegie Library de Waukegan, Illinois.

Després la seva família es va traslladar a Los Ángeles. Als 16 anys, un cop finalitzada la seva etapa escolar, va deixar els estudis i es va dedicar a vendre diaris i a continuar la seva formació de forma autodidacta a la biblioteca local.

A més va escriure la seva gran obra “Fahrenheit 451” al soterrani de la Powell Library de la UCLA (Universitat de Califòrnia).

Bradbury explica que en aquell temps era molt difícil per ell escriure a casa perquè tenia dues nenes petites i que un dia, voltant per l'UCLA, va descobrir que existia una sala amb màquines d'escriure on es podia llogar una per deu centaus l'hora. Al cap de nou dies i nou dòlars amb vuitanta centaus, la primera versió de la seva cèlebre novel·la ja estava enllestida.

BIBLIOMETRO DE MADRID

El Josep em va enviar per mòbil des de Madrid (on hi era per coses de negocis) aquesta fotografia del Bibliometro, un servei d'extensió bibliotecària que permet el préstec de llibres a algunes estacions del metro de Madrid.

Es tracta d'una brillant iniciativa de l'Ajuntament i la Comunidad de Madrid, que funciona de 13.30 a 20.00 hores de dilluns a dissabte. La foto correspon a punt de l'estació de Chamartín.

A la guia de novetats editada per aquest servei apareixen llibres com “Campo de amapolas blancas” de Gonzalo Hidalgo, “El consuelo” d'Anna Gavalda, “Muerte entre poetas” d'Angela Vallvey, “El librero de Varsovia” de Michael O'Brien....

A més d'aquesta guia, el Josep també em va portar un punt de llibre amb el logo del Bibliometro i una edició de l'any 1929 del “Timón de Atenas” de William Shakespeare, que va comprar a la Feria del Libro Antiguo y de Ocasión d'enguany!

EL BIBLIOTECARI

“Lo raro es vivir” és el títol d'un llibre que Carmen Martín Gaite va publicar l'any 1996. El Damián, que és bibliotecari de professió i un gran fan d'aquesta escriptora, em va confessar un dia que aquesta novel·la el va inspirar per estudiar Biblioteconomia i Documentació i reorientar la seva vida professional.

La protagonista i narradora de l'obra és una arxivera de 35 anys que a un dels primers capítols del llibre afirma que dedicar-se a aquesta feina: “Fue una decisión como otra cualquiera. Y luego ha resultado que tiene su morbo”. Ser arxivera li sembla interessant perquè: “unas veces andas en le siglo diecisiete y otras oyendo pasar los tanques de la segunda guerra mundial”.

Per cert, gràcies al Damián vaig descobrir un magnífic poema d'aquesta escriptora que es titula “Callejón sin salida” i que, com molt encertadament va dir el meu amic, defineix sovint la meva actitud davant la vida i també la de moltes de les persones que m'envolten:

Ya sé que no hay salida
pero dejad que siga por aquí.
No me pidáis que vuelva.
Se han clavado mis ojos y mi carne,
y no puedo volver.
Y no puedo volver.
Ya no me gritéis más que no hay salida
creyendo que no oigo,
que no entiendo.
Vuestras voces tropiezan en mi costra
y se caen como cáscaras
y las piso al andar.
Avanzo alegre y sola
en la exacta mañana
por el camino mío que he encontrado
aunque no haya salida.

BIBLIOTECA NOU BARRIS

La Biblioteca Nou Barris, que és la biblioteca més important del districte que duu el mateix nom, està plena d'anècdotes curioses. Per començar, la seva ubicació, ja que ocupa part de l'antic manicomi de la Santa Creu.

Dins d'aquest recinte existia el que es coneix popularment com a la Torre de la Marquesa (que és la que apareix a la fotografia inferior d'aquest post), que acollia una aristòcrata que es guaria d'una malaltia mental.

La biblioteca està especialitzada en circ (degut a la proximitat de l'Escola de Circ) i decorada amb elements d'aquesta temàtica. Figures de trapezistes, domadors, ballarines i fins i tot un tigre i un ximpanzé decoren les seves parets.

Al mostrador de préstec, al costat d'on es guarden les reserves que fan els usuaris, hi ha penjat un full on hi ha escrit el decàleg del somriure. Potser és aquest el secret del tracte tan cordial que ofereix el personal d'aquesta biblioteca.

BIBLIOTECA D'ALEXANDRIA

La mítica Biblioteca d'Alexandria va ser fundada per Ptolomeu I Soter d'Egipte l'any 290 a.C. El seu fons va arribar a assolir els 700.000 volums i va constituir el focus més important de la cultura helenística.

Es tenen poques notícies sobre l'edifici i les instal·lacions de la biblioteca. Segons el llibre “Historia de las bibliotecas” d'Hipólito Escolar editat per la Fundación Germań Sánchez Ruipérez, és segur que la biblioteca no disposava de sala de lectura. Els grecs i els romans no feien servir la taula per a llegir: aquest és un costum que es va imposar a l'Edat Mitjana com a conseqüència de l'abandonament de la forma de rotllo per als documents i l'adopció de la de codex o quadern. A més s'acostumava a llegir en veu alta.

La biblioteca va ser destruida el 47 a de C quan Cèsar va entrar a Alexandria, va ser reconstruïda i arrasada definitivament el 391.

Si voleu fer un cop d'ull a la nova Biblioteca d'Alexandria, inaugurada fa uns anys (amb capacitat per acollir 8 milions de llibres i un monumental arxiu digital) feu un clic aquí.

BIBLIOTECA DE LA SENYORA PHELPS

“Matilda” és el títol d'un llibre de Roald Dahl publicat el 1988 amb il·lustracions del cèlebre dibuixant Quentin Blake. Està protagonitzat per una nena d'una excepcional intel·ligència i poders telequinèsics, a qui els seus pares i el seu germà no fan gaire cas.

Les seves visites a la biblioteca i la seva especial relació amb la senyora Phelphs faran que la precoç Matilda (que als 3 anys aprèn de forma autodidacta l' hàbit de la lectura gràcies als diaris i les revistes que troba per casa seva) descobreixi obres literàries com:

• “Oliver Twist” de Charles Dickens
• “Kim” de Rudyark Kipling
• “Las uvas de la ira” de John Steinbeck
• “Rebelión en la granja” de George Orwell
• “Orgullo y prejuicio” de Jane Austen
• “El hombre invisible” de H.G. Wells
• “Brighton Rock” de Graham Greene

BIBLIOTEQUES RECOMANADES

Parlant del bloc amb persones que conec, he tingut l'ocasió de descobrir un parell de biblioteques que han passat a formar part de la meva llista de viatges futurs.

La primera recomanació me l'ha fet l'Alejandro que treballava amb mi a l'editorial ACV. És dissenyador i la biblioteca que més l'ha impressionat és l'Stockholms Stadsbibliotek, construïda el 1928 i obra de l'arquitecte suec Gunnar Asplund. La peculiaritat d'aquest edifici és la seva forma rodona que fa que les prestatgeries adoptin un disseny molt particular:

L'altra biblioteca me la va mostrar la Muriel, companya del Consorci de Biblioteques de Barcelona (la foto que molt generosament m'ha deixat reproduir és seva). Es tracta de la Grande Bibliotèque François Mitterrand i està prop del riu Sena. Consta de quatre torres de vidre i acer que tenen la forma de llibres obres. Com diu ella: “Espectacular”.

LA BIBLIOTECA ET FA UNA PERSONA DE DEBÓ

Us adjunto una de les meves escenes preferides d'una pel·lícula que es diu "El indomable Will Hunting" que va ser dirigida el 1997 per Gus Van Sant i que té un Òscar al millor guió.

Està ambientada a Boston i narra la història de Will Hunting (paper interpretat per Matt Damon), un prodigi de les matemàtiques que treballa com a netejador al Massachussets Institute of Technology.

El Will és autodidacta, rebel i carismàtic i passa el seu temps lliure al bar amb els amics. Això és el que opina de l'educació i de les biblioteques públiques: